¿Per què és tan dolent cridar als nens? 5 motius per deixar de fer-ho

Quan decidim tenir un fill, el primer que ens plantegem és educar-los de manera constructiva. Eliminar crits, utilitzar més premis que càstigs o basar-se en la comunicació són temes centrals i propòsits en la paternitat. Però, en determinats moments, acabem cridant als infants i es converteix en part de la nostra rutina.

¿Fins a quin punt és negatiu cridar-los? ¿Estem danyant la seva autoestima?

Parlar sense cridar

No només és possible basar-nos en una educació sense crits, és el nostre deure com a pares: si no, els ensenyem que només han d’obeir quan perdem els papers. S’ensenya aquest comportament per repetició i per això suposa un perill.

Si basem la nostra comunicació en tons positius, cordials i serens, aconseguirem el mateix per part seva. Els petits tendeixen a encomanar-se del nostre humor i de la nostra ansietat; també de les emocions positives. Si volemobtenir resultats positius, el nostre llenguatge també ho ha de ser.

Motius per no cridar

Encara que no és fàcil, hi ha nombroses raons per deixar de cridar als fills. Danys en la seva autoestima, emocionalitat inestable i distanciaments són conseqüències directes d’alçar el to de veu.

1. Distanciament emocional. Perdem la capacitat positiva d’influir en ells. S’allunyen al veure en nosaltres reaccions agressives i es basa la relació en la por. Aquesta por no és mai positiva. Ni el pare aconsegueix obediència ni tampoc aporta eines que millorin la situació.

2. Condicionament en la por. La por, la ira o la tristesa són emocions directament unides a les converses fora de to. El respecte s’ha de basar en el nostre rol com a pares, en la manera de gestionar les emocions i mai, en la por. Si condicionem de forma negativa la relació, ens costarà massa temps reconduir-la.

3. Bloqueig emocional. Quan aixequem el to de veu, ocorre una reacció paradoxal en un nen: deixa d’escoltar-nos. En situacions molt intenses, es bloquegen per protegir-se del mal. Per tant, amb els crits, no ens fan més cas ni s’aprèn res sobre la situació. Els crits actuen de forma inversa a la desitjada.

4. Desenvolupament emocional pèssim. Som exemple per als més petits. A través de nosaltres aprenen a espavilar-se al món. Els nostres esquemes mentals i la nostra gestió emocional seran interioritzats i copiats. Si a nosaltres ens desborden les emocions, a ells, també. No aprendran a gestionar sentiments com la ira o la tristesa i tampoc aprendran a controlar la frustració.

5. Autoestima feta malbé. L’autoestima és la més perjudicada quan es produeixen crits. Actes ofensius contra ells tenen una gran repercussió en la seva valoració i confiança. Senten que tot ho fan malament, que no estan a l’altura del que s’espera i esborren els sentiments positius del seu repertori.

Ciència en els nostres crits

Per poc freqüents que siguin els crits, sempre tenen un efecte sobre els nens. Per demostrar-ho, la Universitat de Pittsburgh i la Universitat de Michigan van col·laborar en un estudi conjunt seguint mil famílies per veure els efectes de les pujades de to en les converses amb els nens. Van descobrir que el 45% de pares i mares cridaven i insultaven en algun moment els fills.

Aquest fet acabava ocasionant problemes més seriosos de conducta l’any següent. Els infants imitaven els models de conducta i els utilitzaven contra els companys d’escoles. Però també el rendiment se’n veia afectat, basant-se en l’increment de la tristesa i la desmotivació.

Notícies relacionades

5 maneres de gestionar les rebequeries dels flls

Com treballar la resiliència en nens: 5 passos

Evitar els crits no només és possible, sinó que es necessita per millorar la convivència familiar i aconseguir el desenvolupament òptim dels nostres fills. La seva autoestima i les seves emocions es veuen beneficiades si els diàlegs es fan des de l’obertura, la confiança i la crítica constructiva. Cridar sempre farà que perdem la raó i no aconseguim el que volem inculcar en els nens.

* Ángel Rull, psicòleg clínic.