Josep Maria Campistol: «Prefereixo la bona gent més que els genis»

La seva classe era al davant, a 50 metres d'on està ara el seu despatx. Poca cosa. El despatx, vull dir. Si treu el cap per la finestra veu un munt de bates blanques, idèntiques a les que ell va lluir quan era estudiant. Un estudiant brillant, molt brillant. Bé, dient que és el primer de la llista entre els millors nefròlegs d'Espanya, està tot dit. Fins i tot es podria completar la gesta dient que, entre els 10 millors (segons el nou rànquing), n'hi ha tres del seu equip, així que ens trobem davant un dels caps més caps de la institució. Potser per això, els seus col·legues el van escollir com a director mèdic.

Josep Maria Campistol, que diu que té una dona «mil vegades més intel·ligent» que ell i que, «així que arribo a casa, em recita tot el que he fet malament», es va graduar el 83, va aprovar el MIR i va començar a treballar al Clínic. I sí, com la resta de Pavarottis d'aquesta institució, ha donat voltes pel món sense parar i té cinc ofertes cada any, però estima el Clínic, adora el Clínic, mataria pel Clínic. «Sento pel Clínic un extraordinari afecte i dependència».

«Hi ha molts secrets que explicarien això del Clínic. ¿En vol un? Aquí treballa gent tremendament brillant en cada àrea, en cada especialitat, a la qual s' ha donat ales per poder créixer. ¿Un altre truc? No és un truc, és el triangle de l'èxit, les seves tres potes: docència, assistència i investigació. Aquest triangle s'uneix amb el ciment dels professionals. Si vols tenir una bona docència has de tenir una bona assistència; i no hi ha bona assis­tència sense bona investigació». Anotin-ho.

Pensant en el pacient

Notícies relacionades

El Govern llança un front comú contra les malalties transmeses per mosquits, sobretot el dengue

Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores

Aquest triangle, fruit d'aquell grup de bojos savis emprenedors que va canviar la història del Clínic fa 40 anys de la mà del doctor Juan Rodés, té com a idea que l'estudiant d'avui serà resident demà i cap i/o professor en el futur.

Campistol explica que el que els diferencia d'altres centres és que ells investiguen pensant en el pacient. «Als metges ens preocupa el pacient i la seva malaltia. Per això intentem extrapolar el problema clínic al laboratori per trobar les respostes que necessitem i tornar al pacient amb la solució. No sempre ho aconseguim, però no parem d'intentar-ho», assenyala, orgullós d'haver crescut gràcies al Clínic i que el seu centre es beneficiï dels èxits del seu equip. Com a culer creu, però no ho sap, que el seu club serà capaç d'aconseguir títols aquest any. Creu en Messi, però més en l'equip. «La vida són equips. I Messi ho sap. Suposo. Quan Etoo deixa el Barça, se'n va a guanyar diners, però ja no té equip». Equip, líders, savis, genis. «A l'hora d'escollir, prefereixo les bones persones més que els genis. Home, si són les dues coses, millor. Amb la mala gent ja hi vas ensopegant a la vida».