Innovador trasplantament encreuat

Primer intercanvi de ronyons entre dues parelles a Espanya

Les receptores, malaltes renals, van rebre l'òrgan del marit de l'altra

Les operacions es van fer alhora en hospitals de Granada i Barcelona

2
Es llegeix en minuts
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

Dues dones que haurien necessitat iniciar sessions de diàlisi de manera immediata, van rebre el 21 de juliol passat un ronyó cadascuna que els seus marits havien donat per a elles, però que van haver d’intercanviar entre elles dues per fer-los compatibles amb el seu grup sanguini i sistema immunològic. Una és andalusa i l’altra aragonesa, i totes dues es troben bé i a casa. Els trasplantaments es van fer a l’Hospital Virgen de las Nieves, de Granada, i a l’Hospital Clínic, de Barcelona. Els equips quirúrgics van operar a la mateixa hora del mateix dia, per evitar que l’eventual mala evolució d’una d’elles fes canviar d’opinió el marit, que havia de ser donant de ronyó per a l’altra.

És el primer intercanvi de parelles donants de ronyó incompatible que es realitza a Espanya, i l’experiència ha exigit una complexa estructura medicojurídica, que va assegurar tant l’anonimat i la confidencialitat dels quatre protagonistes –les parelles no es coneixen entre elles– com el compliment de la llei espanyola de trasplantaments, que indica que el receptor d’un òrgan donat per una persona viva sempre ha de ser l’individu que ella designi i que, com és lògic, sol ser un familiar. És l’únic supòsit en què donant i receptor es poden conèixer. En el cas de l’intercanvi de parelles donants aquest requisit es va evitar amb la intervenció d’un jutge, que va certificar l’anonimat entre les quatre persones intervingudes. Aquesta opció serà a partir d’ara un recurs més per reduir les llistes d’espera dels que necessiten un ronyó aliè, demora que afecta prop de 4.000 espanyols en l’actualitat, un miler a Catalunya.

Notícies relacionades

A LA RECERCA / El procés es va iniciar quan els dos cònjuges van exposar als metges la voluntat de ser donants d’un ronyó per a les seves parelles, i tots dos van comprovar que eren incompatibles per raons sanguínies. L’Organització Catalana de Trasplantament, que dirigeix Roser Deulofeu, i l’organisme homònim estatal, que dirigeix Rafael Matesanz, van emprendre la recerca a Espanya d’una parella que encaixés amb les circumstàncies de l’altra. I les van localitzar. El dia de les operacions, les malaltes eren als seus respectius hospitals, una a Granada, l’altra a Barcelona, i els seus marits van viatjar a la ciutat oposada. Allà se’ls va extreure un ronyó per tècnica laparoscòpica –amb cànules i sense bisturí– i dies després estaven bastant recuperats.

L’experiència d’aquest intecanvi de parelles donants podria estendre’s a mitjà termini, va avançar ahir la consellera de Salut, Marina Geli, a persones que, encara que no tinguin cap familiar malalt, decideixin donar un ronyó per ajudar un malalt desconegut. Aquest gest altruista, que també estudien aplicar altres països europeus, és conegut com l’acte del donant samarità.