M Clan, el canvi ve d'Amèrica

Si hi ha un grup d’aquestes latituds que es mereixia gravar a Nashville aquest és M Clan. Els estendards del rock del sud espanyol han necessitat 22 anys per fer aquest pas. Però ja tenen Delta, el seu disc «més americà, natural i feliç», descriu el carismàtic cantant Carlos Tarque. L’àlbum el presentaran a l’Auditori, el dia 24 vinent.

    El títol està justificat: delta és la lletra grega que en matemàtiques expressa canvi, just el que anaven buscant. «És una paraula que ens agrada, evoca llibertat, expansió». El guitarrista Ricardo Ruipérez fa que sí: «I descriu l’època de mutació en què estàvem immersos. Aquest àlbum és el principi d’una nova etapa».

«Després de gravar l’àlbum en directe al teatre Price, vam començar a escriure d’una altra manera. Vam agafar aires nous que s’aprecien de forma molt clara. Teníem ganes d’aprofundir més, de cuidar les harmonies vocals i que fluïssin diferents, de cançons més despullades, de mimar més les melodies», afegeix el guitarrista.

Amb les noves composicions a la maleta, se’n van anar tots dos a la meca del country. I amb el reclamat productor Brad Jones, durant 20 dies, es van envoltar d’una nòmina de músics de la zona que fan caure d’esquena: Will Kimbrough i John Jackson (Bob Dylan, Lucinda Williams), a la guitarra; Bryan Owings i Derek Mixon, a la bateria; Chris Carmichael, a les cordes; Al Perkins (Rolling Stones, Flying Burrito Brothers), al pedal steel, i el mateix Brad Jones, al baix. Va ser així com van aconseguir el so que volien.

«Un so que, en realitat, ¡sempre ha sigut d’alguna manera el nostre so! Hem de recordar que el primer disc, Un buen momento, ja el vam gravar a Memphis (Tennessee), ¡i té 21 anys! Totes aquestes influències sempre les hem volgut traslladar al nostre terreny», recorda el timoner del conjunt murcià.

Això sí, les aportacions de Brad Jones són aquí visibles. «Teníem molta confiança en ell i ens vam deixar portar –admet el cantant–. A més, vam riure molt quan ens explicava anècdotes que va viure amb Els Pets. Es veu que ell els proposava gravar després de dinar i li contestaven que val, però després de la migdiada. Això, quan no es dedicaven a mirar vídeos del Barça. No és que anessin a veure un partit en directe, no, ¡eren vídeos antics! Brad al·lucinava», riu Tarque.

Delta comença amb la cançó Grupos americanos, una mena d’homenatge a les seves influències i a ells mateixos. «És una lloa a aquella generació en què un es comprava un vinil i 15 se’l gravaven en casset», recorda el guitarrista.

GEST A DAVID BOWIE

Una altra cançó important és Todo lo joven muere hoy: «El dia que va morir David Bowie, vaig pensar sobre com reivindicar l’esperit adolescent dels anys del glam, aquella efervescència de purpurina i alcohol. El títol parteix d’un poema que vaig escriure aquell dia. I és un tema que, en essència, parla del que és efímer».

Todo lo joven muere hoyDavid Bowie, És una de les poques peces que escapen a la premissa de producció «despullada» per créixer acústicament en el desenvolupament, amb una mica d’influència dels Beatles. «El culpable és Brad Jones, que se’l va voler emportar a un terreny més british, i això ens va agradar», revela el guitarrista. Delta és més acústic i assossegat. Vessa rock, sí. I country. I folk. Però, sobretot, brillen els mitjos temps rockers, les melodies.

Notícies relacionades

El monestir de Poblet, convertit en un gran plató

Cardona celebra la seva relació amb la sal

Brad Jones¿Què se sent al mirar pel retrovisor? «Que ets un privilegiat. Que alguna cosa deus haver fet bé si t’has mantingut. I, el més important, que hem après a disfrutar més », contesta Tarque.

«Yo soy aquel que tú conoces bien / Y la esperanza me empuja a seguir / Dejad entrar la luz / aquí en las tinieblas que llegue el sol por fin», diu la lletra del primer senzill, La Esperanza. «Per cert, la llum és taronja», afirma Tarque. Com la del poètic capvespre de la portada.