A propòsit de la prioritat nacional

El que apareix fins a quatre vegades en aquest text que segons alguns politòlegs no respon a un acord de govern sinó que estableix un marc ideològic no és una ocurrència del partit de Santiago Abascal.  

Com recordava ja fa més d’un any la nostra corresponsal a París, Leticia Fuentes, el germen del concepte ja el va impulsar el 1962 Jean-Marie Le Pen, líder del Front Nacional quan, per primera vegada, va parlar de la primacia dels «francesos per a la feina, per a les ajudes socials: preferència nacional. Els francesos abans que els immigrants». Però, com tot, després el va rebatejar la seva filla, Marine Le Pen, des de la formació Reagrupament Nacional (RN), parlant de «prioritat nacional» i de «reservar les ajudes socials als francesos». Això era el 2013. I ara, el nou líder del partit, Jordan Bardella, ha fet d’aquest concepte la base del seu programa polític: «Els francesos són una prioritat i instaurarem a la Constitució la prioritat nacional».

Abascal ha importat aquest terme –que també la seva matriu en l’‘American First’ de Trump– i l’ha imposat al Partit Popular en els dos acords tancats aquesta setmana per a la investidura –ja efectiva– de María Guardiola com a presidenta a Extremadura; i de Jorge Azcón a l’Aragó. No quedarà allà, en la negociació a Castella i Lleó per a la reelecció d’Alfonso Fernández Mañueco també és sobre la taula. I la portaveu de Vox a l’Assemblea de Madrid, Isabel Pérez Moñino, ja va avisar la presidenta de la Comunitat, la popular Isabel Díaz Ayuso, que ara mateix governa amb majoria absoluta: «’Madrid, 2027, prioritat nacional’». ¿Li sona bé, oi? Tic-tac». I, des d’Andalusia, el nou camp de batalla electoral, Abascal va sentenciar: «Per a nosaltres això serà un assumpte prioritari en qualsevol tipus de negociació amb el Partit Popular».

Els missatges de Vox han pivotat al voltant de la prioritat nacional de manera que el Partit Popular ha hagut de puntualitzar la seva posició. I allà s’han vist les diferències entre les dues direccions nacionals malgrat els acords. Mentre des de la formació d’Abascal acusaven els populars de posar «traves» i boicotejar, el PP defensava, en boca de la seva portaveu popular, Ester Muñoz, que Vox «prefereix un titular que aconseguir el recolzament. Doncs d’acord, allà ells».

El president del PP va intentar tancar el debat: «Vox diu el que considera oportú, està en el seu ple dret com un partit democràtic. I nosaltres diem el que hem pactat i el que està en el text, que és que el que s’ha de valorar és l’arrelament». I que «sempre» s’ha de fer d’«acord amb les lleis» vigents, va remarcar Alberto Núñez Feijóo.

Així que anem al text. En el pacte extremeny es diu que «s’establirà un sistema d’accés a habitatge protegit i lloguer social inspirat en el principi de prioritat nacional, adequat a la legalitat vigent, que procuri l’assignació prioritària dels recursos públics a qui mantenen un arrelament real, durador i verificable amb el territori». I, tot seguit, s’afegeix que «l’accés a totes les ajudes, subvencions i prestacions públiques s’inspirarà en el principi de prioritat nacional, que procuri l’assignació prioritària dels recursos públics als que mantenen un arrelament real, durador i verificable amb el territori». Aquest sistema estarà «adequat a la legalitat vigent», remarca el text. El mateix en l’acord per al govern a l’Aragó. Amb la literalitat per davant s’evidencia que cada partit potencia la part que li interessa per al seu relat.

I parlant de relats, des de la formació que lidera Carles Puigdemont han endurit el to amb el Govern. «¿Quin argument democràtic li queda per no convocar eleccions?», va etzibar Míriam Nogueras al president al Congrés en l’última sessió de control. Pedro Sánchez va restar-li importància. El comentari va estar acompanyat del gest dur que fa servir la portaveu parlamentària contra l’Executiu i amb el qual Junts mira de demostrar distància amb l’Executiu. «Nogueras ha de tenir aquest to dur perquè li facin cas a Madrid», defensaven des de la formació de Puigdemont, perquè només hi ha «incompliments» per part del Govern i del PSOE i res de «fets», per això «no hi ha cap interlocució», defensaven.

A les files socialistes –també a Catalunya– perceben Junts «desubicat» i «molt condicionat» per l’impacte en l’electorat d’Aliança Catalana, si bé, des del sector més dialogant de Junts es puntualitza que el partit que lidera Sílvia Orriols és «transversal» i està «mossegant» tots els partits, no només a ells, i lamenten que s’hagi imposat el relat que estan contra la immigració quan l’origen de molts dirigents de Junts, diuen, és de persones que en el seu dia van migrar.

I relats són els que continuen escoltant-se als tribunals. L’expresident del Govern i del Partit Popular Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal, exsecretària general del PP i exministra, van actuar davant del tribunal que jutja l’operació Kitchen i van negar cap mena d’«operació política».

Notícies relacionades

Illa cita els consellers per accelerar la millora dels serveis públics amb els pressupostos en l’aire

Els Comuns treballen per "implicar" immigrants en la seva campanya

Unint temes, al PSOE creuen que Feijóo «no respon a la corrupció del seu partit i no ofereix un projecte per a Espanya mentre firma pactes indecents amb la ultradreta», a l’afirmar que el que firmen amb Vox va «contra els principis bàsics de convivència democràtica» i contra «qualsevol que no encaixi en el seu model excloent».

Però també hi ha el cas Mascaretes que utilitza el PP per assenyalar que «la corrupció, el suposat finançament irregular i l’atac a la justícia és la crònica del sanchisme». Encreuament d’acusacions que utilitza Vox per engreixar les crítiques que el bipartidisme «provoca el col·lapse del sistema».