El fill de Le Carré lamenta que "el mapa global es repeteix"

Quan Nick Harkaway (Cornwall, 1972) va tenir llesta una versió més o menys acceptable de La decisión de Karla (Planeta), va enviar el manuscrit al seu amic Joe Hill, mag del terror i fill del Stephen King. "Som dels pocs a la terra que no necessitem explicar-nos el que significa tenir un pare famós", diu a l’altre costat de la pantalla Harkaway, de nom real Nick Cornwell i fill de David Cornwell, per a milions de lectors. El manuscrit, una "bogeria" sorgida d’una calculada barreja de memòria, respecte i exprés desig patern de mantenir viva la seva obra, era la primera novel·la protagonitzada per George Smiley des de la publicació d’El llegat dels espies el 2017 i la mort de Le Carré el 2020.

Un llibre que ve a omplir aquella dècada de vaporós buit que es va obrir entre dues de les novel·les més llegendàries de la sèrie, L’espia que tornava del fred (1963) i El talp (1974), i amb què Harwakay agafa les regnes de l’esquiu agent del servei secret britànic després de polir la pòstuma Silverview (sense Smiley però amb profund desencant per la deriva de la societat) i recopilar junt amb el seu germà Tim dècades de correspondència en Un espia privat. El moment, assegura, no podia ser millor. O pitjor, segons com es miri. "Vam viure constantment en el passat, en les seves conseqüències, així que el seu món és un pont entre el segle XIX i el XXI. La història no desapareix encara que cridis. Smiley és qui pot portar la realitat de la història i del món al present", diagnostica.

Mantenir viu el seu nom

Harkaway parla amb passió del personatge-bandera del seu pare, el mateix que van encarnar de manera memorable Alec Guinness i Gary Oldman, que costa creure que el seu primer impuls fos sortir corrents. "Quan va morir, va deixar una carta de desitjos que deia, entre altres coses, que calia mantenir viu el seu nom i assegurar-se que la gent continués llegint els seus llibres. Una de les maneres de fer-ho era creant nous llibres, així que vaig fer una llarga llista de persones que ho podrien fer. Persones, és clar, que no fossin jo", explica. Deu ser que, com reconeix ara que ja treballa en una segona novel·la de la sèrie Smiley, ficar-se en la pell del seu pare i exhumar les velles picabaralles de la Guerra Freda era una maniobra amb alta probabilitat de sinistre. "És perillós i de vegades una mica dolorós, però també molt satisfactori i emocionant. Quan vam publicar el llibre al Regne Unit, gairebé totes les ressenyes començaven amb un paràgraf que deia: "Esperava odiar aquest llibre, però he d’admetre que l’he gaudit molt". Aleshores vaig comprendre com de perillós era ser al lloc del meu pare", relata.

Harkaway venia entrenat de casa, on les històries, segons assegura, eren més que això. "Eren la nostra moneda de canvi, ens explicàvem històries com una manera de dir-nos ‘t’estimo’", revela. Tampoc l’univers del Circus podia escapar d’aquella familiaritat. "Quan jo aprenia a parlar, ell estava escrivint les novel·les de Smiley i les llegia en veu alta a la meva mare, així que forma part del meu ADN lingüístic", diu. Normal que en el seu primer mà a mà amb la llegenda, el fill de Le Carré s’infiltri amb facilitat en les línies enemigues i aprofiti la dècada perduda de Smiley per endinsar-se en la forja de Karla, la temible nèmesi de l’espia anglès. "En la narrativa hi ha un salt de 10 anys, en què Karla passa de ser algú no esmentat a convertir-se en arxienemic. ¿Com passa?, ¿d’on ve?, ¿com emergeix aquesta figura?", es pregunta.

Per resoldre aquestes incògnites, un dels grans desafiaments, afirma, va ser aparcar la seva carrera d’escriptor de gènere, especialment de ciència-ficció, i enfundar-se els vestits de l’eficient agent d’intel·ligència. "L’espionatge és una forma de màgia. És com la força en Star Wars: si un bon autor d’espies et convenç, tu també creus que ho podries fer. Els bons relats d’espies t’instrueixen, et fan sentir part d’aquest món. Els espies desapareixen en una multitud, saben coses que ningú més sap i George Smiley fa el que fan els mags o superherois: s’esvaeix", relata.

Ambientada el 1963

Notícies relacionades

Quatre magnífics del còmic conquereixen Kosmopolis

Alejandro González Iñárritu, cineasta: "No crec en la perfecció; el que m’interessa és el rigor"

Ambientada la primavera del 1963, La decisión de Karla expandeix l’univers Le Carré i compleix el desig de l’autor d’El jardiner constant de mantenir viva la seva flama. "I no només la de l’escriptor, sinó sobretot la de la seva manera de pensar", matisa Harkaway. "El meu pare va ser un home impulsat per la compassió. Fill d’un pare abusiu i una mare absent, la seva primera pregunta davant qualsevol situació era: ¿Qui està sent ferit?. Tota la seva visió del món es construïa sobre aquesta pregunta. Per això els seus últims llibres són políticament més directes, més acusadors", afegeix. Sobre la vigència de Smiley en ple segle XXI recita: "Smiley, i el meu pare també, per definició, són el tipus de persona que mira un gerro trencat i et pot dir com es va trencar i com es pot reparar. Vivim en un món que sembla trencat i les línies de fractura del qual no entenem. Smiley és algú capaç de posar el món en context, de tornar-li sentit i mostrar-nos com funciona".

Les coses no han canviat tant, afegeix. "Els conflictes, les tensions ètniques, les fractures històriques continuen sent les mateixes. El mapa global es repeteix. Hi ha una guerra a Ucraïna i Rússia compra drons iranians", lamenta. Encara bo que tenim Smiley.