La laïcitat fa un altre pas amb el futur nom de les vacances escolars

El que pot semblar una pura i simple anècdota, que el Consell Escolar de Catalunya hagi aprovat una proposta per canviar el nom de les vacances de Setmana Santa i Nadal per «vacances de primavera» i «d’hivern», es pot entendre també com un pas més cap a la plena laïcitat de la societat. Amb totes les conseqüències que això comporta. Sigui per raons organitzatives o pedagògiques; sigui perquè des d’alguns àmbits s’aposta per fomentar la diversitat cultural i religiosa minimitzant al màxim les exhibicions d’arrel catòlica, o sigui, simplement, perquè els ciutadans són cada vegada menys creients, diversos elements propis de la tradició cristiana han perdut la presència d’abans i fins i tot s’han convertit en un fet completament desconegut per als joves.

PASTORETS I PESSEBRES

Dues tradicions en perill d’extinció

Assegura Josep Maria de Ramón, president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, que aquesta tradició està en plena forma, però amb diverses diferències amb el passat. «En el seu origen, els pastorets tenien una funció catequitzadora i ara s’han convertit més en un espectacle que manté les arrels però en què hi ha participants de tota índole, de molt religiosos a agnòstics».

Però la diferència no s’acaba aquí. El bressol on antigament naixia l’interès per aquestes representacions, l’escola, està començant a donar-los l’esquena. Alguns col·legis públics han eliminat aquestes funcions, i també els pessebres, «per no ferir la sensibilitat» de famílies d’altres religions o atees, explica la directora d’un d’aquests centres. «És una posició errònia –critica Joan Estruch, director del centre d’Investigacions en Sociologia de les Religions de la UAB–. Aquestes tradicions tenen una dimensió més que religiosa i, sempre que no mirin d’adoctrinar, contribueixen a la integració». El president de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya, Walter García, en canvi, opina que «si una escola pública vol fer un pessebre, hauria de pensar si amb això exclou una part de la comunitat escolar, i s’ho hauria de plantejar abans de fer-lo».

EL DESCONEIXEMENT

El jovent suspèn

en cultura religiosa

Un mestre planteja si algú sap què és senyar-se. Els alumnes dubten, però al final responen que és fer-se una creu sobre si mateix. «¿I qui se senya?», pregunta el docent. «Els futbolistes», contesten, convençuts, els nens.

Aquesta situació real, recollida al llibre de Salvador Alsius Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica, reflecteix el que l’autor ha constatat en converses amb diversos ensenyants i el que diversos professors d’Història de l’Art han ratificat a aquest diari: els joves ignoren nocions molt bàsiques de la religió cristiana. Un desconeixement gens positiu, diuen els experts, que impedeix als escolars entendre nombroses expressions artístiques i lingüístiques. «Per això és necessari ensenyar cultura religiosa a les escoles», reflexiona el sociòleg Joan Estruch. Una opinió que no critiquen les associacions prolaïcitat, que hi afegeixen un matís: demanen que s’ensenyi la «veritat» de les figures i històries cristianes i exigeixen que es tingui en compte que «és més important que els nens controlin bé les matemàtiques que no pas que sàpiguen qui era Abraham».

CASAMENTS I COMUNIONS

L’expansió de les cerimònies civils

El món acadèmic no és l’únic en què l’Església catòlica està perdent pes (només un de cada quatre alumnes de l’escola pública cursa Religió). La generació actual de persones en la trentena ha donat la volta a les cerimònies matrimonials. Mentre que el 2001 encara se celebraven el 62% dels casaments a Catalunya pel ritu catòlic, el 2007 ja havia baixat al 34%: 9.978 cerimònies religioses contra 19.079 de civils.

Molts fills d’aquests matrimonis ja no passen o passaran pel baptisme i la catequesi. Però ja que molts nens segueixen volent una festa com la de la primera comunió, s’estan celebrant cada vegada més actes civils o no comunions, amb banquet i regals inclosos. Menys èxit tenen els baptismes civils d’alguns ajuntaments. A l’altre extrem de la vida, els funerals segueixen sent en un 93% catòlics, però el 5% de cerimònies laiques reflecteix una tendència a l’alça.

TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

Una laïcitat encara sense normalitzar

Després d’explicar que laïcitat (reconèixer la diversitat de creences –i no creences– sense donar més importància a una sobre les altres) no és el mateix que laïcisme (anticlericalisme bel·ligerant), el sociòleg Joan Estruch explica que Catalunya és una societat cada vegada més laica, però no laïcista. «No obstant, la situació encara no està normalitzada pel nostre passat recent. Encara hi ha gent que tem que tornin les sotanes, mentre que a l’Església li costa renunciar a certs privilegis».