La llista d'espera per a la reassignació de sexe és d'entre sis i set anys

La llista d’espera per a les operacions de reassignació de sexe a Catalunya és d’entre sis i set anys. Les persones que cada any hi entren són més que les que en surten. Actualment, la Unitat d’Identitat de Gènere (UTIG) de l’Hospital Clínic de Barcelona té85 pacients esperant per una vaginoplàstia feminitzant (reconstrucció de vagina) i37 per una mastectomia de masculinització (extirpació de les glàndules mamàries). És a dir, un total de 122 persones ‘trans’ (terme que inclou transsexuals, transvestits i la resta de persones que viuen en un gènere diferent de l’assignat al néixer) esperen per ser operades, segons xifres aportades per la unitat a aquest diari.

No obstant, aquestes només són les dades oficials. Des de Trànsit, la unitat d’atenció a la salut de les persones ‘trans’ de l’Institut Català de la Salut (ICS), creuen que hi ha “bastants, bastants més” pacients esperant, en paraules de Rosa Almirall, ginecòloga i impulsora màxima d’aquest servei ubicat dins el centre d’atenció primària (CAP) Numància de Barcelona. Trànsit es va crear el 2012 i, segons la instrucció 14/2017 de la Conselleria de Salut, aquesta unitat és la porta d’entrada dels ‘trans’ a les intervencions quirúrgiques a Catalunya. La gran novetat d’aquesta instrucció és que va eliminar el diagnòstic psiquiàtric per accedir als tractaments hormonals o intervencions quirúrgiques.

“Des del 2012, hem atès persones a Trànsit que encara estan pendents d’una intervenció quirúrgica”, assegura Almirall. El problema és que, ja que la instrucció 14/2017 està en fase de desplegament, Trànsit encara no disposa d’un registre de persones que desitgen ser operades. Són pacients que existeixen, però que no figuren a la llista d’espera de l’UTIG del Clínic: molts es neguen a acudir a aquest tipus d’unitats, que també hi ha a altres parts d’Espanya, al sentir que sovint tracten la transsexualitat com una malaltia.malaltia. Trànsit, a diferència, entén el ‘trans’ com una expressió més de la diversitat de gènere. 

Trànsit ha atès, al llarg d’aquests set anys, unes 2.200 persones ‘trans’. “No sabem quantes d’aquestes persones encara desitgen o no operar-se. Nosaltres només podem derivar cirurgia des del 2017 [fins aleshores només podien donar hormones], amb la instrucció de Salut. Però cal tenir en compte que aquesta està començant a desplegar-se ara”, diu Almirall. Així, ara Trànsit es troba recopilant dades. La ginecòloga dona per fet que, quan les llistes d’espera d’aquesta unitat i de l’UTIG es fusionin, el nombre de pacients augmentarà. “Són bastants, bastants més que aquests 122 del Clínic. Aviat sabrem quants”, insisteix.

L’atenció a la salut dels ‘trans’

L’UTIG del Clínic és, de moment, l’única unitat de Catalunya que practica intervencions quirúrgiques d’aquest tipus, tot i que segons el Model d’atenció a la salut de les persones ‘trans’ (efectiu per la instrucció 14/2017 de la conselleria), hi ha uns altres dos hospitals de referència que també duran a terme, pròximament, aquest tipus de cirurgia: el Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona il’Universitari de Bellvitge. 

Però a data d’avui, només el Clínic fa cirurgies de reassignació de sexe (també conegudes com a cirurgies ‘trans’). I té una quota limitada: fins al 2018, només en podia fer 30 a l’any (15 vaginoplàsties i 15 mastectomies). L’any passat la partida pressupostària de la Generalitat destinada a aquestes operacions va ser de 209.704,95 euros, mentre que la previsió per a aquest 2019, aprovada després d’una comissió parlamentària, és de 496.651,40 euros, per la qual cosa Salut calcula que, ara, el nombre de cirurgies ascendirà a les 70 anuals. “Hi ha pacients que se’n van a Tailàndia perquè les llistes d’espera de la pública són molt llargues i allà les operacions són més barates que les de la privada aquí”, explica Mauricio Raigosa, cirurgià de la Unitat d’Identitat de Génere del Clínic. “Tailàndia té molta experiència i un turisme quirúrgic important”, afegeix.

A Espanya, només algunes comunitats fan vaginoplàsties (Madrid, Andalusia, País Basc, Catalunya). No obstant, gairebé totes fan mastectomies, ja que aquesta és una cirurgia menys complexa. Com explica Antonio Becerra, coordinador de la unitat d’Identitat i diferenciació sexual de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), un grup multidisciplinari d’aquesta entitat està treballant a crear un protocol a nivell nacional perquè totes les comunitats actuïn de manera homogènia. Aquest, a més, reduiria les llistes d’espera per a aquestes cirurgies i permetria crear diverses unitats de referència repartides per tot el país, segons les necessitats. “Actualment, moltes persones d’altres parts d’Espanya venen a la Unitat de Gènere de l’Hospital Ramón y Cajal (Madrid) a sotmetre’s a una vaginoplàstia”, assegura.

La vaginoplàstia: una operació “complexa”

“L’Estat ha de sufragar aquestes cirurgies. Les persones ‘trans’ les necessiten per seguir amb les seves vides. Són les persones les vides de les quals canvien més arran de l’operació”, destaca Raigosa. “Doctor, gràcies per canviar la meva vida”, li va dir recentment una pacient. Com explica el cirurgià, la vaginoplàstia (o genitoplàstia feminitzant) és una “cirurgia complexa” que requereix una “preparació prèvia important”. “És irreversible i per això ha de confirmar-se bé que el pacient és transsexual. En aquesta operació, que dura unes tres hores, els metges treballem a prop d’òrgans tan importants com el còlon. Hi pot haver complicacions serioses”, explica. “La mastectomia és menys greu”, precisa. Per a aquestes cirurgies els metges veuen necessari que el pacient estigui dos anys hormonant-se.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Una vaginoplàstia inclou la reconstrucció dels genitals femenins tant interns (la vagina) com externs (els llavis genitals i el clítoris). Per la seva part, la fal·loplàstia i la metaidoioplàstia (totes dues són reconstruccions dels genitals masculins) són, en paraules de Raigosa, “cirurgies que no estan acabades de perfeccionar”. L’UTIG ha fet fal·loplàsties i metaidoioplàsties, però els resultats “disten molt del desitjable”, per la qual cosa la majoria de les intervencions que fa són vaginoplàsties feminitzants i mastectomies de masculinització.

El Model d’atenció a la salut de les persones ‘trans’ amplia la cartera de serveis de cirurgia i inclou, entre d’altres, la fal·loplàstia (així com implants testiculars o d’erecció i reconstrucció uretral) i la glotoplàstia (feminització de la veu) .