La botiga de segona mà on Miqui Puig troba les perles del seu armari

Quan vaig preguntar a Miqui Puig, antic líder de Los Sencillos i amo d’una gran carrera pop en solitari, sobre el lloc on sol escapar-se per desconnectar, esperava que em parlés d’una botiga de discos. Ho esperava i ho desitjava: descobrir-la hauria sigut una bona excusa per comprar música. Però ell ho veia «massa obvi», així que va preferir parlar-me d’una bellesa no estrictament musical i d’una altra classe d’art.

Seguint comptes de moda a Instagram, un dia va anar a parar a la de Makeo, brillant ja des de la bio: «La roba que necessites ja està fabricada. T’ajudem a trobar-la». El propietari d’aquesta botiga de roba de segona mà va resultar ser un vell conegut seu de la Barcelona clubber, Fran Martínez Guijosa, també conegut pel seu àlies d’artista visual Eme Rock. «El que va començar [i encara és, sobretot] botiga online va acabar tenint seu física a Barcelona. Sergio Caballero, cofundador del Sónar, n’era soci. Aquella botiga ja no existeix, però sí que es pot visitar el magatzem de Sabadell [passeig Can Feu, 36]. Fran recomana quedar abans i que així hi pugui haver la conversa necessària. M’encanta anar-hi amb temps; de cada quedada en surto amb més informació».

Col·leccionista amb reserves

Puig no és dels que pot licitar barbaritats per grans marques, grans peces. «Col·leccionar a cert nivell coses com sabatilles o roba de disseny requereix molta despesa econòmica. Jo he de dedicar aquests diners a altres coses, entre les quals finançar la meva carrera artística», fet que inclou LAV Records, el seu propi segell/agència. «Però sí que m’agrada investigar el que em puc permetre en mercats, botigues de segona mà o online. També és veritat que la meva envergadura m’ha fet deixar peces molt boniques en lleixes i botigues».

A Makeo no va deixar escapar certa trenka de llana Gloverall que li queda «com un guant», ni tampoc la fantàstica jaqueta militar que li veiem vestir a la foto de sota. «És el model M83 de l’exèrcit suís –explica–. El nom original d’aquest patró de camuflatge és TAZ 83, però també se’l coneix popularment com a Pizza Camuflatge. No m’he tret la jaqueta des del dia de la foto».

Música amb estil

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Els que coneixen (o han escoltat i llegit) bé Puig sabran que la seva passió per la roba ve de lluny. Ja amb Aullidos En El Garaje, la seva primera banda, va escriure una cançó titulada El loco de la moda; «va ser una firma que vaig conservar per firmar textos de Los Sencillos». Fent una mica de repàs mental, Puig recorda que a les seves lletres s’hi han colat abrics verds militars (Sobretodo), faldilles plisades (El sirviente), maxifaldes (Revival) o mitjons a joc (Los Modena). «El meu soci diu que la meva carrera és plena de cançons amb marques i roba».

El pop en general és, innegablement, qüestió de marques i roba. «Fins i tot l’artista que diu no prestar atenció al seu vestidor, ho fa. Fins al més descurat expressa amb les seves peces un estil, un tarannà. Pot ser que jo de vegades hagi superat els límits de tolerància de certs sectors molt reaccionaris. El 1996 em vaig fer una faldilla llarga per a un vídeo que vaig acabar utilitzant en directe. I vaig aconseguir una bona col·lecció de comentaris molt homofòbics i absurds». Mal karma per a ells.