L'ORGANITZACIÓ DE LA VIDA

Tret de sortida de la reforma horària

La Generalitat posa en marxa una campanya per conscienciar sobre un ús del temps més racional

El Parlament prepara una llei per adaptar la jornada laboral de l'àmbit públic

Anunci de la Generalitat per donar a conèixer la reforma horària.  / GENERALITAT DE CATALUNYA

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Anem dues hores tard. I no és una qüestió d'organitzar més bé el temps per disfrutar més de la vida, que també. És una qüestió de salut, diuen els experts, ja que si el cos no es regula de manera adequada, si no s'esmorza, si es dina a les quatre de la tarda, la maquinària falla. Per esmenar-ho, la Generalitat ha posat en marxa avui una campanya informativa; el tret de sortida a la reforma horària que hauria de ser una realitat el setembre del 2018. Per ara, només missatges clars i definits, a la televisió, la premsa i la ràdio. Les concrecions d'aquest pla que afecta tots els àmbits -social, familiar, econòmic i mediàtic- es deixen per més endavant. Molt per assimilar i mastegar.

Nens petits, presons i residències d'avis tenen més en comú del que es podria suposar: compleixen els manaments de l'organització ideal del temps. Dinen a la una i sopen a les vuit. I a les onze de la nit ja estan somiant amb les joguines, la llibertat i els néts. És, en tota regla, un nou ordre de les coses, basat en el sentit comú. "Som el país del món que sopa més tard", ha aportat el diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano, el Johan Cruyff de la reforma horària, l'home que fa anys que intenta que Catalunya funcioni abans. 

ENCAIXAR LES PECES

La consellera de Presidència, Neus Munté, ha sigut l'encarregada de presentar aquest dilluns la campanya. "No serà senzill, no es farà d'un dia per l'altre", ha admès. El Parlament prepara una proposició de llei perquè tots els àmbits públics s'adaptin a una vida més racional. Hauria d'estar preparada i aprovada en uns mesos. Però més enllà del que impulsi l'Administració, perquè en el moment zero tot estigui a punt, perquè el setembre del 2018 arrenqui la iniciativa, totes les peces del puzle han d'encaixar a la perfecció, col·locant primer les vores, com ha de ser, perquè la resta es vagi acomodant. 

Aquesta resta és la ciutadania, la vida privada, tant la social com la familiar. La Generalitat pot acabar les classes de l'escola pública a les 16 hores, però la privada l'ha de seguir perquè les activitats extraescolars s'acabin, com a molt tard, a les 19 hores, i no a les deu de la nit, com passa en alguns casos amb els adolescents que arriben a casa de l'entrenament de futbol i semblen personatges de 'The walking dead'. Igual amb els comerços, en què el principal objectiu, a més de participar en el teixit del barri, és guanyar diners amb les vendes. Si la gent surt abans de treballar, si les escoles acaben abans, si les famílies es tanques abans a casa, no tindrà sentit que obrin fins ben entrada la nit. I així, per inèrcia i intel·ligència, abaixaran abans la persiana.

MERLÍ ARRIBA MOLT TARD

També serà necessari el concurs de la televisió, d'aquella hora punta en què les cadenes es disputen les audiències a ganivet i que cada vegada s'endarrereix més. Valgui un exemple: TV3 emet aquest dilluns 'Merlí', la seva sèrie estrella, a les 22.38 hores. Tard, molt tard, si s'aplica el filtre de la reforma horària, que estima que el televisor s'hauria d'apagar, com a molt, a les 23 hores.

La campanya no és més que el tret de sortida. Pretén generar "ambient i opinió", que la gent pregunti, tingui dubtes, s'interrogui sobre uns hàbits que no s'ha qüestionat mai. "Trobarem temps dins del temps", diu l'anunci, en una invitació a "descobrir la vida que ens espera". Si triomfa, en paraules de Munté, "les dones hi guanyaran molt en conciliació laboral", però també hi haurà temps per llegir, fer esport, anar al teatre. O no fer res, una cosa que no s'estila, i encara menys a les grans ciutats, on no fer res es considera una pèrdua de temps.

Notícies relacionades

A nivell d'empresa, d'horaris de treball, el Consell de Relacions Laborals de la Generalitat va reunir a finals de setembre els principals agents laborals perquè incloguin l'aire de la reforma laboral en els seus futurs convenis col·lectius. La UGT, CCOO, Foment, Fepime i Pimec, a més de la Generalitat, van firmar un full de ruta de 10 punts que introdueixen mesures sobre l'ús del temps al lloc de treball. No són de compliment obligat, però el pacte, com a mínim, pot servir per fer avergonyir el patró. O el sindicat, segons convingui. 

En definitiva, la reforma horària porta una nova filosofia de vida, la recuperació de l'hora de son perduda en els últims 30 anys, la comunió amb la resta d'Europa. La millor organització del temps per disfrutar de totes i cada una de les 24 hores del dia.