Existeix

Existeix. La persona que encara no sabies que estaves buscant. La persona que, contra tot pronòstic, et farà claudicar. Ella és real. Ella és. I t'està esperant en algun lloc. Aquesta és l'única i incòmoda veritat.

Sí, ja sé que ara mateix et costa molt sentir-ho, veure-ho o ni tan sols pensar-hi, pot ser que de tant acomiadar-te fins i tot hagis perdut la fe. Però et puc assegurar que ella existeix, no és que jo cregui que existeix, és que ho sé.

Existeix. Mentre tu llegeixes això i vius d'inèrcia, aquesta persona respira, somia, fa ioga o macramé. És igual. Pot ser que acabi de canviar de parella, pot ser que ja hagi decidit abandonar la universitat. Pot ser que fins i tot s'hagi creuat amb tu pel carrer, pot ser que estigui tan a prop teu que encara ni tan sols l'hagis aconseguit enfocar. El cas és que ella és i ella hi és. Existeix i encara no sap que tu existeixes. Ni menys. Ni més.

I és que tant me fa si t'ho creus com si no, perquè l'única veritat és que existeix. La persona que t'estimarà, aquesta persona que et voldrà bé. La mitja taronja mecànica disposada a triturar la teva melancolia i a menjar-se d'una mossegada els teus prejudicis per esmorzar. Aquesta mena de piconadora inclement i emocional que acabi d'una revolada amb els teus jo mai, que faci anar en orris per sempre els teus jo mai.

Existeix qui sigui que t'estimi i aquest algú està desitjant fer-te bé. Existeix algú que no et jutgi contínuament, algú que no es plantegi res més que estirar-te la boca, que no està malament, per començar. Fer-te bategar amb més força. Donar-te la vida que a ella li sobra. Esborrar el teu núvol, vèncer el teu mal. Dedicar-te hores extres per tal de veure't sanar. Canviar amb tu d'estat d'ànim. Sortir per sempre del per què a tot i entrar definitivament en el per què no. Viure relaxats sense tensar el com. Estar en silenci i sentir-vos còmodes. Disfrutar quan et vegi disfrutar.

Aquesta persona existeix. Aquella per a la qual t'has estat preparant tota la vida. Aquella que donarà sentit a tots els teus fracassos. A les teves ruptures absurdes. A les teves nits en vetlla. A tots els dies que has decidit oblidar. Aquella a qui no importa què tens, ni què has aconseguit a la vida, sinó simplement i planerament qui ets tu. I ja està. Amb els teus defectes i les seves virtuts. Amb les teves coses dolentes i les seves coses bones. Tot. El que sigui. És tot sí. Ella és sí, i ella existeix, és el teu somni fet realitat.

Perquè de veritat que existeix. Perquè la vida és un sumatori de pors i esperances. Que són les úniques variables, al final. Els grans problemes de qualsevol ésser humà. I enmig hi ha les seves filles bastardes, que no per petites deixen de ser fotudes. Els dubtes, les il·lusions. Fruits tots dos d'una nit boja amb la incertesa i la desinformació. Per això ens foten tant. Perquè saben fer dubtar… o el que és pitjor, entusiasmar.

Per això et dic i et repeteixo que ella existeix. Perquè jo ho he comprovat i perquè sé que val la pena. Sortir d'un mateix sense ganes de ningú per poder entregar-se a cel obert i sense concessió. Entrar en una relació que et fa ser més tu quan esteu junts. Ser d'una vegada per sempre, un equip, dos que sentin un, el que ha sigut sempre estimar.

Per això em poso pesat. Per això et dic que existeix. Perquè si l'amor de la teva vida no és el que estàs vivint aquí i ara, no perdis el temps ni et quedis removent el passat, perquè deixaràs de veure el que ha d'arribar.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Ella existeix i t'està buscant.

De tu depèn que us arribeu a trobar.