PSICOLOGIA

Equivocar-se: l'art de saber com créixer

Cometre errors ens porta a arribar nivells de creixement basant-nos en emocions positives

30938003 l

30938003 l

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Quan cometem errors, tendim a només veure la part emocional negativa, en la qual sorgeix la culpa, la frustració i la tristesa. Tot i que aquesta última emoció sí que és correcta, ja que ens empeny a la recerca de solucions alternatives, ens pot bloquejar si se sent en excés i es descontrola. Arriba a provocar sentiments d’invalidesa personal i suposar un deteriorament de l’autoestima. No obstant, cometre errors és una cosa beneficiosa per al nostre cervell, i ens ajuda a generar millors estratègies per al futur, que ens converteixin en millors persones.

Superar les emocions negatives, quedar-nos amb les positives i no veure-ho com un fracàs és l’essència d’equivocar-se des de la perspectiva del creixement, una cosa que no sembla fàcil a primera vista. No obstant, es pot entrenar i potenciar, girant el nostre focus i posant a favor nostre el que ha passat.

Equivoca’t

¿Realment hi ha algun problema en equivocar-se? La majoria de les ocasions, els errors comesos no suposen una tragèdia. No enfonsen l’empresa ni acaben amb la nostra relació de parella. Són simplement petites ensopegades en els projectes que ens ajuden a saber que estàvem anant per un camí equivocat i que toca reconduir la situació. Una vegada controlat l’error, toca reflexionar sobre el que ha passat i l’aprenentatge amb el que ens volem quedar, imprescindible per saber com créixer.

¿Per què és tan important que ens equivoquem en el nostre desenvolupament?

1. Coneixement

A través de l’error podem saber quines són les eines amb què comptem, com les utilitzem i totes aquelles que necessitem adquirir. Posa a prova els propis límits i ens fa veure que no som perfectes, cosa que tampoc és necessària. A través dels errors també veiem quins són els nostres valors, allò que ens empeny a lluitar per la nostra meta, sempre que sigui un desig veritablement nostre.

2. Metes

La por del fracàs és un dels condicionants més grans amb què ens enfrontem en els nostres propis projectes. Una vegada que hem fallat, podem perdre aquesta por, i això implica alliberament i més sensació de seguretat. Per tenir el control hem de perdre la por de no tenir-lo, i això passa per cometre errors.

3. Prioritats

Una vegada que hem fallat, no només és important saber el motiu que hagi passat o com podem resoldre-ho, sinó que també és necessari saber si hem de continuar intentant-ho. De vegades, quan cometem un error l’aprenentatge que hem de tenir és que aquesta meta realment no era important per a nosaltres. Pot ser una meta de la nostra família o de la societat, però no nostra.

4. Humanitat

Quan fallem, som conscients que nosaltres també som humans. És un cop de realitat necessari que ens porta a poder mirar dins de nosaltres i acceptar la imperfecció. Així també empatitzarem amb els errors dels altres i guanyarem en tolerància. Pot ser especialment útil que treballem la nostra humilitat com a benefici extra de l’error.

5. Frustració

La frustració apareix quan no acceptem la pèrdua que acabem de tenir i en lloc de tristesa, patim ràbia. Els errors, tot i que ens costi assumir-ho, són pèrdues amb què s’ha de bregar des de la tristesa, l’emoció del desenvolupament. Fallar ens ajudarà a continuar posant a prova aquest aprenentatge.

Notícies relacionades

Fallar implica renunciar a un triomf per al qual encara no estàvem preparats. Tot i que també interfereixin factors externs a nosaltres, els errors solen ser responsabilitat nostra, igual que els encerts. Cada cosa apareix quan caminem els passos necessaris. Per tant, per poder tenir èxit, hem d’haver recorregut abans els camins del fracàs. Només així podrem créixer.

Ángel Rull, psicòleg.