PSICOLOGIA
Com es pot millorar l'autoestima dels infants: 6 errors que s'han d'evitar
La sobreprotecció dels nostres fills és una de les maneres més comunes de destruir la seva autoestima
jcarbo43775040 helados180616163105
L’autoestima és un dels pilars sobre els quals es basa la vida de qualsevol persona. En els infants és especialment sensible, ja que està en fase de desenvolupament. Pares, professors i amics poden influir en el seu ple funcionament.
Qualsevol persona del seu cercle pròxim pot fer que el nostre fill tingui una autoestima baixa. Però, especialment els pares, tenen una gran responsabilitat en aquest sentit i, per això, han d’analitzar els senyals d’autoestima baixa i erradicar els errors.
Autoestima en infants
L’autoestima en la consciència del nen del seu propi valor respecte al món en què viu. Són els aspectes bons que considera que té, la seva confiança i l’amor cap a si mateix. Sorgeix a partir del contacte directe amb els que l’envolten i de tota l’experiència acumulada.
El resultat serà el caràcter i la forma de relacionar-se amb si mateix i amb el món, tant en la infantesa, com en l’adolescència i en la vida adulta.
Quan augmenta la seva autoestima, se senten segurs, valuosos i competents. Són capaços de desenvolupar millor l’aprenentatge i de demanar ajuda quan la necessiten. Es comuniquen amb fluïdesa i les relacions socials són òptimes.
Senyals d’autoestima baixa
Els senyals d’autoestima baixa en nens poden ser confosos fàcilment. No obstant, hi ha uns punts distintius que t’ajudaran a identificar-la.
- Perfeccionisme i exigència.
- Falta de moments d’humor.
- Pessimisme.
- Inseguretat i pors recurrents.
- Falta d’habilitats socials.
- Sotmet els germans i amics amb humiliacions.
- Necessitat que ho facin tot per ell.
Destruint l’autoestima
Com a pares, sentim la necessitat de buscar el millor per als nostres fills. En aquest camí, prenem males decisions. Petits errors que, en conjunt, acaben aconseguint reduir l’autoestima dels nostres fills. ¿Quins errors hem d’evitar llavors?
1. Excés de crítica. L’excés de comentaris negatius es deu a la intenció de voler treure el millor d’ells. El nen es desanima i se sent incapaç de fer res correctament. Això farà que la inseguretat augmenti i tingui més tendència a cometre errors.
2. Falta de reforç positiu. Tendim a deixar els premis per quan fan alguna cosa veritablement important i llunyana en el temps. Els reforços han de ser freqüents, no sempre materials i sense deure’s a un gran èxit. Quan hi hagi una cosa per criticar, s’haurà de fer en privat i sense oblidar-nos dels punts positius que sí que hi ha hagut.
3. Metes massa altes. Cada nen té les seves habilitats i fortaleses. No tots poden jugar a futbol o dedicar-se a la música. Hem de buscar allò en què se sentin còmodes, amb metes realistes i que creïn confiança. La tendència errònia normal és escollir per ells i exigir-los un grau alt d’excel·lència.
4. No deixar espai a l’equivocació. Creem dependència a través de la sobreprotecció. Que cometin errors no és res terrible ni censurable. Tenen dret a l’equivocació. Això farà que generin millors eines i tolerància a la frustració. Per aconseguir-ho, deixa que s’equivoquin.
5. Fer-los-ho tot. Acostumem a negar l’oportunitat als nostres fills de fer les coses pel simple fet que nosaltres sabem fer-les millor. Passa amb els treballs de classe, per exemple, o amb l’hora del bany. Quan ja tenen edat per fer les coses, s’ha de fomentar la seva independència, sempre amb la nostra vigilància.
6. Dir-los que és molt fàcil el que fan. Si som capaços de veure la facilitat en alguna cosa, no significa que ells també. Tenim dècades d’aprenentatge d’avantatge. Per a ells tot pot ser un món. Comprèn la seva dificultat i la seva por. Si no augmentarà la seva sensació de fracàs i deixaran d’intentar-ho.
Notícies relacionadesCom a pares, desitgem que els nostres fills creixin de forma òptima. Intentem que no cometi errors, els guiem i els protegim. Però la sobreprotecció acaba aconseguint l’efecte contrari al desitjat: una autoestima baixa. Uns errors molt comuns, però, al seu torn, molt perillosos en la seva educació.
* Ángel Rull, psicòleg.
