Somnifòbia infantil: com podem afrontar la por d'anar-se'n a dormir

Els nens passen per diferents etapes en què van sorgint i desapareixent diferents pors. És un procés normal, necessari per al seu desenvolupament, però que no sempre és ben rebut a casa, ja que trenca les rutines o les dificulta. Una d’aquestes pors habituals és la d’anar-se’n a dormir, que apareix cap als 2 anys i desapareix al complir els 4 o 5. Només necessita paciència, alguna petita pauta d’afrontament i temps perquè acabi per desaparèixer. No obstant, es transforma en un problema si la intensitat s’eleva o inclou edats superiors. És llavors quan passa a denominar-se somnifòbia infantil i pot arribar a ser necessària l’ajuda d’un professional.

No sempre es tracta d’una fòbia com tal, pot ser una por evolutiva que s’ajunta amb una època de més estrès a casa o a l’escola i podem aconseguir eliminar-la, però abans hem de descartar que no existeixi un veritable problema.

Símptomes

Qualsevol persona passa per moments en què la seva rutina es desestabilitza. Ens pot costar dormir, tenim més gana del que és habitual i les nostres emocions es troben més al límit. L’entorn, o com el controlem, hi interfereix, però no sempre. Pot ser només una etapa a la qual no s’ha de donar cap importància. Amb els nens passa exactament el mateix, poden estar en un mal mes o presentar una por simple i evolutiva. Però si la cosa dura més del compte o genera un malestar significatiu, cal analitzar els símptomes per buscar l’ajuda necessària.

Els següents símptomes apareixen en nens amb somnifòbia infantil:

• Inquietud quan s’acosta l’hora d’anar-se’n a dormir, nerviosisme o mostres evidents de por.
• Inventen excuses perquè els pares es quedin al seu costat fins que s’adormin.
• Si pensen que potser no aconsegueixin adormir-se, la seva por augmenta considerablement.
• Es neguen a anar-se’n al llit, ploren o poden fer rebequeries.
• Es desperten a mitja nit sense ser necessària la presència de malsons i estan molt espantats.
• Tenen símptomes similars als de l’ansietat, amb palpitacions, tremolors o molèsties gàstriques.

Ofereix la teva ajuda

Quan els nens comencen a negar-se a anar a dormir i comencen a generar cada vegada més conductes d’evitació, ens plantegem possibles causes relacionades amb la por de la foscor o dels monstres. La somnifòbia infantil no té un focus específic, sinó que el mer fet de ser al seu llit és el que els genera ja aquesta por tan elevada. Raonar amb ells o intentar tranquil·litzar-los no sempre és fàcil, no només per la seva edat, sinó perquè les fòbies tenen el component de ser irracionals, tant en adults com en nens.

A l’hora de poder oferir l’ajuda com a pares, un primer pas quan els símptomes no són gaire elevats, és dur a terme diverses estratègies que aconsegueixin que se superi aquesta por, com són les següents:

1. Normalitzar la situació

Independentment que entenguem o no el nostre fill i les emocions que té, no hem de ridiculitzar la seva por o treure-hi importància. El que sent és dolorós per a ell o per a ella i ha de sentir-se còmode per poder expressar-ho.

2. Generar seguretat

La por es combat amb eines que ens donin seguretat amb el medi. Com que no sempre està associat a la foscor, no podem buscar simplement que hi hagi il·luminació. Parlar amb el nostre fill ens ajudarà a entendre de quina manera es pot sentir més segur per introduir aquests elements a l’habitació.

3. Llegir

La millor manera de fer que els nens entenguin alguna cosa i que aprenguin eines és a través dels contes. Buscar llibres que ens ajudin relacionats amb la temàtica a tractar és una bona opció. Sentirà que li passa a més nens i que es pot superar.

Notícies relacionades

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

¿Què és un atac d’ansietat? Així el pots reconèixer

Com a pares, hem de dotar els nostres fills de les eines necessàries perquè puguin enfrontar-se als problemes que van apareixent, com les seves pors. El recolzament, la comprensió i l’afecte faran de base perquè se sentin segurs. Només a partir d’aquí faran els passos necessaris parar superar obstacles com la somnifòbia infantil.

* Ángel Rull, psicòleg.