Un de cada deu adults més grans de 40 anys pateix la malaltia pulmonar obstructiva crònica.

La MPOC, una malaltia en expansió

El 45% dels fumadors la desenvolupen.

TERÀPIA PULMONARUna pacient exercita els pulmons amb un espiròmetre d’incentiu.

TERÀPIA PULMONARUna pacient exercita els pulmons amb un espiròmetre d’incentiu. / AGUSTÍN CATALÁN

3
Es llegeix en minuts
CARME
ESCALES

Dificultat per respirar (dispnea), expectoració, tos crònica, emissions de xiulets al respirar, sensació d'opressió en la caixa toràcica i fatiga són els principals símptomes de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), per la qual moren a Espanya 18.000 persones a l'any. Es calcula que en el món pateixen aquesta malaltia 210 milions de persones, i es preveu que el 2020 la MPOC sigui la tercera causa de mort.

La intoxicació crònica produïda per l'abús del tabac és el principal factor de risc -el 45% dels fumadors la desenvolupen- i l'estimulador més actiu d'aquesta malaltia pulmonar que el 70% de les persones que la pateixen desconeix. «Quan me la van diagnosticar, jo no tenia ni idea que existís», assegura Enrique, un veí de Barcelona de 64 anys. «Em vaig començar a notar excessivament cansat, i cada dia més, quan jugava a futbol, per exemple, una pràctica que vaig haver de deixar perquè no podia seguir el ritme de la resta de companys», diu. «Els pneumòlegs em tractaven com a asmàtic, fins que un d'ells va sospitar que el que tenia era la MPOC, i ho va confirmar», explica. «Jo vaig fumar dels 17 als 32. Ho vaig deixar per decisió pròpia, sense utilitzar cap substitutiu ni ajuda, només amb voluntat. Si no ho hagués fet, avui no estaria explicant això», puntualitza. «D'ençà que em van diagnosticar la MPOC, fujo del fum del tabac i la contaminació, porto una vida tan sana com puc, em vigilo el pes perquè no m'agreugi la fatiga i utilitzo broncodilatadors i una altra medicació. Cada dia procuro fer el llit, encara que em costi molt, mitja hora de bicicleta i caminar sempre que puc, per exercitar els pulmons. La butaca és el pitjor. Jo sóc molt optimista, i crec que tot això ha alentit el deteriorament que em va pronosticar el metge l'any 93, quan em van diagnosticar», diu el pacient.

Notícies relacionades

CANVI DE VIDA / La prevalença de la MPOC a Espanya afecta el 10,2% de la població entre els 40 i els 80 anys. «Encara que el pacient segueixi un tractament farmacològic, continua acusant símptomes que li condicionen la vida diària, i això impacta molt en el seu estat emocional», apunta María Fortún, doctora en Psicologia de la Salut i màster en Psicologia Clínica i de la Salut d'Atlantis Healthcare Espanya. «Jo visc amb les limitacions que comporta la MPOC. Nedo, pujo muntanyes i porto una vida normal de parella, amb una capacitat pulmonar inferior al 50%. Per a mi, les malalties cròniques limitants són vies de creixement personal», diu Ramon, un exfumador de 54 anys. «Ensenyem al pacient a conviure amb la MPOC i no lluitar-hi en contra, no viure-la com una amenaça o amb por, sinó com un repte», indica Fortún. «El suport psicològic reforça l'exercici de l'abandonament del tabaquisme, peça clau en la MPOC, un mal hàbit que molts pacients mantenen malgrat el diagnòstic», assenyala la psicòloga. «Els ensenyem a manejar l'ansietat i a dominar l'habilitat de dir que no quan algú els ofereix un cigarret», explica la doctora. «Es calcula que més del 50% dels pacients amb MPOC no segueixen el tractament tal com l'ha prescrit el metge», exposa María Fortún. «Una part de la meva feina a Atlantis Healthcare

-que avalua, investiga i desenvolupa programes de suport a pacients- és estudiar per què els pacients no segueixen el tractament i intervenir en això», declara Fortún, que el 30 de maig va ser ponent a Madrid en una jornada organitzada per Novartis sobre l'impacte de la simptomatologia de la MPOC en la qualitat de vida dels pacients, i en què es va presentar un inhalador dual. «És un dispositiu per administrar una sola vegada al dia fins i tot en els casos més greus», va explicar el doctor Marc Miravitlles, investigador del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. «Cada vegada hi ha més incidència de malalties cròniques com les respiratòries, per l'envelliment de la població. Fa falta temps, diners, esforç i un treball multidisciplinari per abordar-ne un coneixement més profund», va afirmar el doctor Àlvar Agustí en el debat sobre Medicina respiratòria personalitzada, en el qual l'Obra Social La Caixa i Biocatue van reunir una vintena d'experts a Barcelona, el mes passat.