5 maneres de gestionar les rebequeries dels flls

Les rebequeries acaben amb la paciència de molts pares, sobretot si són en públic. Però, ¿per què es produeixen? Els motius són simples: el nostre fill es frustra al no aconseguir el que vol, quan està cansat o quan les coses se li torcen.

Aquest problema cada vegada més present a les cases espanyoles  es pot eliminar d’una manera senzilla.

El dret a enfadar-se

La rebequeria apareix com una explosió, com una descàrrega d’emocions negatives, sempre unida a la ira i a l’enuig.  Fruit de l’exercici de l’autonomia, apareixen amb normalitat en l’etapa compresa entre els 18 mesos i els 4 anys, especialment entorn dels 2 anys.  

Aquestes frustracions formen part del desenvolupament cognitiu de qualsevol nen i són el moment perfecte perquè els pares el dotin d’eines emocionals. Sense aquestes eines, els futurs anys, inclosal’adolescència, seran molt difícils de gestionar. Per tant, el problema no és la rebequeria, sinó la nostra forma d’evitar-les, gestionar-les i solucionar-les com a pares.

Rebequeries normalment previsibles

Normalment, apareixen tres tipus d’enutjos.

En primer lloc, hi ha rebequeries previsibles, les que es poden anticipar. Per exemple, són les que es relacionen amb l’estat físic del nen, com el cansament, la gana o la necessitat de moure’s i sortir de casa: són previsibles i, sovint, inevitables.

En segon lloc hi ha les rebequeries previsibles però que no evitem per no canviar la nostra pròpia conducta. Per exemple, posar-se el cinturó de seguretat, banyar-se o anar al metge. Amb nens grans hem d’explicar-los el motiu de realitzar aquestes conductes.

Finalment ens trobem les rebequeries imprevisibles. Aquesta és la més difícil de controlar per a qualsevol pare. Apareix per immaduresa emocional, frustració i poca tolerància quan les coses no surten com s’esperen.

Rebequeries normalment previsibles

El més recomanable és la prevenció. Reduir els efectes que puguin provocar-se i que ens permeti no haver de bregar amb els enutjos. No sempre poden evitar-se del tot, però sí minimitzar-se en gran manera. Hem de saber gestionar-les i, especialment, prevenir-les. ¿Com?

1. Fomenta la seva autonomia. Hem de deixar que facin tot el que puguin ells sols, des de vestir-se fins a menjar o rentar-se les dents. No ho faran mai perfecte i moltes vegades demanaran ajuda, però desenvoluparan noves eines i tindran més espai.
2. Descàrrega. Saltar, córrer, baralles de coixins... Qualsevol joc ens val per fer que es desfoguin i es relaxin. A més, fomentarem una activitat física de curta durada, però amb un gran impacte per a ells.
3. Gestiona les teves pròpies emocions. No són només les dels nostres fills les que es veuen alterades, sinó també les de nosaltres mateixos. Mantén la calma i realitza l’escolta activa.  Pensa que tu tens el poder i que no has de donar la imatge que no vols que tingui el teu fill. Sigues exemple del que vols veure.
4. Etiqueta emocional. Les emocions tenen nom, funció i utilitat. Ensenyar als fills a identificar les seves emocions, les positives i negatives, la seva utilitat i com gestionar-les pot ajudar a créixer en intel·ligència emocional i en habilitats personals i socials.
5. Respecte i empatia. Mantenir una relació exagerada de poder no és sa. Fes-ho sempre respectant espai i autonomia. Les seves emocions, les seves necessitats, les seves peticions i els seus jocs són totalment vàlids. Tot té cabuda i ha de respectar-se.

Notícies relacionades

No vull tenir fills ¿què passa?

Cifuentes reapareix a les xarxes socials amb els seus fills quan fa cinc dies de la seva dimissió

No tot és qüestió de gestionar les emocions dels nostres fills, sinó també de fer-ho amb les nostres. Les eines que necessitem i que ells necessiten per poder gestionar emocions normals en etapes de desenvolupament faran que augmenti la qualitat de vida de la família per complet.  

* Ángel Rull, psicòleg clínic.