La xacra de la corrupció

Els mails que acrediten l’ús polític d’Hisenda, en l’aire

El jutge del cas Montoro demana a les parts que es pronunciïn sobre què fer amb els correus "d’interès per a la causa"

Entre els afectats figuren Rodrigo Rato i Esperanza Aguirre, així com Jordi Pujol i la seva família

Els mails que acrediten l’ús polític d’Hisenda, en l’aire
2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El jutge d’instrucció número 2 de Tarragona, Rubén Rus, aprofita la resolució en la qual imputa l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro amb una trentena de persones, pel presumpte tracte de favor dispensat des del seu ministeri al despatx que va fundar abans d’entrar en política, Equipo Económico, per plantejar com s’han d’abordar els correus electrònics amb els quals van topar els investigadors i que revelen que el polític del PP també va poder utilitzar l’Agència Tributària amb finalitats polítiques, tant per beneficiar a pròxims com per perjudicar contraris. Entre els afectats, molts dels quals han sol·licitat la seva personació en la causa, figuren els seus excompanys de partit Rodrigo Rato i Es- peranza Aguirre, així com l’expresident català Jordi Pujol i la seva família.

Al llarg de les indagacions obertes el 2018 en relació amb la trama investigada entorn Equipo Económico (abans Montoro i Associats i actualment Global Afteli), els investigadors van topar amb una sèrie de mails que excedien l’objecte de les diligències, al no tenir relació amb les gasístiques englobades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM) que van contractar Equipo Económico perquè a través de "la seva xarxa d’influències" aconseguís "reformes legislatives d’acord amb les seves pretensions", que passaven per veure rebaixades les seves obligacions fiscals, cosa que van aconseguir en "fins i tot en dues ocasions".

Es tractava de missatges que podrien ser constitutius de delictes de revelació de secrets, ja que afectaven altres contribuents, la majoria vinculats a la política. Alguns feien referència, per exemple, a l’ajuda judicial que Hisenda havia de prestar a l’Audiència Nacional per investigar el cas Gürtel, en què es presumia una possible utilització política, per part de Cristóbal Montoro, d’informació fiscal reservada. En aquesta causa, en concret, el contingut dels missatges fa l’efecte que es maniobra per intentar impedir que el PP fos acusat de la comissió d’un delicte fiscal. Al final Hisenda va optar per considerar que el PP, com a organització política, no havia comès cap delicte fiscal.

Durant la instrucció de la causa, la fiscal adscrita al cas, Carmen García Cerdá, es va mostrar partidària d’endinsar-se en aquests correus a través de l’obertura d’una nova línia d’investigació, però el seu cap, el fiscal al capdavant d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, va discrepar. Ella va plantejar un article 27 de l’Estatut Fiscal, previst per a quan un superior imposa a un representant del ministeri públic una ordre que no comparteix, i ell el va portar a la junta de fiscals d’Anticorrupció, on el seu criteri va ser recolzat per 19 vots davant quatre.

Notícies relacionades

Expurgació

Ara el magistrat Rubén Rus, en la resolució, dona trasllat al fiscal perquè procedeixi a l’"expurgació dels correus d’interès per a la causa", cosa que pot suposar la seva expulsió definitiva del procediment que se segueix a Tarragona i el seu arxivament o la remissió de les diferents peces a altres jutjats perquè procedeixin a determinar si són constitutius de delicte. L’ampliació de la investigació amb aquestes peces, tal com està redactada la resolució del jutge Rus, no sembla l’opció més probable, tot i que gran part dels afectats han demanat la seva personació en les actuacions.