Vallès Occidental

La Generalitat recupera l'arxiu que va ocultar Puig i Cadafalch

Els documents polítics van ser amagats el 1923 darrere una paret falsa

L'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat, guardarà el fons en dipòsit

2
Es llegeix en minuts
ANTONIA PEÑA / SANT CUGAT DEL VALLÈS

Una valuosa part de la història de Catalunya, entre el 1917 i el 1923, estava amagada darrere d'una paret falsa de fusta. L'arquitecte, historiador, arqueòleg, polític i governant Josep Puig i Cadafalch va posar aquest llegat el 1923 en un lloc segur a l'altell de casa seva de Barcelona per preservar-lo de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.

Aquesta extraordinària herència, oculta durant 83 anys i descoberta el juliol passat, es va presentar ahir a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) de Sant Cugat del Vallès, on està dipositat l'arxiu personal i professional de qui va ser president de la Mancomunitat de Catalunya.

El president en funcions de la Generalitat, Joaquim Nadal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van mostrar ahir una ínfima part del fons cedit pels besnéts de Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956) al patrimoni públic.

422 CAIXES

L'arxiu consta de 422 caixes plenes de documentació. Un conveni firmat amb els descendents el 19 d'octubre passat va fer possible el trasllat i el dipòsit definitiu a l'ANC, que ara en farà l'inventari i el catalogarà.

El principal tresor són les 152 caixes que contenen "l'arxiu polític de Puig i Cadafalch", va explicar Mascarell. Aquest fons se cedeix com a restitució històrica al Govern, mentre que sobre la resta (el material professional i personal) hi ha "una opció de compra en el futur per part de la Generalitat", va afegir el conseller.

El 14 de juliol, personal de l'ANC i familiars de Puig i Cadafalch que recopilaven l'arxiu de l'arquitecte a casa seva i al seu despatx, al número 231 del carrer de Provença, van descobrir la joia. L'amagatall era perfecte: darrere d'una paret falsa de fusta a les golfes. Allà s'apilaven documents personals del president de la Mancomunitat: textos vinculats a Enric Prat de la Riba, còpies de les actes internes de la Mancomunitat, etcètera.

El mateix Puig i Cadafalch va escriure, el 14 de setembre de 1923, que havia amagat important documentació sense especificar on. Per això, tant Nadal com Mascarell van elogiar "la intuïció, l'habilitat i la capacitat preservadora" del polític. Mascarell va ressaltar "l'extraordinari valor simbòlic i el riquíssim valor polític i institucional" de la troballa. I va dir: "Avui som més rics des del punt de vista del nostre patrimoni cultural".

FONS MONSERDÀ

Notícies relacionades

La cessió inclou també 10.000 dibuixos dels seus treballs d'arquitecte, 15 capses amb manuscrits literaris i documents de Dolors Monserdà, sogra de Puig i Cadafalch, i del germà d'aquesta, el pintor Enric Monserdà. A més de 35 capses de documents familiars, 23 de diversos objectes, 386 rotllos de projectes i un ric epistolari.

Nadal va destacar que l'arxiu té "una dimensió sense precedents". En la seva opinió, la Mancomunitat "experimenta políticament la pràctica del que havien estat les expectatives del catalanisme des de feia 50 anys i que no s'havien concretat", cosa que "va fer necessari dotar Catalunya d'autogovern".

Temes:

Arxius