Terrassa aconsegueix la grossa del Nen i confirma la ratxa catalana

Sempre és esquiva i fugissera, un d'aquests inabastables objectes de desig, però és, al cap i a la fi, la fortuna, i els seus designis són inescrutables. Aquesta vegada ha dit que fos Catalunya i ha tocat a Catalunya: fa dues setmanes, la grossa de la loteria de Nadal, a Barcelona i Sant Quirze del Vallès; i ahir, a Terrassa, el primer premi del sorteig del Nen. Tota una ratxa. Les escenes d'alegria, les ampolles destapades, els guanyadors posant per a les televisions --algunes vegades saltant; algunes altres cridant; algunes altres mostrant el dècim premiat--, els rituals clàssics dels beneïts per la deessa esquiva s'han concentrat aquí. I el que pesa més: els centenars de milions.

Si són correctes els càlculs de les germanes Antequera, Piedad i Julia, propietàries de l'administració 23 de Terrassa (la premiada), el 28920 ha repartit prop de 100 milions d'euros al Vallès Occidental. Però la xifra exacta no se sabrà fins avui. El local afortunat és a l'interior d'un centre comercial, als afores de la ciutat, i ahir, per descomptat, estava tancat, de manera que les Antequera --"estem molt contentes, encara que no ens vam guardar ni un dècim"-- no van poder comprovar quants n'havien venut. De les 60 sèries, calculaven, només n'havien tornat "una, potser dues".

"És un número al qual estem abonades des del principi --explicava (emocionada, com és normal) Piedad, a càrrec de l'administració 23 des de fa set anys--. "El juguen molts dels nostres clients habituals, però també hem venut molts dècims per finestreta, i crec que ha quedat molt repartit". A partir de la una del migdia, a l'estacionament del centre comercial van començar a arribar els guanyadors, els beneïts: un parell de jubilats, alguns obrers de la construcció, un soldador, un jove comercial. La deessa fortuna els havia elegit i allà eren, malgrat el fred i la pluja, per celebrar i explicar-ho davant les càmeres, per explicar una vegada i una altra quan el van comprar (el dècim) i per què el van comprar, per fer públics els seus pressentiments; per afirmar, com ja és costum, que no canvia la vida, però que dóna vida, i per desgranar, és clar, la classe i el calibre d'aquest somni que estan a punt de complir.

LA CONSTÀNCIA I LA SORT

"Jo sóc una persona que juga molt, a mi no em pesa fer-ho... És només qüestió de constància, si es juga amb constància alguna vegada ha de tocar". En una jornada en què tots eren personatges, Juan López era més personatge que tots. Pura aritmètica del dècim: ell en té cinc i els altres, un. Ell té un milió d'euros; els altres, 200.000. És obrer i es desplaça en una camioneta que ja no dóna més de si, de manera que els diners els invertirà a comprar-se no un cotxe, sinó "un cotxàs", a més d'un pis que probablement serà un senyor pis. Al plujós aparcament, López era l'emblema del guanyador estoic: he guanyat, i què. Tampoc n'hi ha per tant. Ja està bé de tants escarafalls. "Una vegada ja em van tocar 30 milions (de pessetes). Com dic jo, això és simple constància".

Els guanyadors que a poc a poc anaven arribant s'estaven en general de mostrar els seus dècims. N'ensenyaven una fotocòpia, o una foto feta amb el mòbil, o treien un sobre de la butxaca i consentien tan sols una veloç ullada, conscients potser que no tenien, de moment, sinó un paper, conscients potser que el paper és amic del vent. "No el trec perquè... em fa por", desconfiava Juan Manuel Segura, recordant el dia que va arribar al local de les Antequera i va demanar-los que li donessin qualsevol número. "Crec que comprarem una casa", va explicar ahir. "Amb un bon pati per al nen", va afegir la seva dona, Beli Martín, silenciosa i discreta al seu costat, somrient, més aviat feliç. Tots dos formaven part dels guanyadors que no es van molestar a seguir el sorteig, que quan van veure el número premiat van pensar: "em sona", i es van dirigir nerviosos al menjador, on havien guardat el

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

bitllet, i van veure que els havia sonat bé: que ja eren súbdits de la deessa.

EL PLOR DELS RICS A Santos Torredera, que és soldador, van haver de trucar-li i dir-li que la grossa havia caigut a Terrassa, i quan el van informar que acabava en 20 també va pensar: "Home, em sona". A Félix Palacio la seva dona ni li havia dit que havia comprat loteria, i estava tan poc preparat que al saber que havia guanyat es va posar a plorar. I Eleuterio Santaolaya: "Estava pendent del sorteig i el primer que vaig pensar va ser: 'Mira, en tinc la centena'. Però de seguida vaig veure que no, que era la grossa, tot el número, i vaig embogir i vaig començar a saltar al sofà". Tots ells, i alguns altres, es van acostar ahir a l'aparcament plujós --i fred-- i es van sumar en sort als premiats del Nadal, els de Sant Quirze del Vallès i Barcelona. Afortunats. Nou-rics. Sembla que viure a Catalunya era aquest cop, i d'alguna manera, una petita garantia que la fortuna es portaria bé.