REFRANYS DE LA SETMANA: Sobre la variabilitat de l'agost i el setembre

Si em permeten la broma, aquests dies se celebra unaonomàstica mòbilque depèn de cadascú: sant Tornem-hi, el sant deltornar a començar, el més pervers de tots. Desgraciadament no hem trobat cap refrany que li faci els honors.

Qui sí que protagonitza una dita ben curiosa és sant Gil, ahir. Es diu "Per Sant Gil, l'hivern és aquí". La veritat és que sembla molt exagerat, però aquest any podríem dir que fins i tot una mica abans. Després que l'últim cap de setmana d'agost fos d'allò més tòrrid, a partir de dimecres el temps ha volgut recordar-nos que l'estiu s'acaba, igual que les vacances.

De tota manera, no cal patir, el cap de setmana fa caloreta i de ben segur que tornen a pujar les temperatures durant el mes. Tot i que, al setembre no se sap mai, pot fer calor o fred, ser sec o inundar-nos "El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts".

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

Un altre refrany que parla de la variabilitat del mes de setembre i l'agermana amb el d'agost és el que sentencia "Agost i setembre, pocs els entenen". I és que, segons on hagis viscut els darrers trenta dies, hi haurà qui dirà que l'agost no ha fet pas estiu. El refrany més encertat per definir-lo diu "Set agostos, set rostres". El d'enguany els ha mostrat gairebé tots: ¡pluges fortes, pedra, fresca i neu!, calor extrema... En canvi, hi ha anys que només li veurem una cara, i no serà mai la del gust de tothom.

I parlant de gust... ja tornem a encetar la temporada de bolets. I podria ser un bon any a causa de les precipitacions del mes passat: "Xàfecs d'agost, bolets en abundor".