«D'amagar que era de 'la Trini' vaig passar a sentir-me'n orgullós»

Un lector d'EL PERIÓDICO va deixar aquest comentari el 22 de juliol  passat al peu de la notícia sobre el reconeixement al director de la pel·lícula Lo impossible, Juan Antonio Bayona: «Gran Bayona. Increïble que un tio sortit del meu barri, Trinitat Vella, hagi aconseguit arribar tan alt». El cineasta, nascut a l'humil barri de Trinitat Vella, havia guanyat el Premio Nacional de Cinematografía. ¿Tanta confiança pot restar un context socioeconòmic al talent dels seus veïns?

La presó, la droga i l'aïllament, fruit de la falta de transport públic durant molts anys, van ajudar a construir aquests recels envers Trinitat Vella. «Aquest era un barri molt marginal. A mi em feia vergonya dir que era d'aquí. Com a molt, ho deia en català, Trinitat. Perquè La Trini era un barri amb molt mala fama. 'Aquí et roben', deia la gent»,  rememora Carlos García Bayona. Ell i el seu germà bessó, nascuts el 1975 i més coneguts directament pel segon cognom, Bayona, van viure tota la seva infància en aquell ambient. Van conviure amb la droga al carrer i els motins a la presó que tenien a pocs carrers de casa seva.

El pare dels germans Bayona fins i tot va entrar a pintar les parets d'aquella presó, Centre Penitenciari Obert 2 de Barcelona

-el seu nom en l'actualitat-. «Ens va explicar que el que més el va impressionar van ser les portes blindades que s'obrien i es tancaven per aïllar els interns», recorda Carlos, el germà punxadiscos (www. mnsxy.com), productor musical i també cofundador del Festival Electropop Alternatiu (FEA).

Primeres pel·lícules

Una llibreria, un videoclub i un pare que estimava el cine van contribuir a enriquir la vida de Carlos i del seu germà al barri. «El meu pare sempre es va preocupar perquè veiéssim molt cine -diu Carlos-. No hi havia diners a casa, però quan sortia un nou reproductor de vídeo al mercat, ell de seguida el portava».

«La primera pel·lícula que vam veure, amb un reproductor de vídeo Beta, va ser Las aventuras del Rabino Jacobo, dirigida per Louis de Funes», explica qui ara ajuda el seu germà a la productora cinematogràfica a la qual Juan Antonio Bayona va decidir batejar amb el nom del seu barri d'origen: Películas La Trini. «Em va semblar genial», assegura Carlos, el germà del superpremiat director.

El barri de Trinitat Vella ja no és el que era durant la infància dels germans Bayona. Ara, la maduresa ha aportat una altra visió dels valors d'aquell barri del nord-est barceloní que abans veïns com per exemple Carlos Bayona no percebien. «Jo crec profundament que això fa fort. Tampoc s'ha d'exagerar, però jo als carrers de la Trinitat Vella hi he après molt. Des de l'any 1997 treballo de DJ i mai m'he drogat, i em penso que és perquè de petit només havia de treure el cap per la finestra per saber què era la droga i les seves conseqüències», reflexiona. «Però, alhora, quan creixes en un barri així, veus com tothom s'ajuda. Aquest és un barri de treballadors, la gent aquí sap què costa aconseguir les coses, que ningú et garanteix res, que t'ho  has de guanyar tot. Almenys en el cas dels meus pares ha estat així. Jo parlo per la meva família», aclareix Carlos. «Amb el temps, de fer-me vergonya i amagar que era de la Trini, vaig passar a sentir-me'n orgullós», admet. Carlos va viure al barri de Trinitat Vella fins fa 11 anys. Va canviar de barri, però no de districte. «Jo de Sant Andreu no me'n volia moure», manifesta.

Una casa feta a mà

Notícies relacionades

Veïns de Sant Andreu de Barcelona demanen suspendre la recollida d’escombraries porta a porta

«Pots travessar Sant Andreu sense trobar-te cotxes»

Els pares i avis de Carlos García Bayona van arribar d'Andalusia. «Van venir a buscar-se la vida -puntualitza-. Es van instal·lar a la Trinitat Vella, en unes barraques al costat del riu, i quan el meu avi matern va poder, va comprar una parcel·la al carrer de Mireia i, amb les seves mans, va construir una casa per a la família».

«Quan érem petits, al mateix carrer hi vivia tota la família: avis, oncles i nosaltres», explica Carlos Ba-yona, que en aquell carrer jugava a futbol. «Entre roda i roda d'un cotxe fèiem els gols», recorda qui també practicava el bàsquet. «Vaig jugar amb La Trinitat i amb el Sant Joan de Mata, de Sant Andreu»,  puntualitza. ¿I el seu germà?, «Era feliç amb el Fotogramas i col·leccionant fitxes tècniques i entrades de cine», diu qui ha estat membre de diferents grups musicals. També ha treballat amb formacions com Delafé y las Flores Azules i OBK, i és propietari del bar musical La Tapadera, al carrer de Finlàndia de Sants. «El que més m'agrada és punxar pop i electrònica», diu. Aquesta nit ho farà a Sitges, demà a Madrid, dissabte que ve a la sala Bikini de Barcelona i el 31 d'aquest mes al Halloween Festival Barcelona.