La primera migració

Fa 70.000 anys, unes tribus d'Homo sapiens van deixar el seu bressol africà i es van llançar a la colonització del món: partint de l'actual Eritrea, van travessar l'estret de Bab al-Mandeb, van arribar a la península Aràbiga i, amb el pas de les generacions, vorejant les costes o saltant d'illa en illa, van trepitjar la llunyana Austràlia fa 60.000 anys. Els primers emigrants moderns van arribar certament lluny, ja que van cobrir 12.000 quilòmetres, però el seu èxit demogràfic va ser força escàs: l'herència genètica d'aquelles poblacions només és detectable avui dia en uns quants milers de persones a Austràlia i en recòndits racons de l'Àsia oriental i l'Índic.

No hi ha més herència visible. Ho diu la genètica: o es van extingir o van ser assimilats sense deixar rastre, ja que tota la resta del món, incloent-hi la resta de l'Àfrica, descendeix d'una segona expansió molt més exitosa que va tenir lloc fa 50.000 anys. Això és almenys el que proposa Marta Mirazón Lahr, paleoantropòloga de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), per qui les dues migracions són l'única forma d'explicar les particularitats dels natius australians. Mirazón va participar en un congrés a Barcelona convidada pel programa de ciència de l'Obra Social La Caixa.

"És veritat que els estudis genètics apunten cap a una única migració perquè tots els humans som molt semblants, però quan un estudia la morfologia i les eines dels antics australians s'adona que alguna cosa no encaixa", afirma l'experta.

Avanç del desert

Una crisi climàtica que va desertitzar l'Àfrica tropical va ser possiblement l'estímul que fa 70.000 anys va provocar l'ampliació dels horitzons de l'Homo sapiens. Això sí, van ser molt pocs, "potser 500 o 1.000", els que realment van travessar Bab al-Mandeb. Els colonitzadors, adaptats a una dieta més marinera, van seguir per la costa del que avui és l'Iran fins a arribar al delta de l'Indo i a l'Índia. Encara que diversos estudis ho suggereixen, Mirazón no creu que la colonització definitiva del planeta partís de les poblacions que es van instal.lar en aquestes regions: "Caldria travessar deserts o bé les muntanyes Zagros o l'Himàlaia. No sembla fàcil". En canvi, la paleoantropòloga considera que els sapiens d'aquella època ja tenien prou destresa marinera per superar els nombrosos estrets que porten fins a Austràlia, incloent-hi un últim de 90 quilòmetres d'amplada. "Podien fabricar barcasses capaces de transportar unes quantes famílies".

Un dels esculls de la hipòtesi de les dues migracions és que no se n'han trobat restes ni descendents a l'Índia, territori per on forçosament devien passar aquells primitius colonitzadors. Mirazón Lahr afirma que l'erupció del volcà Toba (Indonèsia), la més gran en l'últim milió d'anys a la Terra, podria haver abocat a l'extinció les comunitats locals a l'Índia i sepultar qualsevol resta arqueològica. En la seva opinió, no és gens esbojarrat pensar en grans extincions, perquè la humanitat ha patit diversos colls d'ampolla durant els últims 200.000 anys.

Notícies relacionades

Badia del Vallès celebra amb els Reis el seu 50è aniversari

El Rei rebutja des de Montserrat les "identitats excloents"

La migració de fa 70.000 anys no ha deixat empremta visible a l'Índia, almenys per ara, però en canvi sí que hi ha una indubtable herència en poblacions actuals de les illes Nicobar i Andaman i en nuclis aïllats de les Filipines, Malàisia i Indonèsia. "Són tribus que van quedar arraconades". Originàriament, aquestes poblacions relíquies no eren substancialment diferents del gruix dels humans moderns, però l'aïllament va accentuar-ne certs trets, com la baixa estatura, diu Mirazón.

¿Les diferències entre els avantpassats dels aborígens australians i la resta de la població mundial són degudes a una evolució separada, fruit de l'aïllament, o a diferents orígens africans? "No tenim ni idea del procés de diferenciació dins de l'Àfrica que va portar a l'origen de l'home modern fa 150.000 anys. En línies generals, els colonitzadors de les dues migracions eren molt semblants, però no crec que sortissin dels mateixos llinatges", acaba dient la paleoantropòloga.