El Thyssen presentarà el seu projecte arquitectònic a inicis del 2027

Va tancar el cine Comèdia el 14 de gener del 2024 i el temor no infundat llavors era que aquella cantonada fos una nova víctima del que a Barcelona s’ha denominat l’efecte Monumental, o sigui, un edifici protegit patrimonialment i, alhora, d’usos molt limitats per la seva qualificació urbanística, en aquest cas, d’activitats culturals. El número 13 del passeig de Gràcia, antic palauet que l’empresari del ferrocarril Frederic Marcet, amenaçava de ser un altre fantasma arquitectònic més de la ciutat, una nova Monumental.

Damunt de la taula hi ha actualment, no obstant, una inversió de 100 milions d’euros per convertir el que queda de l’antic Palau Marcet en un museu que exhibeixi la rica col·lecció de pintura modernista i noucentista de Carmen Cervera, la baronessa Thyssen, en el qual, segons es miri, és el lloc més adequat de tots els possibles per fer-ho, al passeig de Gràcia de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, perquè el modernisme local no va ser només arquitectura, va ser també una etapa pictòrica exquisida.

¿Un final feliç? De cap de les maneres, fidel a les seves més arrelades tradicions, el projecte ha sigut atacat des de diversos fronts des del mes de juliol. A la seva manera, el fons que impulsa aquesta inversió, Stoneweg, i l’estudi que treballa en el futur d’aquesta cantonada, OUA, han volgut, en petit comitè, posar el comptaquilòmetres de les explicacions a zero i tornar a començar.

El projecte segueix el seu curs. Té el beneplàcit inicial de l’Ajuntament, que actualment té pendent respondre a les al·legacions presentades durant el període d’exposició pública i, després, traslladarà la informació a la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, és a dir, que obtindrà el vistiplau de la Generalitat.

Llevat de contratemps, expliquen Joan Manuel Sevillano, en nom de Stoneweg, i Jordi Artigas, fundador d’OUA, el museu podria ser una realitat i obrir al públic el segon semestre del 2028.

¿Què es va torçar al juliol? En el que potser va ser una imprudència de conseqüències no calculades, el detallat informe sotmès a votació inicial a l’Ajuntament va incloure una recreació de les volumetries que permet el Pla General Metropolità en aquest solar, fins a 9.700 metres quadrats de sostre, més o menys el doble dels actualment existents. Les xifres estaven allà ben clares, però, segons fonts municipals, afegir aquesta imatge va donar a peu a imaginar tal qual el futur d’aquesta cantonada.

Part patrimonial i nova

No serà fins a principis del 2027 que l’estudi arquitectònic tingui a punt, per ser mostrades, les primeres aproximacions sobre com casar la part patrimonial de l’edifici amb les parts d’obra nova. Però sobre aquesta qüestió aclareix ja per endavant Artigas que el propòsit és aprofitar l’edificabilitat prevista, amb la qual cosa les parets mitgeres de les finques adjacents deixaran d’estar a la vista.

Les tripes del Comèdia podrien haver sigut una interessant visita dins del programa del 24h Open House que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona, però no perquè allò sigui la vuitena meravella de l’arquitectura local, sinó, potser, per tot el contrari. La falta de seguretat va desaconsellar immediatament celebrar-hi una jornada de portes obertes. De la mà de Sevillano i Artigas, un recorregut fins a l’últim racó per l’interior del que un dia va ser un palauet senyorial és descoratjador.

La conversió d’aquest cine en un espai multisales va tapiar no només el poc que quedava de la casa que un dia va ser de Frederic Marcet, sinó també els vestigis de la seva etapa com a teatre i, després, com a cine d’una única pantalla. En sobreviuen senyals, per descomptat, com per exemple alguns relleus a les parets amb les màscares gregues de la comèdia i la tragèdia i vidrieres acolorides. A través del més recòndit dels accessos es pot arribar fins i tot a obtenir un contraplà d’aquesta cantonada de la ciutat, amb la reconeixible coberta ceràmica de la teulada en primer terme, una petita senya d’identitat que, vaja, tampoc és original de l’edifici.

La qüestió és, vist el rebuig polític i veïnal que ha despertat el projecte de la seu barcelonina del Museu Thyssen, ¿no hi havia una alternativa menys discutida per intentar buscar-li una ubicació a la ciutat? Un dels arguments d’aquesta oposició, més enllà de l’arquitectònic i patrimonial, és que aquesta ja és una zona sobrepassada, és a dir, un formiguer de mobilitat. A això i més respon Sevillano.

Una de les singularitats de l’Eixample, remarca el directiu de Stoneweg, és que poc es va preveure en el projecte original d’Ildefons Cerdà que hi hagués equipaments culturals. Però més enllà d’aquesta consideració, assenyala que una obra com Interior a l’aire lliure, magnífica pintura de Ramon Casas, part de la col·lecció Thyssen cedida al MNAC, mereix ser exhibida al passeig de Gràcia, com a avantsala de la vida burgesa de finals del segle XIX que va donar peu després a les cases Amatller, Lleó Morera, Batlló i Milà.

Diners privats

Notícies relacionades

El centre cívic de la Sagrada Família estrena façana

El Barça presenta el patrocini d’Uber

Poc s’ha remarcat fins a quin punt el Museu Thyssen pot danyar la col·lecció del MNAC, però els fons de la baronessa van molt més enllà dels cedits a altres equipaments culturals. Entre altres obres que està previst que es mudin al centre de Barcelona val la pena esmentar la poètica mirada que Eliseu Meifrèn va fer del port de Barcelona i el quadre que Santiago Rusiñol va titular el 1892 com La creu del terme.

Sevillano accepta com a fructífer que hi hagi dubtes sobre el projecte, però convida a no perdre com a part del nucli del debat que aquesta és una inversió de 100 milions d’euros sense cap aportació de diners públics. Des del seu punt de vista, no gaire diferent de les que es van emprendre en aquesta ciutat a cavall dels segles XIX i XX.