"Volen que la gent se’n vagi per quedar-se el carrer"

"Qui busca coses robades, vol vendre telèfons robats o comprar droga va allà". El testimoni calla de sobte, caut, i observa qui s’acosta abans de reprendre el fil. Parla d’una escala del carrer d’en Roig, al Raval, proveïdora duradora d’estupefaents al nucli antic de Barcelona i, al seu torn, una espècie de basar on presumptament s’emmagatzemen articles furtats per mercadejar.

Els entrevistats expliquen sota anonimat que els ocupants de la finca conflictiva van arribar fa uns sis anys. "Al principi, van estar molt tranquils –recorden–. Semblaven uns nous okupes, sense més ni més, però van començar les baralles. N’hi va haver moltes i es van fer habituals durant dos anys. Venien crac o heroïna i vam començar a veure xeringues tirades a terra. Hi havia veïns vivint en aquesta comunitat. A un home li van trencar el braç. Se’n va anar i es van quedar amb el pis. Una àvia també va marxar. Ara tot l’edifici és seu, com si en fossin els propietaris".

D’acord amb les dades facilitades per la Guàrdia Urbana, Ciutat Vella és el districte que acumula més ocupacions catalogades com a delictives. Fins al gener, concentrava 29 casos actius de propietats sostretes –28 de privades i una de pública– que han requerit que la policia local hi intervingui. La xifra sorprèn diverses fonts veïnals, per alta.

"Deuen sumar casos que no tenen res a veure amb els narcopisos –dedueixen–. No estem en la situació d’anys enrere, es va treballar molt perquè no es torni a repetir. És veritat que hi continua havent intents i continuen existint els narcopisos, però ara duren poc. Potser un mes, els exploten ràpid abans que els facin fora. Però el cas del carrer d’en Roig continua operant malgrat tenir diverses denúncies".

La propietat, desapareguda

Diferents fonts coincideixen a dir que l’immoble és un focus habitual de problemes. Si més no, recriminen inacció a la propietat. No li concedeixen opció a al·legar desconeixement, perquè el tràfec al carrer és poc dissimulat. "M’ha passat que es confonguin, truquin a la meva porta i em despertin a les dues del matí perquè volen comprar o vendre alguna cosa", diuen als voltants.

Els veïns expliquen que els agents acudeixen amb regularitat a l’escala ocupada. "Es veuen en perill, però la policia ve, ho apunta i tot continua igual. Fins i tot van llançar vidres als Mossos, però ningú hi fa res. Diuen que, sense que hi hagi una denúncia del propietari, no poden fer-hi més". Es troben del tot sols i impotents davant els ocupants: "El problema no és la droga, sinó ells. Volen que el carrer estigui fatal perquè la gent se’n vagi i expandir-se per quedar-se’l".

Un informe de la Guàrdia Urbana sobre les ocupacions a la ciutat el gener del 2024 identifica sis casos delictius al districte de Sant Martí. Al contrari de la percepció que hi ha a Ciutat Vella, el recompte dels veïns del barri del Besòs i el Maresme supera el càlcul policial.

"Al carrer Messina hi ha un cas històric", assenyalen els veïns. "Van intercanviant una plantació de marihuana entre un pis del segon i un altre del quart de la mateixa escala. S’ha informat a la policia, s’han fet fotos de com recullen la collita, com pugen i baixen bosses de terra… Però allà segueixen", es lamenten.

Trasllat de plantacions

"Al carrer Palerm han portat a terme diverses intervencions, però hi continua un cas actiu, amb un pis en què es fa la receptació de material robat i un altre en què es ven. De vegades es munta algun embolic al portal perquè han robat el mòbil a qui no toca i el GPS situa que és allà… El cas d’Alfons el Magnànim també és palmari: diverses ocupacions, plantacions, desmantellaments… Allà portem dues setmanes d’actuacions amb furgons i policia, des que han obert un hotel a prop".

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

El relat veïnal transpira impotència perquè no n’hi ha prou amb denunciar per acabar amb escenes desconcertants. "El problema és el mateix de sempre –observen les veus consultades–. Parlem de dos clans, i ara un tercer grup que ha entrat al barri, que es dediquen a rebentar portes per vendre’n la clau i cobrar un lloguer. Fa poc, unes noies dominicanes van pagar 1.800 euros per una clau, però les van fer fora. També controlen altres pisos que els dediquen a magatzem o plantacions. En ocasions, es fa una batuda i es desallotja, però en uns dies torna a estar igual".

La confluència de necessitats a la zona empobrida del Besòs i l’acumulació de domicilis abandonats instiguen els assalts per treure’n profit a costa de la misèria. "Es carrega contra el més feble, no se sanciona els grans tenidors que són els propietaris i certs grups acaben explotant vivendes que no han passat al parc de lloguer", analitzen a peu de carrer.