PSICOLOGIA POSITIVA

Alberto Simone: "Per ser més feliços hem de saber què ens fa infeliços"

La felicitat és un estat que es pot assolir de forma deliberada

Alberto Simone reflexiona sobre la felicitat i l'acceptació de l'adversitat

felicidad-simone

felicidad-simone / Luigi Orru

5
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

"És millor viure més en el present valorant aquells moments en què la vida sembla estimar-nos més", diu Alberto Simone, autor de "La felicidad en la mesita de noche" (Kitsune Books, 2019). Amb el seu llibre ens vol ensenyar a ser més feliços en el nostre dia a dia, partint de l’acceptació de tot allò negatiu que de vegades ens passa i que és inevitable. Escriu des de la Psicologia, però també des de totes les experiències negatives que ha tingut en la seva vida.

Consells breus i reflexions que ens empenyen a tenir un benestar psicològic més gran, ajudant-nos a saber com mirar per centrar-nos en les experiències positives i poder superar les negatives. Un fenomen de vendes a Itàlia que ha sorprès per la seva senzillesa i per la proximitat i calidesa que caracteritza el també director de cine i televisió.

Actualment hi ha moltes persones que s’atreveixen a escriure sobre la felicitat. ¿Quina versió diferent ens dona el seu llibre?

És cert. La recerca de la felicitat és un tema que ha interessat l’espècie humana des de sempre. Se n’han ocupat poetes, filòsofs, artistes, escriptors, cineastes i fins i tot la moderna Psicologia. Tenim moltes definicions i teories sobre la felicitat, però pocs ensenyaments sobre com passar de la teoria a una pràctica possible. La meva proposta consisteix que, per ser més feliços, hem de començar a ocupar-nos, especialment, de l’oposat a la felicitat, és a dir, saber què ens fa infeliços. Un exemple molt senzill: sovint, no són els esdeveniments o successos que tenen lloc en la nostra vida els que ens creen problemes, que és el que solem pensar, sinó que els problemes estan provocats exclusivament per la manera com interpretem aquests esdeveniments.

¿És un llibre que pot ser llegit per qualsevol persona o únicament està dirigit a aquells que no tenen patologia mental?

El llibre està escrit intencionalment d’una forma accessible a tothom. No només en el llenguatge, sinó també en l’estructura. Són capítols breus autoconclusius. Pel que sabem, a Itàlia, el llibre, que ja acumula vuit reimpressions en menys d’un any, l’han llegit persones totalment diferents i ha agradat tant a intel·lectuals com a persones comunes, i fins i tot també a gent que habitualment no compra ni llegeix llibres.

Al seu llibre ens mostra petites píndoles que ens acostarien a la felicitat. ¿Quines tres són essencials?

El sentiment de pertinença: quan ens falta, som més vulnerables. Quan existeix, ens sentim més segurs.

Compartir: és un dels mecanismes de supervivència més antics i és un impuls que ens fa humans.

El servei: ser útils i donar a la nostra vida un objectiu i un sentit més gran que nosaltres mateixos.

A ‘La felicidad en la mesita de noche’ parla sobre la pretensió de control. ¿És una cosa que ens dona la nostra educació i que ens acaba allunyant d’assolir el benestar?

La felicitat té lloc quan acceptem les coses com el que són

Una certa dosi de control és natural i positiva. Ens sentim millor quan tenim el control. Però l’excés no és bo. Controlar la vida és impossible i tan sols és una il·lusió. És l’expressió d’una por que mirem d’exorcitzar planificant excessivament la nostra vida, o pitjor encara, la d’aquells que ens envolten. En aquesta situació, simplement, la felicitat no hi té lloc. Perquè l’ànsia de control amaga pors i inseguretats profundes. La felicitat té lloc quan acceptem les coses com el que són, evitant ser massa manipuladors. Quan ens refiem, confiem i deixem enrere les tensions que el control comporta.

¿D’on ve el seu interès per la felicitat?

Crec que, en primer lloc, es deu a l’interès d’investigar unit a una naturalesa i a una actitud positiva que sempre m’han acompanyat. Però, sobretot, crec que el meu interès per la felicitat neix d’experiències negatives i doloroses de la meva vida i d’haver comprès que no són un tema personal. Les experiències negatives són inevitables. El sofriment, la separació, l’abandonament, la traïció, el dol... són coses per les quals tots haurem de passar pel mer fet de ser vius. Així que, en lloc d’intentar evitar per endavant el que normalment ens espanta o ens preocupa, és millor viure més en el present valorant aquells moments en què la vida sembla estimar-nos més. I quan passin coses negatives, cal transformar-les en experiències que ens revelaran els nostres recursos, les nostres millors qualitats.

La publicitat i el màrqueting ens venen un concepte irreal de felicitat, la qual cosa danya el veritable estudi científic de la Psicologia Positiva

L’OMS, l’Organització Mundial de la Salut, ens informa que als països més desenvolupats i amb un nivell més elevat de benestar i confort, actualment hi ha 350 milions de persones en tractament per depressió. Tot i que això sigui una bona notícia per a les farmacèutiques, és una cosa que ens ha de fer reflexionar sobre la idea que la felicitat deriva del benestar econòmic o de la quantitat de coses que tenim. De fet, sembla que la felicitat és més present en llocs on hi ha menys recursos i, de vegades, fins i tot no hi ha res. Això es deu al fet que la felicitat és un bé immaterial i es nodreix de béns immaterials. Com els valors humans i espirituals, els sentiments, les relacions afectives, tot el que no es ven al mercat però que podem tornar a valorar i conrear.

Notícies relacionades

¿Pot qualsevol persona assolir la felicitat? ¿Podem ser feliços en la misèria?

Hem d’aprendre a incloure els moments negatius en el nostre projecte de felicitat

La meva concepció de la felicitat no és només un interval passatger entre dos moments d’infelicitat. Si fos així, només podríem ser feliços durant unes quantes hores o uns quants dies al llarg de tota una vida. Hem d’aprendre a incloure els moments negatius en el nostre projecte de felicitat, acceptant-los quan tenen lloc i aprenent a créixer i madurar també gràcies a aquests esdeveniments. No hem de tenir por que certes coses es puguin esdevenir, perquè l’experiència ens diu que disposem dels recursos humans i espirituals per superar-les i sortir-ne enfortits. Més enllà de totes les experiències d’aquesta vida, hi ha una ànima que no s’identifica ni amb el bé ni amb el mal, però que els comprèn tots dos.