al gra // entrevista amb Martí Torrent, Decorador i exespia

Martí Torrent: "Vaig espiar els nazis a Barcelona per combatre el franquisme"

2
Es llegeix en minuts
TERESA PÉREZ
BARCELONA

DEBAT 'ELS CATALANS QUE VAN ESPIAR ELS NAZIS'. Museu d'Història de Catalunya. Plaça de Pau Vila, 3. A les 19.30 hores.

Martí Torrent (Arenys de Mar, 1912) té una dilatada trajectòria política. Va militar i segueix militant a Estat Català, va lluitar al bàndol republicà en el front d'Aragó, va ser detingut i va arribar a ser espia contra el feixisme en els anys 40. Torrent, que es recupera de les lesions d'una caiguda, manté als 96 anys una ment brillant i la fidelitat política de la seva joventut. Avui aquest antic decorador explica en l'acteEls catalans que van espiar els nazisla seva història, la mateixa que va rescatar la revistaSàpiensen arxius dels EUA.

--¿Què feia un espia del servei secret dels Estats Units?

--Jo formava part d'una xarxa d'espies. Érem un grup d'unes 43 persones, i crec que ja només quedo jo. Era espia per combatre el franquisme. El meu treball consistia a buscar i reclutar persones perquè realitzessin tasques d'informació per al Consolat dels Estats Units a Barcelona.

--¿I què més?

--Fèiem seguiments i elaboràvem els informes. Realitzàvem tasques d'escolta. Jo facilitava informació de forma altruista per perjudicar el règim franquista.

--¿Com era aquella Barcelona?

--Estava plena de nazis. Per a ells la Barcelona dels anys 40 era un camp de la seva propietat.

--¿A què es dedicaven?

--Tenien locals, cafès i molt bons negocis i una intensa activitat. Estaven molt ben organitzats, mantenien reunions i eren fidels a les seves tradicions i filiació política.

--¿Com el van reclutar?

--El meu partit, Estat Català, prestava els seus serveis al consolat nord- americà a Barcelona. A mi em va reclutar un amic. Era un treball molt perillós.

--¿Quins riscos corria?

--Si m'haguessin descobert, m'haurien afusellat a l'instant. T'hi jugaves la vida. Tot s'havia de fer anant amb molt de compte i amb gran sigil. Ens van arribar a detenir però vam tenir sort perquè Alemanya va perdre la guerra mundial, si no, ens haurien pelat perquè ens van acusar d'alta traïció i espionatge.

--¿Va ser un perill desmesurat?

--Només ho podies fer perquè eres jove o pel teu esperit de lluita contra tot feixisme. Contra Franco,

Hitler i Mussolini, contra la política mundial de llavors.

--¿Vostè estava considerat un espia de gran volada?

--El meu nom figurava en un lloc destacat als arxius dels EUA.

Notícies relacionades

--¿Per què?

--Jo què sé..., devia ser perquè la meva feina era important, llavors. Hi havia esperit de servei i menys amor pels diners que ara. Avui falta esperit de lluita.