Set delictes que suposaran el 2008 una condemna més dura

La reforma del Codi Penal endurirà les penes per frau fiscal, crim organitzat, alcoholèmia i excés de velocitat, al mateix temps que introdueix nous delictes. El 2008, quan entri en vigor la norma, el càstig per aquests supòsits serà més sever. Aquests en són set exemples.

SEGURETAT VIÀRIA

El càstig per conduir amb un carnet sense punts

Amb el carnet revocat després de perdre tots els punts, borratxo, drogat i en zig-zag. D'aquesta manera conduïa el dia 31 d'octubre Miguel Ángel Medina, de 40 anys, pels carrers de Las Palmas de Gran Canaria, quan la policia el va caçar. Una jutge li va imposar, després d'acceptar els càrrecs, quatre mesos de presó i el va privar del dret de conduir durant dos anys i vuit mesos. Tot i que habitualment no s'ingressa a la presó per penes inferiors a dos anys, l'imputat sí que va ser empresonat perquè tenia antecedents. Se'l va condemnar per anar borratxo i drogat, però no per conduir sense carnet.

Si una persona comet aquesta acció a partir del 2008, el càstig serà més gran. Primer, perquè el nou codi endureix el delicte d'alcoholèmia, però també perquè fixa una pena de tres a sis mesos de presó, i la privació de conduir d'un a sis anys, per posar-se al volant amb el carnet retirat. Tampoc se'n podria escapolir el ciutadà a qui el Tribunal Constitucional va anul.lar aquesta setmana una condemna per conduir ebri, ja que la norma estén el concepte de temeritat a aquest punt, sense necessitat de posar en perill la vida de les persones.

NOVES TECNOLOGIES

Un atac informàtic amb quantiosos danys

Un jove informàtic gallec va acceptar el febrer del 2006 una condemna de dos anys de presó i el pagament d'una indemnització d'1,4 milions d'euros, al reconèixer, davant una jutge de Lleida, que havia estat l'autor de l'atac informàtic més greu comès a Espanya, que es va saldar amb uns tres milions d'ordinadors bloquejats. L'imputat es va dedicar a fer enviaments massius per internet d'informació falsa que van col.lapsar un servidor. Era el primer cop a Europa que es dictava una sentència per danys en el sector informàtic.

El nou Codi Penal actualitza la resposta davant determinats delictes vinculats als avenços tecnològics. D'aquesta manera, es tipifiquen de manera concreta com a delictes les intromissions il.legals en sistemes informàtics aliens. La normativa castigarà els atacs contra la intimitat i els possibles danys susceptibles de causar un greu perjudici a empreses (com és el cas de l'informàtic condemnat, perquè la seva acció va afectar companyies tecnològiques) o organismes.

La reforma també s'ocupa de tipificar com a delicte la clonació de targetes de crèdit. El 2004, tres asiàtics van ser condemnats a nou anys de presó cada un per fer compres amb targetes falsificades, però pels delictes de tinença de moneda falsa (el plàstic es valora igual que els diners) i falsedat. A partir del 2008, hi haurà un delicte específic.

SETGE LABORAL

Defensa de la integritat moral dels treballadors

Un jutjat social de Barcelona va condemnar el juny del 2003 una important empresa a indemnitzar una treballadora amb 6.000 euros per setge moral a la feina o mobbing, al considerar provat que la dona va ser vexada en la seva dignitat i la seva tasca professional. En l'actualitat, els casos de setge laboral solen tramitar-se per la jurisdicció laboral, encara que, alguna vegada, s'han arribat a obrir processos penals, però amb poc èxit. No obstant, a partir del 2008, qui incorri en una conducta d'aquestes característiques pot ser condemnat a una pena de sis mesos a dos anys de presó.

ASSALT A VIVENDES

Pertànyer a una banda de lladres sortirà car

Un grup d'assaltants de cases va des- encadenar el pànic a la comarca alacantina de la Marina Baixa el 2002 i el 2003. El febrer del 2006, l'Audiència Provincial d'Alacant va condemnar tres membres d'aquesta banda a penes que oscil.laven entre els 17 i els 32 anys de presó per diversos delictes de robatori amb violència, més altres de lesions i una agressió sexual. Els acusats es dedicaven a desvalisar cases mentre els habitants dormien a l'interior.

El nou Codi Penal considera delicte la mera pertinença a una banda que tingui com a objectiu delinquir, encara que no es participi en la comissió dels delictes. La reforma estableix una pena d'entre dos i sis anys de presó per ser membre d'una organització criminal, de sis a nou per ser-ne el dirigent o cap, i entre dos i quatre per col.laborar-hi. Per tant, el 2008, en processos com el d'Alacant, a la condemna de robatori se li podrà sumar aquest nou delicte d'associació delictiva.

CORRUPCIÓ URBANÍSTICA

Severitat contra la greu especulació immobiliària

Notícies relacionades

Els nens viuran un augment dels successos climàtics extrems

Les denúncies per maltractaments a dones van baixar un 5,2% el 2024

L'Audiència de Valladolid va imposar a principis del 2006 a l'empresari S. V. R. tres anys de presó i el pagament de sis milions d'euros per un delicte de falsedat en document públic, en concurs amb un altre de frau fiscal, comès en l'adquisició i venda de parcel.les. Els magistrats van qualificar l'operació d'autèntica "especulació immobiliària", perquè l'acusat va augmentar fictíciament el preu real dels solars.

El Govern ha volgut tallar la corrupció urbanística també amb el Codi Penal. Per fer-ho, ha inclòs una sèrie d'articles que endureixen els delictes contra la Hisenda pública, i ha augmentat de tres a sis anys de presó les penes en els casos més greus: testaferros, ús de societats tapadora, estructura organitzada o elevada quantia. En el cas de Valladolid, l'imputat va fer servir per a l'operació societats interposades o pantalla. Per tant, d'aquí a un any, en assumptes com aquest, la condemna serà més contundent.