Junts celebrarà una convenció municipalista el 30 de maig per actualitzar el partit de cara a les municipals

La trobada, que serà presencial i l’emplaçament de la qual encara no s’ha tancat, se celebrarà just a un any de les urnes i s’emmarca en l’estratègia de la formació per reforçar la seva implantació territorial i actualitzar el seu discurs polític en l’àmbit local. La direcció vol arribar a l’inici del curs polític després de l’estiu, ambla feina avançada i amb un full de ruta definit que li permeti revalidar la seva posició com aprimera força municipal a Catalunya en nombre d’alcaldes, malgrat que el PSC governa per a més població, això és, en consistoris amb molt més poder.

La cita servirà per traçar els principals eixos que marcaran el debat públic en els pròxims mesos. «Es tracta de posar en comú molts dels temes que ocupen i preocupen el món municipal», resumeixen fonts de la formació a aquest diari. Entre les qüestions que s’abordaran figuren la immigració, la seguretat i la gestió del padró, tres àmbits en els quals els postconvergents han reforçat el seu discurs l’últim any, juntament amb altres com l’habitatge o la llengua catalana. Previsiblement, també es debatran assumptes que han escalat en el full de ruta intern del partit i que tenen el seu aterratge en l’àmbit local, com laprohibició del burca, que Junts va portar al Congrés, tot i que va ser tombada. Tots ells es perfilen com a qüestions centrals de cara a les eleccions.

També servirà per articular un discurs comú davant els nous fronts que s’han anat obrint, com la regularització extraordinària d’immigrants –a la qual Junts s’oposa–, un àmbit en el qual els ajuntaments tenen un paper clau. I, de la mateixa manera, s’abordaran reptes com l’accés a l’habitatge. En aquest sentit, el partit buscarà coordinar les polítiques que defensa al Congrés –on preveu tombar la setmana vinent el decret de pròrroga dels contractes de lloguer–, el Parlament i els ajuntaments. Una de les línies que previsiblement traslladarà a la seva campanya per a les eleccions municipals és la seva aposta per combatre les ocupacions, en coherència amb la posició que manté en les diferents institucions.

Tercera convenció municipalista

A més, com a teló de fons, la convenció permetrà actualitzar el posicionament polític del partit en un moment en què busca reforçar el seu perfil propi en l’àmbit local i diferenciar-se d’Aliança Catalana, la formació independentista d’extrema dreta que, segons diverses enquestes, podria disputar-li part de l’electorat a determinats municipis.

Junts ja ha utilitzat aquest format en anteriors ocasions. El maig del 2025 va celebrar una convenció municipalista a Vic, on va aprovar un document amb mesures perendurir les condicions d’accés al padró, una qüestió que ha guanyat pes en el debat local i que també ha sigut un dels eixos del discurs d’Aliança Catalana, especialment a l’Ajuntament de Ripoll. Mesos després, a l’octubre, va organitzar una segona cimera –en aquest cas telemàtica– centrada a debatre el reglament intern per a l’elecció de candidats, que posteriorment va ser validat en un congrés nacional.

La incògnita de Barcelona

Precisament, un dels principals interrogants que continuen oberts és el del candidat a Barcelona, un nom que el secretari general de Junts, Jordi Turull, va assegurar que es coneixeria «abans de l’estiu» i que fonts postconvergents donen per fet que estarà definit de cara a la cita del 30 de maig. Es tracta d’una elecció clau per a la formació, no només per la importància de la capital catalana, sinó també per tancar una decisió que s’havia d’haver anunciat abans de l’estiu passat i els retards de la qual han anat alimentant la polèmica. «Era favorable que a l’estiu del 2025 ja estigués escollit, anem tard. No passa res, però com més aviat millor», va confessar l’actual líder municipal, Jordi Martí,fa uns dies en un acte del grup municipal, després de reiterar la seva voluntat d’anar com a cap de llista.

En els últims mesos, han circulat diversos noms, ja sigui perquè Junts els ha temptejat o perquè s’han ofert. Entre ells, l’expresident Artur Mas, l’empresari Tatxo Benet, els exconsellers Quim Forn, Josep Maria Argimon, Victòria Alsina o Jaume Giró, així com l’exdiputat Jaume Alonso-Cuevillas. Aquests dos últims també van rebre la trucada d’Aliança Catalana.

Cap d’aquestes opcions ha acabat de consolidar-se, malgrat que era la millor via que havia trobat la direcció per evitar una pugna interna entre Martí –successor de Xavier Trias a l’Ajuntament–, i el vicepresident del partit i també regidor, Josep Rius, persona de màxima confiança de Carles Puigdemont i el nom del qual guanya pes en el partit. Fonts de les sigles asseguren que la decisió encara no està presa.

Els alcaldables ja anunciats

Notícies relacionades

A propòsit de la prioritat nacional

Illa cita els consellers per accelerar la millora dels serveis públics amb els pressupostos en l’aire

Més enllà de Barcelona, la cimera del 30 de maig es perfila com una oportunitat per presentar propostes i escenificar múscul territorial amb part dels candidats ja designats. Junts continua desplegant la seva estratègia municipal amb la proclamació progressiva d’alcaldables. A un any de les eleccions, el partit ja ha designat més de 40 candidats i preveu mantenir aquest ritme en els pròxims mesos.

L’objectiu és tenir el «gruix» de les candidatures tancades abans de l’estiu, tot i que algunes es reservaran fins a principis del 2027. Per ara, la formació ja compta amb candidats en places com l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Sant Cugat del Vallès, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú o Sitges.