Carícies psicològiques: pautes per reforçar l'afecte en parella

Quan ens comuniquem amb els altres estem utilitzant paraules per expressar-nos, per mostrar les nostres necessitats, per acostar-nos als altres o defensar-nos. Es guien per una intenció i sempre tenen un efecte en qui les rep. Això pot fer que acabem discutint o consolidant una relació, independentment de la persona que tenim davant. El fet d’anar més amb compte o no depassar certs límits ho solem tenir en compte amb la gent amb la qual tenim menys confiança i, a mesura que aprofundim en la relació, ens acostem a base d’intimitat, afecte i paraules que ens uneixin. Fem compliments, tenim detalls o elogiem la seva personalitat. Això, lluny de mantenir-se en el temps, es pot acabar esvaint. La confiança sembla indicar-nos que ja no ens hem d’esforçar i l’altre acaba per sentir aquest buit.

Les relacions de parella són les que més notaran l’absència o la presència de paraules d’afecte. Aquestes paraules són catalogades com «carícies psicològiques» i ens ajuden a demostrar als altres el que sentim, a aprofundir en la unió i a reforçar la vàlua, en aquest cas, de la nostra parella. Si fem èmfasi en aquestes paraules, en treballar-les i expressar-les, podem veure com el vincle s’incrementa i la relació guanya en intimitat.

Paraules

Quan saludem una persona, mostrem gratitud, fem un compliment o practiquem l’escolta activa; estem generant «carícies psicològiques» a l’altra persona. La seva funció és la d’integrar-nos i sentir-nos més estimats, tot i que no sigui una relació de parella. Això es fa encara més necessari quan sí que és amb la nostra parella. Aquestes paraules cobren un sentit més gran i fan un pas més enllà. La gratitud, per exemple, va dirigida a reconèixer que ens cuiden i ens protegeixen, que ens cuiden quan ho necessitem o que veuen l’esforç que fem també fora de casa, en àrees com la feina o la família externa. És un reforç per a l’autoestima de l’altra persona que també augmenta el nostre benestar.

No sempre sabem com acostar-nos de nou a la nostra parella o com reforçar els vincles. Si volem recolzar-nos en les carícies, hem de seguir els següents punts:

1. Condicionalment

Aquesta mena de carícies van dirigides a una persona partint de la seva conducta, els seus pensaments o la seva gestió emocional, tot i que també als valors o les fortaleses. Es fan, bàsicament, partint d’una cosa que l’altra persona ha fet o fa amb freqüència. El que fem és demostrar a la persona que mereix rebre el nostre amor partint de determinats punts. Li podem dir a algú que l'estimem per la seva intel·ligència, que l’admirem perquè sap no callar o que respectem profundament totes les seves idees.

2. D’atribució

Les carícies d’aquesta mena van dirigides a enaltir una cosa, especialment física, que la persona té, sense que hagi fet un esforç per aconseguir-ho. No escollim el color dels nostres ulls ni el fet de tenir fluïdesa escrivint, però ens agrada que ho vegin, valorin i apreciïn.

3. D’aproximació

Quan una persona està recorrent alguna mena de camí o s’està orientant cap a una meta, desitja paraules d’ànim, valoració i recolzament. Aquestes carícies enalteixen el fet que estiguem avançant, aprenent anglès o que ens estiguem esforçant per allò que volem.

4. Incondicionalment

Són les carícies rotundes que expressen la profunditat de moltes de les nostres emocions cap a l’altre. Dir que estimem algú o l’important que és per a nosaltres entren dins d’aquesta mena de carícies.

Notícies relacionades

Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç

X, fins aquí hem arribat!

L’amor o l’afecte es demostren no només amb els actes. De fet, donar per fet les coses, que l’altre sap el que sentim sense més ni més, pot fer que es generi un buit d’informació que vagi creant malestar. No obstant, si no volem caure en això i volem potenciar els llaços, hem de saber utilitzar i fer diàriament les «carícies psicològiques».

* Ángel Rull, psicòleg.