Catalunya flexibilitza ara l’ús dels mòbils als instituts

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el text del Govern insta els centres educatius a acordar –mitjançant l’aprovació en el consell escolar de cada institut– l’ús dels mòbils per als alumnes de secundària en dues situacions. La primera, les colònies o "sortides de convivència amb pernoctació" i els viatges de final de curs. La segona, les sortides a l’estranger durant el programa Erasmus i altres intercanvis educatius tant nacionals com internacionals.

Malgrat l’impuls pres pel moviment Adolescència sense Mòbils, aquestes dues excepcions eren una reclamació de les famílies, que, per seguretat i tranquil·litat, demanaven estar en contacte amb els fills durant els viatges. També era una recomanació de la comissió d’experts que va assessorar el Govern a l’hora de redactar el pla de digitalització responsable.

Amb data 9 d’octubre, el document d’Educació recorda a les escoles i instituts que han de posar a disposició dels estudiants els dispositius tecnològics que facin falta per adquirir la competència digital en "l’aplicació de les situacions d’aprenentatge" que així ho requereixin.

La competència digital –diu– també inclou sensibilitzar sobre els perills que implica el mal ús de les pantalles, com el ciberassetjament, la pèrdua de privacitat i la distracció excessiva. De fet, el pla de digitalització responsable assegura que les conseqüències negatives poden afectar tant el benestar personal com la dinàmica dels entorns educatius.

"Adquirir una bona competència digital inclou no només saber desenvolupar-se en un món cada cop més digital sinó una bona convivència al centre", destaca. Així, la comunitat educativa reconeix que l’ús dels mòbils personals a l’aula eren, abans de l’entrada en vigor de la normativa, un dels motius principals de disrupcions a classe.

L’assetjament escolar

El document recorda que en la infància i en l’adolescència l’ús dels mòbils supera l’àmbit escolar i reclama als centres educatius que promoguin el bon ús dels dispositius en l’entorn familiar mitjançant "accions pròpies o amb recursos de les institucions públiques".

Bona part de la comunitat educativa reconeix, en efecte, que el veritable problema del mal ús de les pantalles no és tant dins dels centres educatius com a fora i que són les famílies les responsables de l’educació digital dels fills. És especialment preocupant l’ús de la tecnologia en tot el que ha de veure amb el bullying. El 12,3% dels alumnes de primària i ESO reconeixen que ells o algun dels seus companys pateixen assetjament presencial o digital (o tots dos alhora), segons el recent informe de les fundacions ANAR i Mutua Madrileña, que revela que la intel·ligència artificial és present en el 14,2% dels casos de ciberassetjament.

Notícies relacionades

El Govern promet resoldre la crisi de les urgències psiquiàtriques

Catalunya necessitarà 80.000 places per atendre la dependència

Les situacions més freqüents en aquesta mena d’assetjament són la creació de vídeos falsos a partir de la manipulació d’una foto, la falsificació d’àudios de la víctima i la suplantació de la identitat. Les principals plataformes que es fan servir, a més dels videojocs, són WhatsApp, Instagram i TikTok.

Aquesta mateixa setmana, a Andalusia, arran del cas del suïcidi de Sandra Peña després d’haver patit assetjament escolar a l’escola Irlandesas Loreto de Sevilla, la Junta de Juanma Moreno ha proposat impedir l’accés de mòbils dels menors que participin en casos d’assetjament. "S’ha de prohibir que qualsevol nen que hagi participat en un cas d’assetjament escolar tingui accés a l’ús del mòbil fins als 18 anys i ha de tenir prohibit l’ús de les xarxes socials fins aquesta edat", ha defensat el president andalús.