BARÒMETRE SANITARI
Més del 60% dels espanyols amb assegurança privada trien la sanitat pública quan es tracta d’una malaltia greu
El 17,7% de la població ha necessitat atenció sanitària per motius de salut mental o malestar emocional l’últim any, segons els resultats de la segona onada del Baròmetre Sanitari 2025
A atenció primària, el temps mitjà d’espera per obtenir cita amb el metge de família supera els vuit dies (8,85), i el 71,2% declara haver hagut d’esperar més d’un dia perquè no hi havia disponibilitat prèvia

Colas de pacientes este lunes en el CAP Passeig de Maragall de Barcelona. /
El 61,4% de les persones que compten amb una assegurança mèdica privada –ja sigui individual o contractada per la seva empresa– considera que, en cas de patir un problema de salut greu, rebria un millor tractament a la sanitat pública. És una de les conclusions destacades de la segona onada del Baròmetre Sanitari 2025, elaborat en col·laboració amb el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), resultats que ha publicat el Ministeri de Sanitat.
El 2024, el nombre de persones amb assegurança de salut va ascendir a 12,6 milions de persones, cosa que suposa un increment de l’1,6% respecte a l’any anterior. Així ho recullen les dades de l’Observatori del Sector Sanitari Privat 2025, elaborat per la Fundació IDIS, que mostren una evolució del nombre de persones amb assegurança de salut des del 2018 al 2024, amb una taxa de creixement anual del 3,5%.
Valoració
L’estudi publicat per Sanitat recull la percepció de la ciutadania sobre el funcionament del sistema públic i es basa en una mostra de 2.318 entrevistes telefòniques realitzades el juliol del 2025. Segons els resultats, el 52,5% de la població general valora positivament el funcionament del sistema sanitari a Espanya, cosa que suposa un lleuger descens respecte al 53,9% registrat en la primera onada del 2025.
La puntuació mitjana de satisfacció general se situa en 6,02 punts sobre 10, davant els 6,13 de l’any anterior. Tot i que aquests indicadors mostren una tendència lleugerament descendent en la percepció global, l’anàlisi detallada per nivells assistencials revela una «alta satisfacció» entre els que han utilitzat efectivament els serveis públics de salut, indica Sanitat.
Centres de salut
A atenció primària, el 78,5% de les persones ateses van valorar positivament l’atenció rebuda, davant el 82,4% de l’any anterior. El temps mitjà d’espera per obtenir cita amb el metge de família supera els vuit dies (8,85), i el 71,2% declara haver hagut d’esperar més d’un dia perquè no hi havia disponibilitat prèvia.
En atenció hospitalària, la valoració positiva arriba al 77,8% (81,7% el 2024), i en els que van tenir un ingrés hospitalari es manté en el 78,4% (81,4% el 2024). Els serveis d’Urgències reben una valoració favorable per part del 73,5% dels seus usuaris, una xifra estable respecte a l’any anterior.
Salut mental
En l’àmbit de la salut mental, el 74,9% de les persones ateses en la sanitat pública afirmen que l’atenció rebuda va ser «com esperaven o millor». Perquè un altre resultat destacat de l’informe és que el 17,7% de la població ha necessitat atenció sanitària per motius de salut mental o malestar emocional l’últim any.
Per primera vegada, el Baròmetre recull informació detallada sobre la realització de proves diagnòstiques l’últim any per motiu d’un nou problema de salut, i el temps transcorregut entre la indicació mèdica i la realització de la prova. El 19,2% de la població adulta s’ha realitzat una ecografia, el 13,7% un TAC, el 12,1% una ressonància magnètica i el 4,3% una colonoscòpia.
Les colonoscòpies registren el temps mitjà d’espera més gran (158 dies), seguides per les ressonàncies (117 dies), les ecografies (66 dies) i els TAC (60 dies)
Les colonoscòpies registren el temps mitjà d’espera més gran (158 dies), seguides per les ressonàncies (117 dies), les ecografies (66 dies) i els TAC (60 dies). Quant a la rapidesa d’accés, el 56,7% de les ecografies, el 50,3% dels TAC, el 46,7% de les ressonàncies i el 34% de les colonoscòpies es van realitzar en menys d’un mes des que es van indicar. Al tractar-se de la primera edició en què es mesura aquest indicador, les dades constitueixen una referència inicial per avaluar l’accessibilitat a proves diagnòstiques en pròximes onades de l’estudi, assenyala el ministeri.
El Baròmetre també mostra una evolució positiva en l’ús d’eines digitals sanitàries. El 35% de la població ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant el 32,8% el 2024. L’ús de la recepta interoperable fora de la comunitat autònoma arriba al 20,6%, amb un increment d’1,2 punts respecte a l’any anterior. A més, el 52,2% de la ciutadania disposa de certificat electrònic, i el 52,1% de les persones que han sigut ateses a primària han realitzat alguna consulta telefònica, amb un nivell de satisfacció que creix fins al 68,9%.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cuina ¿Per què mig Espanya està posant vinagre a la paella per fer ous ferrats?
- Requeriment de la UE Hisenda té pendent que milers d’autònoms puguin facturar sense IVA
- Eduardo Mendoza: "Tothom està indignat per alguna cosa, però jo no, vivim formidablement"
- Equipament BCN assumeix 250.000 € per les obres a la Biblioteca García Márquez
- Successos Els Mossos desmantellen una narcofruiteria a Mataró i requisen 57 dosis de cocaïna
- Cura de la gent gran Catalunya necessitarà 80.000 places i 26.000 professionals més per atendre en 10 anys el repte de la dependència
- Temperatures estiuenques Espanya continua registrant nits tropicals en plena tardor: Barcelona, Màlaga i València no baixen dels 20 graus ni a finals d’octubre
- ACTUALITAT BLAUGRANA Sanció d’un partit per a Hansi Flick, que no podrà asseure’s a la banqueta del Bernabéu contra el Reial Madrid
- BARÒMETRE SANITARI Més del 60% dels espanyols amb assegurança privada trien la sanitat pública quan es tracta d’una malaltia greu
- Infraestructures El Govern reactiva el projecte d'allargar la C-32 fins a Lloret de Mar