El 22@ encara té 100 hectàrees per explotar, la meitat de la seva superfície

Sant Martí és el solar de Barcelona, el districte amb més sòl per reconvertir, amb més possibilitats. Només comparable amb la Zona Franca, però amb l’afegit de la bona comunicació, de la platja, del bullici social d’un barri com el Poblenou. També perquè queda molt a prop del centre de la ciutat. En aquesta postal, el 22@ ha tornat arrencar, i durant l’últim any s’han posat en marxa prop de 100.000 metres quadrats d’oficines que estaran disponibles abans de dos anys. Molt moviment, però el districte tecnològic encara té la meitat del sòl (unes 100 hectàrees) per explotar. I la idea és fer donar un tomb al pla inicial perquè les coses –i els barris, i les prioritats– han canviat.

L’Ajuntament de Barcelona va crear al març la comissió municipal del 22@ després que, el 2011, el govern de Xavier Trias desarticulés la societat municipal que gestionava aquest enclavament perquè la cartera que controlava el tinent d’alcalde Antoni Vives, Hàbitat Urbà, n’assumís el comandament.

Dels 100.000 metres quadrats previstos per a oficines en el transcurs dels pròxims mesos, 70.000 corresponen a obra nova, i la resta són rehabilitacions. D’aquesta manera, el districte 22@, que aglutina un total de115 illes de cases, encara té disponibles 700.000 metres quadrats de superfície per a oficines, dels quals 450.000 corresponen a terrenys que no s’han transformat urbanísticament, segons apunta David Martínez, coordinador de la comissió 22@.

CLÚSTER ECONÒMIC

Les xifres demostren que el districte tecnològic passa pel seu millor moment des que el 2000 es va crear l’empresa municipal encarregada de comandar la transformació, el trànsit d’una zona fabril a un clúster econòmic centrat en les noves tecnologies. En el transcurs dels primers 15 anys, el nombre d’empreses es va triplicar, i va passar de 3.437 a 8.823 companyies, que donen feina a 93.000 persones. De les gairebé 4.500 que aquests anys han aterrat a Sant Martí, gairebé la meitat eren de nova creació.

Segons xifres municipals, el districte va concentrar el 2016 el 40% de la inversió en oficines a Barcelona, amb un volum total de 1.300 milions d’euros. Va superar així l’anterior rècord, aconseguit el 2006, amb 1.000 milions d’euros. Per tenir una mica de perspectiva, la despesa durant el 2015 va ser de només 180 milions d’euros.

Les bones perspectives, alimentades, segons Martínez, «pel brexit i per l’efecte Trump», s’acompanyen d’un canvi d’estratègia. O més que no pas un canvi, d’un lleu viratge cap a sendes més veïnals. La comissió de creació recent, després d’uns anys en què la cosa s’ha mogut més aviat poc, convida els residents, universitats, empreses i societat civil a «participar del debat i desenvolupament del 22@».

PREUS ELEVATS

L’evolució del 22@, però, depèn de l’evolució del mercat immobiliari, ja que tot el que està disponible és sòl privat. Al tractar-se d’un lloc suculent per als inversors, el preu de les oficines, assenyala Martínez, «està a l’altura de les zones més premium de Barcelona». D’aquí ve que sigui tan difícil que les pimes de tota la vida (el tipus d’empreses que més arrelen al lloc en què s’instal·len) apostin pel districte de Sant Martí. Tampoc el preu hi ajuda. De moment, han sigut les denominades start-ups i les grans tecnològiques les que han apostat per l’entorn del Poblenou. Quan tot el que s’està construint comenci a estar llest, el preu del lloguer s’hauria d’estabilitzar.

Al pla original, la reserva per a vivenda al 22@ era molt reduïda. L’actual govern municipal, a través de la comissió, pretén canviar aquesta situació de cara a les 100 hectàrees pendents de planificar. «¿Només empreses? ¿Això és crear ciutat? Fins i tot les empreses que s’instal·len al districte volen que els treballadors tinguin una mica de vida social quan surten de l’oficina», diu Martínez. Per aconseguir-ho seria necessària una reforma del pla general metropolità (la bíblia urbanística de Barcelona i el seu entorn) com la que ja en el seu moment va permetre el naixement del 22@. Hauria de passar pel ple i aconseguir el plàcet d’almenys 21 regidors. «S’hauria de fer –afegeix el responsable municipal– en llocs selectius». Això deixa al marge el Poblenou o la Vila Olímpica, on l’oferta de vivenda i la vida de barri ja estan garantides, amb permís de la gentrificació i la presència cada cop més massiva de turistes.

Notícies relacionades

El Poblenou lluita per mantenir el sabor de barri

Sant Martí té una desena d'hotels en marxa i un límit de 3.100 places en el futur

Martínez considera que el districte està començant ara la seva «segona etapa, un 22@ 2.0», en què, en resum, es mantingui l’essència del projecte, la consecució d’un Silicon Valley barceloní, però «sense renunciar a generar ciutat».

El regidor del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, resumeix d’aquesta manera l’actuació municipal en aquest àmbit: «La idea és posar especial èmfasi en una millor articulació urbana, defensa dels fronts residencials consolidats, més vivenda pública i atenció al patrimoni industrial».