¿Per què l'exercici físic intens danya el sistema immunitari?

Córrer, nedar, anar en bicicleta o practicar qualsevol altre esport de forma intensa i periòdica evita o atenua l'aparició de malalties respiratòries, metabòliques i fins i tot redueix la incidència d'alguns càncers. Així està documentat. Però no tot el que passa quan es porta al límit de la resistència músculs, cor i pulmons és favorable i promou la salut. Aquest aspecte, la medicina que investiga les conseqüències de l'esport d'alta exigència, és un dels menys desenvolupats en l'àmbit biomèdic. Però, en vista de la creixent afició popular a suar la samarreta en gimnasos o carreres maratonianes, exigiria més atenció.   

Així ho entenen els autors d'una ambiciosa investigació, sense precedent al món, que l'Hospital de Sant Pau iniciarà diumenge que ve, 13 de març, amb un centenar de corredors de la marató de Barcelona, en què més 20.000 maratonians disputaran la prova, de 42,2 quilòmetres. L'estudi del Sant Pau pretén quantificar el grau de desgast que pateix el sistema immunitari dels participants en carreres de llarga distància –origen dels coneguts problemes de salut que pateixen en els dies posteriors a aquest tipus de carreres- i, el que és més nou, demostrar quins gens estan implicats en aquest dany fisiològic.

Molts dels participants en els exitosos maratons, igual que els que practiquen proves d'alta competició, relaten una espècie de problema respiratori,semblant a una grip lleu, que els manté postrats l'endemà de la carrera, amb més o menys intensitat i durada. “Els corredors de llargues distàncies, en ciutat o en muntanya, acaben les proves amb el sistema immunitari danyat: és habitual que arribin a la meta amb una alta vulnerabilitat a agafar un refredat o una infecció de les vies respiratòries –explica José Manuel Soria, responsable de la unitat de genòmica en malalties complexes al Sant Pau, coordinador de l'estudi-. Fins ara, no s'ha investigat quins gens predisposen a aquesta indefensió, ni quin és el seu grau d'implicació".

Els gens que regulen els diferents desgastos que pateix l'organisme en el moment d'un gran esforç físic o mental, afegeix Soria, s'expressen de forma diferent en cada individu, i això incideix en el grau de propensió a patir infeccions o lesions amb què cadascú arriba a la seva meta personal.

En aquesta investigació s'analitzarà l'evolució dels 22.000 gens que organitzen l'ésser humà. Per a això, s'analitzarà el codi genètic, l'ADN, de la sang i de la saliva dels voluntaris seleccionats, determinació que implica disposar d'unes sofisticades plataformes de quantificació tecnològica que calibren el grau d'expressió d'un gen, un recurs del qual disposa el Sant Pau. Als 50 homes i 50 dones que participaran en l'estudi se'ls extraurà una mostra de sang el 10 de març, tres dies abans de la carrera, una altra a l'acabar la prova el mateix 13 de març, i una tercera dos dies després.

Notícies relacionades

Ferides maratonianes

El Govern llança un front comú contra les malalties transmeses per mosquits, sobretot el dengue

Les conclusions d'aquest estudi se sumaran a anàlisis prèvies en què s'ha quantificat el desgast cardíac, pulmonar, metabòlic i hormonal dels esportistes, des del punt de vista d'aquests òrgans, investigacions realitzades des del 2013 per l'equip que ha impulsat l'estudi del Sant Pau, grup que encapçala Emma Roca, bioquímica i esportista d'elit. Aquests treballs compten amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que assumeix les anàlisis de bioinformàtica que exigeix el mesurament genètic. La UPC també analitza els senyals de variabilitat que experimenta el ritme cardíac dels corredors analitzats. “Els gens implicats en la reparació muscular després d'un esforç físic –posa a manera d'exemple Soria-, haurien d'estar molt poc expressats [escassa presència a la sang] en l'anàlisi prèvia a la carrera, i ser molt abundants a l'acabar-la. Dos dies després, els valors han de ser normals”. De la mateixa forma, podran observar els gens que permeten la respiració, la freqüència cardíaca, el metabolisme del fetge o l'equilibri en els nivells de glucosa.  

L'aportació genètica d'aquestes prospeccions, indica Soria, s'oferirà als organismes que regulen l'esport d'alta competició -i als que haurien d'organitzar l'exercici físic popular-, per tal que els tinguin en compte al dissenyar les pautes d'entrenament i nutrició dels esportistes. “Identificar els gens que estan implicats en el moment en què es realitza l'esforç físic que predisposa a patir infeccions, i detectar quin és el seu patró d'expressió, serà de gran utilitat en el tractament de malalts immunodeprimits o afectats per malalties respiratòries”, assegura Soria.