Un pagès regala una planta que regula el sucre a la sang

Un agricultor de Balaguer (Noguera) dedica un dels seus terrenys al cultiu de 4.000 plantes de stevia, un arbust originari del Paraguai, 30 vegades més dolç que el sucre però amb zero calories, que s'ha convertit en l'emblema de la seva resistència contra l'antinatural --els edulcorants químics, en aquest cas-- i que li ha donat popularitat entre la població diabètica que envolta els camps.

Josep Pàmies, el pagès en qüestió, ha comprovat en la seva persona que prenent al matí i a la nit una infusió de quatre fulles de stevia manté en límits de normalitat la seva pressió arterial. La beguda, a més a més, li regula els nivells de glucosa i insulina a la sang, assegura. "Si el nivell de sucre a la sang està alt, l'abaixa, i si és el contrari, el fa pujar", explica Pàmies, que distribueix un miler de les seves plantes entre els veïns que pateixen problemes de diabetis.

CRUES O CUINADES

"Molts han reduït les seves injeccions d'insulina i d'altres han deixat de prendre pastilles antidiabètiques --assegura Pàmies--. He portat la planta als especialistes en diabetis de l'Hospital Arnau de Vilanova, a Lleida, però no m'han fet ni cas".

La stevia és un potent edulcorant natural sense calories, que els indis guaranís ja mastegaven pel seu gust dolç. Les fulles d'aquest arbust, menjades en cru o cuinades, tenen un efecte vasodilatador, diürètic i cardiotònic: es diu que regulen els batecs del cor i que nodreixen el pàncrees i la melsa, ja que contenen carbohidrats, proteïnes, vitamines i minerals. Pàmies assegura que Coca-Cola acaba de patentar la stevia per als seus productes light.

En un principi, el pagès de Balaguer distribuïa els seus rams de stevia indicant a l'embolcall algunes d'aquestes propietats, fins que uns inspectors de la Conselleria de Salut l'hi van prohibir. No només li van demanar que eliminés la informació sobre els suposats beneficis saludables de la stevia, sinó en 30 plantes medicinals més que ell cultiva amb enorme amor, perquè n'ha estudiat les qualitats.

"Tal com em van ordenar, vaig treure les indicacions beneficioses de totes les plantes, excepte de dues: la stevia i la dent de lleó, boníssima per a les inflamacions de fetge --explica l'agricultor--. Són els meus arbustos emblemàtics i no penso renunciar que la població sàpiga perquè poden servir".

CONTRA LA INDÚSTRIA

Aquest pagès és un lluitador en múltiples àmbits agrícoles i forma part del moviment slow food, que defensa una alimentació meditada, ecològica, substanciosa i sana. Sap que les plantes de stevia han xocat en altres països --en especial als EUA-- amb la indústria productora d'edulcorants sintètics, entre ells l'aspartam, que ha perdut algunes batalles davant de la planta dolça en la producció de iogurts edulcorats, galetes i refrescos.

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

"Hi ha molts diners en joc", assegura Pàmies. El seu interès en la difusió dels poders de la stevia no és econòmic, assegura. La seva plantació de l'arbust és limitada, adverteix. "M'agrada buscar les propietats de les plantes, perquè crec que és millor el que és natural que la química --explica--. Li he regalat manats de stevia al cuiner Ferran Adrià, que les està provant a la seva fundació Alicia, dedicada a cuinar de forma cardiosaludable".

També les ven al mercat de la Boqueria, de Barcelona, i les regala als que es passen per la seva finca. "Lamento que la Generalitat es fiqui amb mi i no amb els que deixen tòxics als rius", conclou.