‘Fact check’: Els joves llegeixen més que els grans, tot i que els seus pares diuen el contrari

5
Es llegeix en minuts
Verificat
Verificat

Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre a Catalunya. Ens dediquem a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació.

ver +

El llibre viu un moment àlgid després d’arribar a màxims històrics durant el confinament. Així ho apunta l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2020, que destaca que durant aquells mesos, quan un 57% dels espanyols va assegurar llegir de manera setmanal durant una mitjana de 8 hores i 25 minuts. Les dones van llegir més que els homes (66%-48%) i els menors de 35 anys es van refugiar més en els llibres que els grans. En concret, les franges de 18-24 anys i 25-34 anys van empatar amb 65% de lectors seguides del tram de 14-17 anys amb 59%, mentre que els més grans de 65 anys es van quedar en 43%. En termes generals, Catalunya va ser el 2020 la quarta autonomia que més va llegir (65,9%), gairebé dos llocs per davant de la mitjana espanyola (64%).

Els joves sí que llegeixen

Aquests patrons s’estan repetint al llarg dels anys i venen a desmitificar algunes creences. La llegenda que els joves no llegeixen, per exemple, és falsa. El grup d’edat comprès entre els 14 i els 24 anys és, de lluny, el que més llegeix a Catalunya, d’acord amb els informes Hàbits de lectura i compra de llibres encarregats per la Generalitat. Malgrat ser una tendència una mica irregular, amb algunes pujades i baixades, aquesta franja ha liderat tots els índexs globals de lectura entre el 2003 i el 2019, inclosos els de temps lliure i estudi (és a dir, que els joves no només llegeixen més que els adults perquè sigui part de la seva feina). L’única excepció va passar el 2006 (64,9%), quan va ser superada pel tram 35-44 anys (57,9%). Entre el 2013 i el 2019 es van registrar els quatre millors resultats de les últimes dues dècades, al depassar la marca del 90%: el 2013 va arribar al 90,2%, el 2016 va pujar a 93,1%, el 2018 va arribar a la millor dada fins a la data amb 96% de lectura en aquest col·lectiu i l’any següent, tot i que marcat per un fort descens, va quedar en 90,9%. La pitjor xifra va ser registrada el 2005, quan només el 58,1% dels joves d’entre 14 i 24 anys va declarar llegir llibres freqüentment. 

Dins de la franja jove, els adolescents frenen el seu ritme de lectura. Des del 2017, les xifres de lectors de 15 a 18 anys a nivell estatal es mouen entre el 44,7% i el 54,8%. El departament de premsa de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya apunta que la causa pot ser l’interès per altres temes a aquesta edat, tot i que la lectura repunta a partir de la majoria d’edat i coincideix amb l’entrada de molts a la universitat.

La jubilació no supleix la «falta de temps» per llegir

L’argument principal que posen els espanyols que no llegeixen ni un llibre a l’any (un de cada tres) asseguren que la raó principal és la «falta de temps». No obstant, la franja d’edat de més de 65 anys és la que menys llegeix, malgrat que la jubilació els allibera de les seves obligacions laborals. Any rere any, aquesta categoria acumula les pitjors dades de lectura. La xifra més baixa es va registrar el 2006, quan un 24% de més grans de 65 anys va declarar llegir, i el 2019 la millor amb un 47,1%. 

Una dada a ressaltar és que aquesta franja no ha superat mai el 50%, mentre que també són la generació amb menys estudis. L’analfabetisme està desapareixent en aquesta franja d’edat: va passar del 18,5% el 1970 al 5,8% el 2011 i al 5,8% el 2011, segons les últimes dades publicades pel CSIC i l’INE, però a Catalunya, un 27,8% dels ,és grans de 65 manifesten no tenir estudis, segons xifres de l’IDESCAT d’aquell mateix any.

Les dones llegeixen més

Les dones, d’altra banda, han demostrat una motivació superior per la lectura que els homes. No obstant, es pot destacar una progressió en els dos grups al llarg de les últimes dues dècades. El 2003, un 57,4% de dones va afirmar llegir llibres, davant un 50,5% d’homes. El 2019, les xifres havien crescut fins al 72,7% per 66,4%. En el cas dels homes es va tractar del millor registre fins aleshores. Les dones, en canvi, van arribar a la seva major nota el 2016 amb 73,4% de lectores.

El creixent interès per la lectura s’ha anat reflectint en els hàbits de compra dels catalans. El 2004 gairebé la meitat de la població (46,8%) va reconèixer no haver comprat cap llibre en tot l’any, la pitjor dada dels registrats en les dues últimes dècades. La tendència ha anat progressivament a la baixa fins a arribar el 2018 a la millor dada, quan només un terç de la població (36,1%) va dir no haver adquirit cap llibre.  

L’idioma habitual dels lectors és el castellà, tot i que ha anat perdent força amb el pas dels anys en favor del català. El 2004 un 95,2% va escollir aquesta llengua com a fil vehicular de les seves lectures, però la xifra va anar caient fins a arribar al seu mínim el 2019 amb un 61,7%. El català, en canvi, avança des del 2015. La xifra ha passat del 26,4% al 34,4%, el seu màxim, en cinc anys.  

Notícies relacionades

El llibre digital tampoc mata el paper

La irrupció del llibre digital i el consegüent mal que li està fent al llibre en paper és un altre mite que les dades desmunten. És cert que la lectura en aquest nou format ha crescut exponencialment en els últims deu anys, però llegir a la manera tradicional continua sent l’opció preferida. Així, el 2010 només un 5,8% escollia el suport digital per llegir, mentre que el 2019 els seus simpatitzants havien crescut fins al 32,2%. Els adeptes dels llibres en paper també han augmentat en aquest període, però d’una forma molt més discreta: del 61,9% al 69,6%. El recent fenomen de l’audiollibre té per ara un perfil baix entre els amants de la lectura. El 2018 l’1,3% dels catalans van apostar per aquest format i el 2019 van créixer fins al 3,8%.

Temes:

Llibres