Michael Jackson, més blanc que mai

Vostè oblidi tot el dolent que va descobrir sobre Michael Jackson. Els comportaments excèntrics, els presumptes abusos sexuals a nens, el circ mediàtic, tots els moments que van definir els últims anys del músic i van acabar entelant el seu llegat: esborri’ls de la seva ment, res d’això va passar. Això és el que pretén Michael, el biopic sobre l’astre del pop que va arribar dijous als cines. Segons la seva tesi, de fet, res d’interès va passar en les dues últimes dècades de vida del cantant, mort als 50 anys.

Dirigida per Antoine Fuqua, no absol Jackson de cap de les acusacions formulades contra ell als anys 90 i els 2000, sinó que les ignora per complet. Contempla el seu meteòric ascens al cim de la fama des dels seus inicis en la infantesa juntament amb quatre dels seus germans en el grup The Jackson 5, repassa l’inici de la seva carrera en solitari durant els anys 70 i 80 i culmina amb una de les seves actuacions a Londres el 1988. I prou.

Pel que sembla, això sí, inicialment Michael oferia més que això. En la seva primera versió, l’acció arrencava el 1993 amb una recreació de la batuda policial al ranxo Neverland durant la qual la policia va examinar i va fotografiar el cos de Jackson per comparar-lo amb les descripcions que havia fet Jordan Chandler, un nen que l’havia acusat de violar-lo. Però tot va canviar després que els advocats dels seus hereus, productors de Michael, descobrissin que existia un acord extrajudicial firmat al seu dia prohibia la representació o menció de Chandler a qualsevol obra cinematogràfica.

Després d’aquest descobriment, Fuqua va haver de refer la pel·lícula. Com a resultat, es va posposar immediatament la data d’estrena, originalment prevista per al 18 d’abril del 2025, i es va reunir l’equip durant 22 dies de rodatge addicional que van afegir entre 10 i 15 milions de dòlars al cost del projecte. Com a resultat, diem, ara el relat de Michael acaba quan l’estrella encara està en el seu apogeu en lloc de fer-ho amb un dels moments més ignominiosos de la seva carrera.

Supervisada per la família

Es pot matisar, en qualsevol cas, que la producció de Michael ha estat estretament supervisada per la família de Jackson, i per això es pot suposar que la intenció de la pel·lícula mai va ser explorar de manera incisiva els aspectes més difícils de la vida personal de l’astre; el mateix Fuqua ha afirmat en entrevistes recents que el seu objectiu va ser refutar amb rotunditat qualsevol acusació de conducta indeguda, i això inclou les últimes a produir-se: fa tot just unes setmanes, quatre germans que van conèixer el cantant a través del seu pare, un treballador d’un hotel anomenat Dominic Cascio, van presentar una nova demanda; afirmen haver sigut drogats, violats i agredits sexualment pel cantant des de finals dels 80 fins a la mort d’aquest el 2009. La família Jackson ha contraatacat acusant els demandants d’intent d’extorsió.

Les primeres acusacions d’abús sexual a nens contra Jackson, diem, es van formular per primera vegada el 1993 per part del pare de Chandler; el cas es va resoldre fora dels tribunals, i llavors l’equip legal del músic va insistir que l’acord no constituïa una admissió de culpabilitat. El 2003, Jacko va ser arrestat després de les acusacions de Gavin Arvizo, llavors de 13 anys, que presumptament havia sigut agredit al ranxo Neverland.

El cas va arribar a judici el 2005; Jackson va ser finalment absolt de tots els càrrecs després que el jurat adduís falta de proves concloents. Wade Robson i James Safechuck, que el van conèixer sent nens, també van al·legar anys d’abusos a través del documental Leaving Neverland (2019). Actualment, pel que sembla, tots dos exigeixen 400 milions de dòlars en concepte de danys i perjudicis.

Discussions a ‘casa’

Mentrestant, Michael aspira a allunyar la imatge del cantant de la polèmica, tot i que de moment està tenint l’efecte contrari. Fa només un mes, la seva família va organitzar una projecció a Los Angeles a què van acudir al voltant de 60 dels seus membres. Segons diverses fonts, durant l’esdeveniment es va produir una acalorada discussió entre dos dels germans: d’una banda, Janet, l’única dels assistents que es va mostrar obertament en contra de la pel·lícula i que, pel que sembla, mai ha estat còmoda amb la gestió del llegat i el relat públic de Jacko; de l’altra, Jermaine, ferm defensor del biopic i amb un fill, Jaafar Jackson, que el protagonitza interpretant el seu propi oncle. La Janet, entre tots els germans de l’anomenat Rei del Pop, és l’única que no forma part del seu equip de productors executius.

Notícies relacionades

Jordi Sánchez : "Vaig pretendre imitar Umberto Tozzi i Depeche Mode, i va rutllar"

El Último de la Fila, màgia gairebé tres dècades després

També Paris Jackson, filla gran de l’autor de Billie Jean, s’ha desentès en diverses ocasions del projecte i l’ha qüestionat obertament. "Vaig llegir un dels primers esborranys del guió i vaig donar la meva opinió sobre el que em semblava deshonest d’ell. Al veure que no em van fer cas, vaig seguir amb la meva vida", va escriure a Instagram sobre la pel·lícula, a què també va qualificar de "circ".

Mentrestant, en un intent de contenir l’abast de la controvèrsia, l’equip promocional de Michael ha limitat severament l’accés de la premsa tant a Fuqua com a la resta dels seus responsables. Sigui com sigui, el principal productor de la pel·lícula, Graham King, aspira a aconseguir un èxit almenys igual de contundent que l’obtingut gràcies al biopic de Queen, Bohemian Rhapsody (2018); compta al seu favor amb la popularitat que Jackson continua atresorant.