Pere Fortuny: "El que va arribar passada la guerra va ser una persecució"

La tarda del 15 de juliol del 1939, el capellà Josep Casanovas es va presentar a la casa de la família Fortuny i va dir: «Aquesta tarda faré una gestió en relació amb el vostre pare que recordareu tota la vida». Pere Fortuny, que tenia gairebé 6 anys, explica que tots a casa es van agenollar i van fer un petó a les mans del capellà. Josep Fortuny, alcalde de Mollet entre el 1937 i el 1938, s’havia fugat del camp d’Argelers i estava esperant un indult a la Model. La família estava convençuda que el rector havia intercedit per evitar-ho. L’endemà, Carme Velázquez es va presentar a la presó i li van dir que havia sigut executat de matinada. La seva carta de comiat estava cosida a la vora d’un dels pantalons. «El capellà només va venir a casa aquell dia per mofar-se de nosaltres. Evidentment, ens recordaríem d’allò tota la vida», explica el seu fill.

Els seus primers records de la guerra civil són difusos, però li tornen una sensació general d’intensitat, de viure un moment històric. «A casa es parlava molt de política. El meu pare em donava sempre moltes explicacions perquè tingués exemple del que estava bé i la meva mare col·laborava amb ell. El va recolzar sempre», assenyala.

Josep Fortuny havia marxat a Barcelona als 14 anys per estudiar pastisseria i allà va fer amistat amb Francesc Macià, Lluís Companys i Trias de Bes. El 1931 va entrar en el primer consistori republicà de Mollet i el 1934  va ser empresonat a l’Uruguai, que feia de presó, per haver recolzat la proclamació de l’Estat Català. Pocs mesos després de sortir de presó, amb la victòria del Front d’Esquerres el febrer del 1936, va tornar a l’ajuntament com a regidor de Governació. I el 1937, després de la dimissió de Feliu Tura (l’avi de Montserrat Tura), va assumir l’alcaldia.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El seu fill recorda que va fer molts favors. «El meu pare va salvar la vida al capellà, el mateix que després va interferir perquè el matessin, i el va refugiar a Barcelona amb dos homes de la seva confiança», explica. La religió estava perseguida, però l’àvia Fortuny, molt creient, va amagar unes monges a casa. Els records més vius de Fortuny comencen amb la retirada cap a França, en un carro. «De tant en tant ens deien que paréssim perquè venien els avions a bombardejar i ens amagàvem a sota el carro. Aquella por és una cosa que no s’oblida. Quan veig a la televisió les imatges dels refugiats sirians penso que deuen sentir-se com nosaltres llavors», assegura.

El nen va veure per última vegada el seu pare a la frontera. El polític va pensar que la seva família estaria més segura si retrocedia fins a Mollet. Un camió de l’Exèrcit franquista va recollir el petit Fortuny, la seva germana de 10 anys i la seva mare. Un oficial va intentar violar-la. «Afortunadament, el xòfer va parar el cotxe i li va dir que si no li feia vergonya abusar d’una dona que tenia el seu fill petit a la falda», recorda. El malson va seguir. La família va aconseguir tornar a Mollet al cap d’uns mesos, però el rector Casanovas s’havia instal·lat a casa seva i s’havia apropiat de tot. Els nens van haver de ser adoptats per la seva àvia, amb el consentiment de la mare, per evitar que els portessin a un hospici, i el rector va donar ordres que les botigues no els venguessin menjar. Els Fortuny van haver d’empadronar-se a Barcelona, a casa de l’avi matern, perquè els fessin arribar aliments i van tenir sort que alguns agricultors amics tiressin patates d’amagat pel pati del darrere, de nit. «No recordo bé l’inici de la guerra, però sí el que va venir després. Va ser una persecució constant».