L'araucària de Can Borní

Degut a la seva situació en un apartat carril de terra pròxim al Tibidabo, amb molt pendent i vetat al trànsit, l’antic viver de Can Borní és un parc públic silenciós i molt poc transitat. L’actual jardí, reformat l’any 2006, es va construir amb motiu de l’Exposició Universal del 1929 com a jardí d’aclimatació, és a dir, com a espai on comprovar l’adaptació al clima de Barcelona de noves espècies, moltes arribades de països llunyans, susceptibles de ser plantades amb posterioritat als carrers de la ciutat.

Del disseny se’n va encarregar l’urbanista i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí. D’aquelles primeres plantacions encara en queden diversos arbres supervivents, però el més destacat és sens dubte l’araucària australiana que hi ha a l’últim parterre, a la gran fondalada del jardí. Com altres arbres forestals, l’exòtic espècimen ha anat perdent el brancam a mesura que creixia i ara la seva silueta està for­mada per un tronc esvelt i una copa elevada i densa.