INSTRUMENTAL OBLIDAT: Història dels aparells meteorològics

Amb la proliferació dels observatoris automàtics que incorporen tot l'instrumental necessari per realitzar una bona observació meteorològica, els aparells que s'utilitzaven fa anys han quedat arraconats al soterrani o fins i tot han passat a pertànyer a algun museu de meteorologia, com el que hi ha instal.lat al parc del Retiro de Madrid, en un petit castell construït entre el 1840 i el 1850, on per cert es va instal.lar el primer telègraf òptic. Amb 13 o 14 anys vaig visitar l'Observatori Fabra de Barcelona i hi vaig contemplar un aparell realment estrany que ja no utilitzaven però que em va cridar l'atenció: era unnefoscopicreat pel gran inventor Leonardo Torres Quevedo (Cantàbria 1852-Madrid 1936). Amb un joc de miralls, tires metàl.liques i altres elements, permetia saber els vuitens de cel cobert, la velocitat i la direcció dels núvols. Les dades que s'obtenien eren molt subjectives i, en realitat, poc fiables.

Notícies relacionades

Can Ruti obre una consulta per a patologies derivades del sexe anal

Sanitat escurça l’espera per finançar fàrmacs innovadors

Un altre aparell que encara podem observar en algun observatori és l'heliògraf de Cambell-Stokes: consta d'una bola de vidre massís de poc més de 10 centímetres de diàmetre i que actua com una lent, concentrant els raigs del sol en una tira de cartró que està graduada en hores i minuts. A mesura que el sol va travessant el cel, la tira es va cremant, però si hi ha una interrupció per la presència de núvols, ja no hi haurà senyal a la tira. Al final del dia comptem les hores i els minuts de sol eficaç. Demà els explicarem el funcionament d'uns altres aparells que donaven més maldecaps que altra cosa.

Enviï les seves fotos a meteomania@elperiodico.com