El Whatsapp i la tele causen estralls en les hores del son

Els neuròlegs detecten problemes d'obesitat, diabetis i falta de concentració en adolescents que dormen poc

Proposen que les cadenes de televisió, els comerços i els sopars familiars avancin els seus horaris

zentauroepp36818846 barcelona 09 01 2017 fotografia para ilustrar el avance del 170112113502

zentauroepp36818846 barcelona 09 01 2017 fotografia para ilustrar el avance del 170112113502 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo
Àngels Gallardo

Periodista

ver +

L’hora en què entrem al llit disposats a dormir determina la quantitat d’hores que dediquem al son, un període minvant entre la població espanyola, que es troba a l’origen d’alteracions del metabolisme –obesitat o diabetis entre les més greus–, endocrines –desordre hormonal– i immunològiques, cosa que causa propensió a patir infeccions. Els espanyols, de forma majoritària, infravaloren i endarrereixen fins a límits patològics el moment de tancar els ulls per dormir, indiquen els neuròlegs experts en el tema. «Encara hi ha molta gent a Espanya que pensa que dormir és perdre el temps», ha observat la neurofisiòloga Odile Romero, responsable de la unitat del son a l’Hospital de la Vall d’Hebron.

El fenomen afecta tant adults que queden absorts davant el televisor fins que s’acaba Masterchef  (0.45 hores), com adolescents que, una vegada són al llit, connecten la brillantíssima llum del mòbil tauleta i no l’apaguen fins dues hores després d’haver dit bona nit a la mare. Aquesta intensa llum excita el nucli cerebral que regeix els cicles de vigília i son –el centre supraquiasmàtic– i impedeix començar a dormir fins com a mínim dues hores després d’haver desconnectat, o allunyat, l’aparell. L’endemà, a moltes cases el despertador sona a les 7 del matí. La dificultat d’aquests nois per concentrar-se a classe, o fins i tot per empassar-se l’esmorzar, és òbvia. El seu rendiment intel·lectual i el seu estat d’ànim també se’n ressenten. «Moltes depressions s’inicien en un son crònicament escàs», indica la neurofisiòloga.

El procés, que afecta joves i adults incapaços de tallar amb WhatsappTwitter Facebook –la dependència és compartida–, ja és motiu de consulta als serveis dedicats a les patologies vinculades al son, assegura el neuròleg Álex Iranzo, responsable de la unitat que atén aquests trastorns a l’Hospital Clínic, de Barcelona. «Atenem adolescents amb problemes de concentració o fatiga constant que estan dormint fins a dues hores menys del que necessiten perquè cada nit estan utilitzant el Whatsapp», afirma Iranzo. 

En aquestes tendències, o costums, hi influeixen els horaris d’emissió dels programes més vistos del dia a la televisió, assegura l’informe Sueño saludable: evidencias y guías de actuación, elaborat per la Societat Espanyola del Son, que proposa avançar no només l’hora d’inici d’aquestes emissions, sinó els horaris laborals i comercials. D’aquesta manera, consideren, els espanyols soparien abans i anirien a dormir a una hora «europea». 

«L’horari, molt tardà, en què s’emeten els programes de prime time de les televisions espanyoles el determina el públic, i no al revés com s’acostuma a pensar –sosté Romero–. Si els ciutadans s’asseguessin davant el televisor a les 8 del vespre, perquè aquesta fos la seva hora de sopar, les cadenes avançarien automàticament les notícies i les pel·lícules, i anirien abans al llit. Tot va unit». «El que realment condiciona la durada i qualitat del son és l’hora d’anar-se’n al llit», insisteix la neurofisiòloga, coautora de l’estudi, una minuciosa anàlisi del son a Espanya.

ELS QUE MENYS DORMEN

Els espanyols dormen de mitjana una hora menys que els ciutadans del centre i el nord d’Europa, assegura l’especialista. «Els adults hauríem de dormir entre 7 i 9 hores diàries, i ho fem 6 o 7 –afirma Romero–. Aquesta deprivació de son implica risc cardiovascular i endarrereix o redueix la secreció de l’hormona melatonina, que regula el ritme de vigília i foscor al cervell». 

Notícies relacionades

Quan es dorm menys del que es necessita, indica l’estudi de la SES, es produeix un increment a la sang dels nivells de l’hormona grelina, cosa que augmenta la gana. En paral·lel, disminueix la presència de leptina, l’hormona que redueix la gana. «Se sent el desig de menjar de forma abundant a la nit, amb preferència pels aliments d’alta densitat energètica, greixos hidrats de carboni», assegura l’estudi de la SES. Com que la falta de son indueix cansament, es deixa l’exercici físic, augmenta el sedentarisme i es produeix la denominada síndrome metabòlica, que precedeix l’obesitat i la diabetis. En aquesta fase, hi pot haver tendència a la depressió. Ja hi ha estudis que han demostrat aquest circuit malaltís en nens espanyols obesos, crònicament escassos de son.

No està de més, indiquen, saber que hi ha aliments que dificulten l’acte de dormir, i d’altres que el faciliten. Entre els primers hi ha els plats picants o molt diürètics, com les endívies o la ceba. Al final del dia, convé evitar les fruites que contenen molta vitamina C. En canvi, indueixen el son els aliments precursors de la melatonina: fruita seca, peix blau, o pasta integral, entre ells.