"He descobert que puc estiuejar al meu barri"

Les tempestes emocionals, com les meteorològiques, a vegades arriben sense avisar. Arriben i arrasen amb tot. O t'ho prenen, o te n'aparten. A vegades, fins i tot, s'emporten la teva personalitat. Per l'efecte d'una d'aquelles tempestes, i després de la centrifugació final, David Balaguer (Barcelona, 1976) va arribar al Poblenou. «Un cataclisme sentimental em va portar fins aquí», confessa el copresentador, juntament amb Raquel Mateos, del programa esportiu de Televisió de Catalunya Hat-trick Espanyol. Això va ser fa aproximadament vuit mesos. «No era jo, com em van dir després alguns dels meus amics més pròxims», comenta. Si hagués sigut ell, potser no hauria elegit el Poblenou com a nou barri on instal·lar-se a viure-hi. «Jo ja el coneixia, però només de venir-hi a visitar la meva germana i les meves nebodes, i em semblava un lloc massa solitari i inhòspit, per al meu gust. Jo estava acostumat a la vida al rovell de la ciutat», diu. «Quan venia al Poblenou, tenia la sensació que viure aquí havia de ser avorrit», recorda Balaguer.

Urbanita en pau

Però ni solitari, ni avorrit. El cataclisme va motivar David Balaguer i el va alliberar dels seus prejudicis sobre el barri de Sant Martí, on va anar a parar. L'atzar va fer que la seva germana, per falta d'espai per a la seva família, decidís mudar-se a un altre pis i, en el que deixava lliure, el seu germà va veure l'oportunitat de començar a arrelar en la seva nova etapa vital i en aquella porció de ciutat que de mica en mica l'ha anat captivant. El mar hi ha tingut molt a veure.

«A mi m'encanta el mar. Sempre m'ha agradat», admet el periodista. «Com li ha passat a la majoria de barcelonins, vaig trigar molt a descobrir-lo i apreciar-lo, dins de la ciutat», exposa. «Jo era dels que, amb 9 o 10 anys, abans de la celebració dels Jocs Olímpics del 92, havia anat amb els meus pares a la platja, a Barcelona, que llavors deixava molt a desitjar. I, amb aquell record, em va costar donar-li una altra oportunitat i, per tant, disfrutar-la com faig avui», afegeix el veí del Poblenou.

«Des de casa meva fins a la platja no tinc més de cinc minuts», diu. «I és magnífic poder anar-me a banyar una hora. Aquest any ja ho he fet cinc vegades. I sempre he trobat l'aigua cristal·lina», explica Balaguer.

 «Com que treballo tots els caps de setmana, la molèstia i les incomoditats de dissabtes i diumenges sobre la sorra no les pateixo», destaca. I això que aquest home, tertulià de l'espai d'anàlisi de la sèrie La Riera de Televisió de Catalunya, tots els divendres al programa Divendres, de la cadena autonòmica, ve del bullici, els carrers amb circulació de vehicles contínua, voreres plenes de botigues i gent transitant a totes hores. «Jo sóc de Fort Pienc (Eixample), de l'entorn de la plaça de Tetuan. Vaig viure allà tota la infància i fins que em vaig independitzar. Llavors, vaig anar a viure al barri de Sant Antoni, també a l'Eixample», explica.

«He tingut sempre les línies de metro L-2, L-1 i L-3 a dos minuts de casa. I ara només tinc la L-4 i he de caminar més fins a la parada més pròxima. Però després, en metro, estic  a quatre parades d'Urquinaona», detalla. «En canvi, quan vius al centre de la ciutat i t'acostumes a moure't sempre per allà, quan et diuen que vinguis al Poblenou, et sembla una llarga excursió, quan en realitat és a prop», exposa el tertulià televisiu, que també va treballar en diferents programes de ràdio.

Primer estiu a Sant Martí

Aquest serà el primer estiu que Balaguer passarà a Sant Martí. «Podria estiuejar al Poblenou sense cap problema», afirma de manera contundent. «Banys a la platja, vermut i menú al Can Bigotis o en algun lloc de la rambla del Poblenou, que és molt bonica, i ja està. Jo no tinc ni cotxe ni carnet. Sempre utilitzo el transport públic per la ciutat. Estimo molt Barcelona i em sento super-

Notícies relacionades

La xerrada científica atrau

El 22@ encara té 100 hectàrees per explotar, la meitat de la seva superfície

urbanita. No me n'aniré mai d'aquesta ciutat. I més ara, que m'he adonat que puc, fins i tot, estiuejar-hi. El 98% de la meva vida ha transcorregut a Barcelona -com veus, m'agraden molt les estadístiques-», precisa Balaguer. «Passar al Poblenou  aquest primer hivern m'ha agradat molt», assegura, de camí cap al cementiri.

 «Sé que a molta gent, els cementiris els semblen llocs sòrdids o sinistres. Doncs a mi m'agraden. De dia, em semblen bons llocs per passejar-hi tranquil·lament. Mira, estem dins de la ciutat, però diries que n'estem molt lluny », diu. «M'agrada aquesta sensació que tinc al Poblenou, sobretot, en els meus dies lliures que fa bon temps, perquè em sento com si no estigués a Barcelona», acaba dient el veí, satisfet per la seva elecció de crear la seva llar ben a prop del mar.