Experts alerten sobre l’augment de la dermatitis per contacte. ¿Quines causes té i com evitar-la?

En el nostre dia a dia estemexposats a una gran quantitat de problemes a la pell. Molts a causa d’elements que poden provocar reaccions cutànies, presents en productes tan quotidians com la bijuteria, tints per als cabells, detergents... És el que es denomina una dermatitis per contacte.

La pellés l’òrgan més extens del nostre cos, per això és important que prestem atenció a qualsevol canvi o reacció irritativa.

Dermatitis o èczema per contacte

Tal com ens explica la doctora Ana Giménez Arnau, dermatòloga experta en dermatitis per contacte a l’Hospital del Mar a Barcelona.

• «La dermatitis o èczema per contacte és la inflamació de la pell provocada per substàncies externes que entren hi en contacte»

Els seus principals símptomes són:

Els seus principals símptomes són:

• Vermellor

• Picor intensa

• Petites vesícules d’aigua

• La pell es torna més gruixuda i hi apareixen fissures doloroses

I tal com indica la doctora Giménez, la diferència entre aquesta dermatitis i la crònica són les següents:

• «Aquesta malaltia cutània provoca ampolles petites a més de vermellor i picor.

• En els casos de dermatitis crònica la pell es torna gruixuda i hi apareixen fissures»

No obstant, la doctora recalca que el més difícil amb l’èczema de contacte no és reconèixer-lo, sinó esbrinar quin producte el provoca:

• «Els símptomes solen donar la cara entre cinc i sis dies després de l’exposició, per això en moltes ocasions els pacients triguen a saber quin producte és realment el desencadenant de la dermatitis».

Tipus d’èczema per contacte

La pell és un òrgan del qual hem d’estar molt pendents perquè pot portar-nos complicacions, ja siguin només estètiques, com les taques a la pell, o més greus, com el càncer.

En qualsevol cas, estem parlant d’un problema menys greu però que hem de conèixer i davant el qual hem de saber reaccionar.

Tal com aclareix la doctora:

«La dermatitis pot aparèixer en qualsevol part del cos i a qualsevol persona. A més, pot ser causada per dos tipus de causes»:

• Irritatives. És la més comuna i pot donar-se en qualsevol persona. És la reacció de la pell quan entra en contacte amb un agent extern irritant, com pot ser el fred, algunes plantes, la pols i qualsevol substància química erosiva, com el lleixiu o l’amoníac.

• Al·lèrgiques. En aquest cas, la inflamació es produeix quan la pell entra en contacte amb una substància química específica que provoca al·lèrgia a aquesta persona en concret. 

La clau per distingir-les, segons assegura la doctora Giménez, és observar-ne la reacció:

• «Mai tindràs una reacció al·lèrgica quan t’exposes per primera vegada a aquesta substància»

• «Les persones es tornen al·lèrgiques, és a dir, l’al·lèrgia es desenvolupa per una exposició o sensibilització progressiva al producte. 

Per això és important acudir al dermatòleg i no conformar-nos amb la típica aplicació d’una ‘cremeta’ que nosaltres mateixos decidim.

• «Si la reacció es repeteix cal fer proves i esbrinar-ne la causa exacta».

¿Com distingir entre una dermatitis irritativa o al·lèrgica?

Tal com ens explica la doctora Giménez Arnau:

• «En els casos de dermatitis importa moltíssim l’historial clínic del pacient i la seva professió. Hi ha persones que estan exposades a substàncies químiques molt irritants en la seva vida diària. Aquestes dades poden suggerir de quin tipus es tracta».

No obstant, quan aquests episodis són repetitius, cal fer una prova epicutània, també coneguda com a ‘prova del pedaç’. Consisteix a exposar el pacient a al·lergògens de contacte habituals.

• «Se li col·loquen una sèrie de pedaços a l’esquena, impregnats en les substàncies que més comunament provoquen èczemes de contacte. Es deixen durant 48 hores i després es retiren. Cinc o sis dies després de la retirada dels pedaços s’avalua la zona i el grau de reacció».

Els resultats obtinguts s’emmagatzemen en una base de dades per a l’estudi clínic, ja que els al·lergògens per contacte van canviant amb el temps: «A la meva base de dades tinc més de 3.000 al·lergògens registrats» assegura la doctora Ana Giménez.

¿A què es deu l’augment dels casos?

En l’actualitat estem patint arreu del món un rebrot o increment important de la dermatitis per contacte.

Aquesta realitat es deu, principalment, a la popularització de les ungles de gel o de porcellana, així com la tendència a utilitzar extensions de pestanyes.

Concretament es pot atribuir el rebrot a l’ús d’acrilats, que són químics que actuen com a fixador, molt comuns en els esmalts permanents o semipermanents que es curen (assequen) amb llum UV. També són presents a la cola de les pestanyes postisses.

A més, els casos augmenten a l’estiu a causa dels tatuatges d’‘henna’ falsa de color negre brillant, tan comuns en zones costaneres.

• Són molt perillosos ja que contenen colorants com la parafenilendiamina, de la qual està prohibit l’ús directe sobre la pell i pot causar greus efectes.

Però el cert és que en general, cada vegada hi ha més productes complexos en el mercat amb components que poden provocar reaccions irritatives o al·lèrgiques a la pell.

¿Què podem fer per evitar o prevenir la dermatitis per contacte?

Aquesta malaltia cutània és relativament complicada d’evitar, però sempre es poden prendre una sèrie de mesures.

La doctora Giménez insisteix que la professió de cada persona influeix moltíssim a l’hora de desenvolupar èczemes per contacte, i això no sempre es pot evitar.

Per exemple, estar exposats a productes de neteja com el lleixiu o l’amoníac, el ciment, l’aliatge de zinc...

Per això la primera recomanació és evitar en la mesura que sigui possible les substàncies que més comunament provoquen la dermatitis, com per exemple:

• Sulfat de níquel.

Molt present a la bijuteria, muntures d’ulleres, monedes, claus...

• Conservants com la metilisotiazolinona.

Comunament utilitzat en productes d’higiene i cosmètics barats com ara xampús, tovalloletes, desodorants, detergents, pólvores compactes...

• Acrilats en esmalts d’ungles.

Les ungles de porcellana o gel són les culpables de moltes dermatitis per contacte

• La parafenilendiamina dels tints dels cabells.

Sobretot, els colors foscos. 

Alguns consells:

Alguns consells:

• Compra roba sense materials sintètics.

• Eixuga’t la suor al més aviat possible, perquè no t’irriti la pell.

• Utilitza joies de metalls hipoal·lergògens, com l’or de 24 quirats, la plata de 925 i l’acer quirúrgic.

• Fes una petita prova abans d’utilitzar tints, cosmètics o perfums.

• Acudeix sempre a l’especialista i no utilitzis cremes o corticoides sense recomanació mèdica.

L’estudi de l’èczema per contacte és essencial 

La tasca dels dermatòlegs en l’estudi d’aquesta malaltia és essencial per detectar les substàncies potencialment perilloses i alertar les agències reguladores de nous al·lergògens.

Notícies relacionades

SanaMent i la salut mental

La capacitat transformadora de l’art en pacients de cures pal·liatives

D’aquesta forma, es treballa de forma conjuntaa escala europea perquè tant els metges, com la indústria i els organismes reguladors substitueixin les substàncies potencialment irritatives, o almenys, les indiquin a les etiquetes dels productes. 

Al nostre país comptem amb el Grup Espanyol per a la Investigació de la Dermatitis de Contacte i Immuno-Al·lèrgia Cutània (GEIDAC), que lidera la investigació i l’actualització del coneixement de malalties tan prevalents com l’èczema de contacte.