Márquez torna fort a Jerez amb una altra entremaliadura

La cursa va ser d’allò més espectacular i vibrant, per culpa del temps. Va començar sec i, en aquell instant, tal com havia comentat el mateix Marc Márquez, «els favorits eren, sense cap mena de dubte, el meu germà Àlex i en Fabio [Di Giannantonio]». Però el més gran dels Márquez va aprofitar haver conquerit una nova pole, la primera de la temporada, la primera en 254 dies, i a l’apagar-se el semàfor, amb pista seca, es va escapar.

I sí, és clar, com tocava, el Marc va anar adquirint un xic d’avantatge, no gaire, no va arribar mai a mig segon. I Diga va començar a rodar més ràpid que els germans Márquez, que es repartien els dos primers llocs del gran grup, que s’havia estirat moltíssim. El Marc, per descomptat, temia que els dos nois de Ducati no l’acabessin atrapant. I sí, el primer que el va acabar passant, sense cap consideració, sense tenir en compte que superava el germà gran, va ser un terrible Àlex, que volia continuar completant el seu magnífic cap de setmana i guanyar a l’esprint.

Just quan l’Alexneta es va posar al davant de la cursa, just quan Marc mirava de no desenganxar-se, enganxadet al rebuf del seu germà, d’una possible victòria in extremis, el nou cops campió del món va caure, just mentre traçava la corba d’esquerres que dona entrada a la línia de meta.

Oportú canvi de moto

I va ser allà on, de nou, com sempre, va aparèixer la picardia del Marc. Com que va caure just a l’entrada dels tallers, va aixecar la seva Ducati de la gespa, hi va tornar a pujar i va esperar que tots els seus rivals passessin davant els seus ulls, ja que començava a ploure de debò. I va ser en aquell instant quan MM93 va travessar la gespa i va entrar, un punt il·legalment («cap problema, correcte, no ha adquirit cap avantatge», van dir els comissaris), al seu box, va saltar de la moto de sec a la de moll i va començar una de les seves tradicionals remuntades.

Notícies relacionades

El Barça topa amb el Bayern i tot s’acabarà decidint al Camp Nou

El Girona perd contra el València i es condemna a patir

«La veritat és que no recordo haver guanyat una cursa després de caure, però era el moment d’intentar-ho i, per sort, he caigut just davant del carrer dels tallers, així que no hi he pensat ni mig segon, els he deixat passar a tots i, com que encara faltaven cinc voltes i sabia que tots haurien d’entrar a canviar perquè ja estava diluviant, he pensat que, tornant el cinquè, tindria temps de posar-me al davant», va explicar, boig de content, el xiquet de Cervera.

I, sí, va aprofitar que Àlex, el seu germà, va caure i va esperar a atrapar el seu company Pecco Bagnaia, que va superar amb un interior de dretes tremend per agafar el lideratge i travessar la meta guanyant, cert, una cursa a l’esprint, una cursa de dissabte, però que l’acosta al líder, l’italià Marco Bezzecchi (Aprilia), que va caure, igual com el seu company Jorge Martín (Aprilia). Va arrencar en sec, a 36 punts del líder i se’n va anar a dormir, després de la lliçó magistral en aigua, a 24 punts.