Un assaig indaga si els líquens poden sobreviure fora de la Terra

Molses i líquens de Gredos, Sierra Nevada i els parameres de Guadalajara han passat 12 dies a l'espai en el marc d'un experiment de l'Agència Europea de l'Espai (ESA) que intenta verificar l'anomenada teoria de la panspèrmia, és a dir, que formes de vida especialment resistents haguessin pogut colonitzar la Terra primitiva després de vagar per l'espai interplanetari. La prova es va realitzar a bord del satèl.lit rusFotó M3, que va partir el dia 14 des de la base de Baikonur (Kazakhstan), impulsat per un coet Soiuz, i va tornar dimecres passat.

L'experiment, coordinat per l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), suposa una segona fase del realitzat el 2005, en què més del 90% dels líquens que van ser a l'espai durant dues setmanes van ser capaços de realitzar la fotosíntesi de nou, una vegada a la Terra, i aprofitar la llum per a la fixació del CO2. Això va demostrar, segons l'investigador Leopoldo García Sancho, de la Universitat Complutense de Madrid, no que els líquens són la primera forma de vida que va habitar el planeta, sinó que la Terra és capaç de produir formes de vida tan resistents per poder suportar les condicions de l'espai exterior, viatjar fins a un altre planeta i colonitzar-lo.

No obstant, en missions anteriors s'havia comprovat que altres formes de vida com els bacteris, els llevats i certes llavors resisteixen el buit absolut i les temperatures extremes, però no la radiació, que va destruir la majoria de les cèl.lules o teixits exposats.

L'avantatge dels líquens, segons assenyala García Sancho, és que es tracta d'organismes complexos, una espècie de miniecosistemes en què conviuen algues i fongs, dues de les tres vies metabòliques que han permès desenvolupar la vida al nostre planeta tal com es coneix avui. Així mateix, compten amb l'avantatge de ser especialment resistents en estat latent.

CAUSES DE LA SUPERVIVÈNCIA

Notícies relacionades

Un jutge concedeix un permís parental amb una norma europea

Luis José Rodríguez Muñiz: "No podem continuar ensenyant matemàtiques com el 1940"

Carmen Ascaso, professora del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), explica que ara es busquen fonamentalment les causes de l'alta supervivència: si són estructurals, bioquímiques, genètiques, mixtes... També es persegueix informació sobre possibles danys genètics i, en el seu cas, esbrinar si són letals o si els líquens són capaços de reparar-los. Amb aquest objectiu s'ha ampliat l'espectre i, juntament amb les mostres espanyoles, també s'han incorporat líquens i cianobacteris que viuen a l'interior de les roques de l'Antàrtida i el desert d'Atacama, a Xile.

Ascaso explica que a alguns lí- quens se'ls ha tallat la capa superior o protecció natural perquè l'organisme fotosintètic estigui encara més exposat a la radiació. Al mateix temps, hi ha microorganismes que tenen nucli, com els líquens vagants de Guadalajara, i altres que no en tenen, com els cianobacteris d'Atacama. "Es tracta de veure de quina manera reacciona la vida a l'espai exterior, amb protecció i sense. L'èxit de l'experiment posaria un totxo més en la teoria de la panspèrmia, però --matisa-- això no vol dir que quedi demostrada".