Unes fotos aèries fan sortir a la llum la ciutat romana de Venècia

Restes de muralles, vivendes, palaus, el teatre o odèon, dues portes d’accés, canals i nombrosos carrers de la ciutat romana d’Altinum, considerada l’antecessora de Venècia, han sortit a la llum gràcies a una sèrie de fotografies aèries captades a la zona l’any 2007, coincidint amb una gran sequera de la llacuna veneciana. Els primers indicis de l’enigmàtica Altinum, rica i bella urbs, com la van descriure Estrabó i altres geògrafs clàssics, es van donar a conèixer l’any passat, però ara els mateixos investigadors italians presenten proves inequívoques de la ubicació exacta de la gran ciutat i de la seva distribució urbana.

«Sabíem que hi era, però no què era el que teníem», resumeix l’investigador Paolo Mozzi. Els detalls de la investigació es publiquen aquesta setmana a la revista Science.

TAN GRAN COM POMPEIA / Altinum, que va arribar a tenir 20.000 habitants

–comparable a Pompeia–, actualment no és res més que una ciutat arqueològica sepultada sota mig metre de camps de cultiu de blat de moro i soja, sovint inundats, just al costat de l’aeroport internacional Marco Polo. Se suposa que l’urbs romana i el seu port comercial van ser saquejats pels vàndals i els huns entre els segles V i VII. Després va arribar el període de la decadència

total.

Els científics, encapçalats per Andrea Ninfo i Paolo Mozzi, del Departament de Geografia de la Universitat de Pàdua, han fet la seva reconstrucció de la topografia de la ciutat basant-se en fotos aèries (preses en l’espectre visible i infraroig) dels cultius que en l’actualitat cobreixen la regió. Gràcies a un programa informàtic en tres dimensions és possible contemplar com les petites ondulacions del terreny es converteixen en estructures molt definides. Per exemple, una empremta semicircular és inequívocament l’amfiteatre romà.

L’anàlisi de les fotos ha permès descobrir pedres, totxos o sòlids compactes a sota de la superfície. Els resultats també mostren que la ciutat estava envoltada per rius i conduccions d’aigua, incloent-hi un canal que dividia el centre urbà i connectava la ciutat amb la llacuna. Els edificis monumentals daten del segle I abans de Crist.

Dues portes o ponts se situen als murs que envoltaven la ciutat, la qual cosa «proporciona més evidències de com s’adaptaven els residents d’Altinum als voltants amfibis», afirmen els autors del treball. L’urbs devia quedar submergida diverses vegades a sota de l’aigua.

ELS ÚLTIMS SUPERVIVENTS / Els investigadors indiquen que Altinum és l’única gran ciutat romana al nord d’Itàlia i una de les poques a tot Europa que no han estat enterrades per les ciutats medievals.

Notícies relacionades

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil

De fet, Altinum sempre va estar envoltada de misteris. «La principal hipòtesi –diu Mozzi– sosté que, al ser arrasada pels vàndals, els habitants es van escapar cap al sud i es van establir en altres zones de la gran llacuna –com ara Torcello i Burano–, on van construir el que avui és Venècia». El que no van destrossar els bàrbars ho van destrossar els mateixos veïns, ja que pedres i totxos de l’emplaçament original van ser fets servir per a la construcció de la Venècia medieval.

Això sí, poca cosa més es podrà saber. Mozzi aclareix que seria molt complicat desenterrar Altinum, pels cultius afectats i per les freqüents inundacions de la zona.