Fàrmacs i alcohol per suportar el dia a dia

Com ella, les entitats que treballen en l’àmbit de les addiccions han detectat un increment del nombre de dones de mitjana edat, amb vida estructurada i estatus socioeconòmic mitjà que truquen a les seves portes a la recerca d’ajuda. A diferència de l’Anabel, la majoria consumeixen alcohol i també psicofàrmacs per suportar els seus malestars diaris, de manera "oculta" però "normalitzada", sense ser conscients del risc que comporta, ja que són substàncies legals i acceptades socialment. Projecte Home, per exemple, ha llançat la campanya #DonesAmbProjecte, per visibilitzar aquest problema, conscienciar sobre les diferències entre els consums de risc d’homes i dones, i oferir-los ajuda.

Dades i perfils

El nombre de dones ateses per l’entitat ha crescut gairebé 5 punts (del 13,8% al 18,8% del nombre total d’usuaris) del 2013 al 2022, alhora que han descendit 3,7 punts el nombre d’homes (del 85,1% al 81,4%). Els homes que participen en els seus programes continuen sent majoria, però van a la baixa, mentre puja la xifra de dones, alça que es podria deure a un consum més gran entre les dones o també a una conscienciació creixent que els empeny més ara que abans a demanar ajuda.

Els perfils per sexes són diferents. Entre els homes hi ha més aturats (el 52%), tenen menys qualificació i consumeixen sobretot cocaïna. Entre les dones hi ha menys aturades (el 46%), tenen més formació però també feines precàries, i opten més per l’alcohol i els psicofàrmacs. Segons l’enquesta oficial sobre drogues Edats, el consum d’hipnosedants presenta una tendència creixent des del 2018 i és l’única addicció en la qual la prevalença en dones és més gran: prop del doble.

Els motius que porten uns i altres a l’addicció són diferents. En les dones, entre un 50% i un 80% han patit algun tipus de violència, ja sigui en la infància o en la vida adulta, la qual els ha provocat "un trauma, baixa autoestima i conductes autodestructives que els porten al consum", diu Marta Berenguer, psicòloga i membre de l’equip directiu de Projecte Home a Catalunya.

Hi ha dones que utilitzen les drogues per fer front al ritme de vida actual i al cansament i l’estrès que provoquen les exigències laborals i de cures. "Els mandats de gènere abans indicaven que una dona ha de ser bona mare, dona i filla, però ara també ha de tenir èxit a la feina, fer exercici físic, tenir bona imatge, ser l’amfitriona perfecta... Les expectatives són tan elevades que moltes se senten culpables de no poder arribar a tot i s’inicien en el consum", alerta Elisabeth Ortega, vicepresidenta de la xarxa Unad.

"L’addicció és una manera d’evadir la culpa i una via de fuga, però alhora és com una roda, perquè les drogues també provoquen que no rendeixin bé a la feina o a casa i s’incrementa la culpa: és un peix que es mossega la cua", afegeix Berenguer.

També algunes persones comencen el consum quan els fills abandonen la llar, ja que algunes mares acusen el sentiment de soledat o deixen de sentir-se útils o necessàries, segons ha detectat Projecte Home.

El problema és que les dones generalment amaguen la seva addicció i, com que normalment prenen alcohol o fàrmacs, precisament per no haver de recórrer al mercat negre i perquè estan més acceptats socialment, minimitzen el problema, el veuen una cosa "normal" i triguen més a demanar ajuda. La falta de suport familiar, el temor de l’estigma, prioritzar la cura dels altres o la por de perdre la custòdia dels fills són altres motius que els fa ocultar el consum i retardar el moment de posar-se en mans dels professionals per rehabilitar-se.

Ocultació

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Les estadístiques assenyalen que el consum mitjà de les dones abans d’entrar en tractament és de 18,4 anys, davant 17,1 dels homes. Per tant, arriben amb una salut mental i física més deteriorada. A més, el 61% de les usuàries ateses tenen patologia dual (és a dir, addicció més una malaltia mental com depressió, ansietat o d’altres), davant el 30,6% dels homes.

Per exemple Anabel Hernández, la dona de Lleida en desintoxicació, explica que al seu entorn ningú sabia que estava enganxada a les pastilles o consumia cocaïna diàriament. "Alguna gent sabia que ho feia, però només de tant en tant", rememora. Com altres addictes, pensava que podia deixar-ho en qualsevol moment. Però passat un temps, va ser conscient que estava enganxada i va donar molt voltes a com comunicar-ho i demanar ajuda. "Al final, un cap d’any, vaig escriure un missatge a tots els meus contactes en què explicava el meu problema i, confessar-lo, va ser la manera definitiva de demanar ajuda". Per prevenir l’addicció en aquest perfil de població, les entitats reclamen estendre els programes de sensibilització i l’educació afectivosexual als centres educatius. I que hi hagi més recursos i professionals amb perspectiva de gènere, a fi d’adaptar la intervenció a les característiques de les usuàries.