‘El día después’, amor pel futbol

Quan la Lliga pertanyia al regne de la normalitat i s’iniciava al setembre, va començar aquella temporada amb l’emissió d’un primer partit entre el València i l’Atlètic de Madrid. I gairebé un mes després es va estrenar El día después, un programa resum de la jornada que s’emetia a les 24 hores, com si estiguéssim en el mateix Estudio estadio dels dilluns a TVE en els anys 80, però amb una cura especial en el tractament de les imatges: l’amor pel futbol.

En El día después hem vist –¡i escoltat!– com s’esgargamellava un desesperat Benito Floro, llavors entrenador del Reial Madrid, quan el seu equip perdia al Camp d’Esports davant el Lleida; una esbroncada que, per cert, li va costar el càrrec al míster. O el famós "Hòstia, Rafa, em cago en la meva mare", per part de l’àrbitre Mejuto González a La Romareda.

Trenta-cinc anys més tard, l’esperit d’El día después continua sent el mateix de sempre: gaudir amb el futbol, avui amb unes novetats tecnològiques incomparables a les de fa més de tres dècades i una taula formada per Carlos Martínez, Gerard López, Álvaro Benito, Noemí de Miguel... i un tractament i respecte pel futbol fora del comú. Mai he sentit un crit en aquell plató. I només he vist somriures.

Notícies relacionades

Quequé i el poder de les xarxes

¡‘Eufòria’!

Els múltiples conductors que ha tingut l’espai, com Nacho Lewin i Jorge Valdano, el mític Michael Robinson i Lobo Carrasco, i d’altres com Josep Pedrerol, Maldini, Joaquín Ramos Marcos, Antoni Daimiel, Raúl Ruiz, Santi Cañizares, José Antonio Ponseti..., molts sota la batuta d’Alfredo Relaño. Hem vist seccions mítiques com Lo que el ojo no ve. Tot i que l’autèntic secret de l’èxit d’El día después és precisament allò que "l’espectador no veu": l’equipàs que atresora darrere de les càmeres.

El vaig mirar aquest dilluns i em partia de riure observant el vídeo dels dobles que té José Bordalás al seu propi estadi. En el fons, el futbol, no el cal prendre tan seriosament.