El 'cas Hvala' uneix els aranesos contra l'ós i contra Medi Ambient

Elcas Hvala, anomenat així pel sobrenom de la primera óssa que va clavar una urpada i una mossegada a un humà a la Vall d'Aran, va deixar el caçador Lluís Turno, veí del municipi de Lés, amb 13 punts de sutura entre la cama esquerra i el braç dret, però també està provocant, per primera vegada, que pràcticament tot aquest territori pirinenc s'aixequi per reclamar que tots els plan- tígrads siguin expulsats. No només l'óssa Hvala, que ahir seguia sense ser capturada pels tècnics del Consell General d'Aran i la Generalitat que des de fa un parell de dies intenten capturar-la, sinó tots.

L'Ajuntament de Lés votarà demà un text --que d'acord amb l'alcalde, Emili Medán, serà aprovat per unanimitat-- en què demanarà que aquests animals, reintroduïts al Pirineu a través d'un programa de la UE, s'acomiadin per sempre de la vall. Un escrit similar prepara per dimarts el Consell General d'Aran. I enfront, de moment, hi ha la Generalitat.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va sostenir ahir que elcas Hvalaera un "incident aïllat", i per tant seria "un error molt gran" frenar el programa de reintroducció d'óssos. Baltasar va admetre la necessitat d'"afinar mesures" per garantir la seguretat a la zona, però va afegir: "L'ós és una espècie en perill d'extinció". Plantejar-ne la segona eradicació al Pirineu --després de la primera de fa unes dècades-- perquè ha atacat un caçador, va venir a dir el conseller, no tindria sentit.

Qui sí que es va solidaritzar amb les administracions araneses va ser el president d'Aragó, Marcelino Iglesias. Després d'un acte a Boí amb José Montilla, Iglesias va mostrar "tot el seu suport" al Síndic d'Aran, Francesc Boya, i va afirmar que "són més importants les persones que els animals".

20 OVELLES EL 2007

L'ós bru autòcton va formar part del paisatge del Pirineu de Lleida fins a la dècada dels 80 i, segons la Conselleria de Medi Ambient, hi ha informacions que a la vall va ser possible veure-hi exemplars vius fins al 1992. Van passar quatre anys sense plantígrads en aquestes muntanyes fins que van començar a reintroduir-se aquests animals, importats des d'Eslovènia. Des d'aleshores, la seva presència ha generat controvèrsia per les destrosses que causen en els ramats, però l'aixecamentantiósno havia arribat mai al punt en què es troba ara. Al cap i a la fi, només atacaven altres animals i, d'acord amb les dades de Medi Ambient, de manera escassament rellevant, ja que hi ha pocs aranesos que visquin de la ramaderia. El 2007, segons un informe de la conselleria, els óssos van protagonitzar 16 atacs que van causar la mort de 20 ovelles i la destrucció de dos ruscos. També es van menjar els cadàvers d'un vedell i un cavall.

Ara es tracta d'atacs a humans. Aquest cas és el que ha motivat que Boya, d'Unitat d'Aran-PSC i tradicionalment a favor de la presència dels plantígrads al seu territori --"forma part de la cultura aranesa", deia fa uns anys--, hagi canviat de parer i digui que el programa de reintroducció dels óssos "és un experiment que s'ha realitzat sense tenir en compte les possibles conseqüències", que la vall, per la seva densitat poblacional i elevada activitat econòmica, ara no està preparada per a ells, que "s'està intentant tornar 100 anys enrere quan el Pirineu no té res a veure amb el de fa 100 anys". Elcas Hlava, per ell, "ho canvia absolutament tot".

CRÍTIQUES AL SÍNDIC

Molts a la Vall d'Aran pronuncien l'habitual "ja ho deia jo" quan senten aquests dies el que diu Boya. Altres, com el seu antecessor, Carles Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa, que va ocupar el càrrec entre els anys 1995 i 2007, van una mica més enllà. "Boya intenta ara maquillar la seva incoherència", va afirmar ahir Barrera, alineat amb els caçadors i sempre crític amb la presència dels óssos.

Després va recórrer a un gràfic símil: "L'óssa Hvala ha posat a Boya la samarreta com si fos un top".

Mentrestant, a Lés, el poble de la víctima humana de Hvala i on els caçadors es plantegen des de dijous passat organitzar la seva pròpia batuda popular per acabar amb l'óssa en lloc de capturar-la i traslladar-la a un centre especialitzat, els ànims seguien crispats, si bé una mica menys que en dies anteriors. L'alcalde, Emili Medán, va afirmar que el sorprendria que els amants de la cinegètica decidissin fer justícia pel seu compte. "Estem veient que les autoritats s'estan movent, que tenen interès a trobar l'animal, així que crec que el poble esperarà a veure què passa", va explicar. Unes 15 persones van participar ahir en el dispositiu per capturar Hvala, mentre que dissabte passat en van ser més de 30. El plantígrad, de moment, continua en llibertat.

POC VISIBLES

No resulta fàcil trobar a Lés algú que hagi topat amb un ós eslovè. Els seus habitants asseguren que els nous animals estan molt més acostumats a la presència humana que els antics, els autòctons, i que, per tant, es deixen veure molt més, però la veritat és que els que els han vist amb els seus propis ulls es poden comptar amb els dits de dues mans. Els óssos, des del 1996 fins ara, han estat una presència fantasmal per als veïns de la localitat. De tant en tant apareixia una ovella morta o algun caçador trobava l'empremta d'un plantígrad, però la cosa no passava d'aquí.

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

¿Què passarà amb Hvala? En principi, si és capturada, serà traslladada a un centre especialitzat perquè sigui examinada, ja que s'especula que l'atac al caçador potser es va deure al fet que estava ferida, però hi ha molta gent que advoca per afrontar una solució més dràstica. Barrera, l'antic Síndic, ofereix dues possibilitats: "Ha atacat una persona, així que se l'hauria d'eliminar o capturar-la i tornar-la a deixar anar als Camps Elisis, ja que França n'és la responsable".

Està previst que avui se celebri una reunió a tres bandes entre la Generalitat de Catalunya, el Síndic d'Aran i responsables del Ministeri de Medi Ambient, que també es troba involucrat en el programa de reintroducció del plantígrad al Pirineu, per prendre una decisió sobre quines mesures s'han d'establir davant el primer atac d'un ós a un ésser humà.