Tribunals

Antxon Alonso sosté al Suprem que Cerdán no va participar en Servinabar i el jutge li retira el passaport

El propietari de Servinabar nega irregularitats i no aclareix si va intermediar amb el PNB i Bildu en nom de l'exsecretari general del PSOE per formar govern

Los empresarios involucrados en el ‘Caso Koldo” niegan en el Tribunal Supremo haber cometido pagos irregulares

Los empresarios involucrados en el ‘Caso Koldo” niegan en el Tribunal Supremo haber cometido pagos irregulares / Jesús Hellín / Europa Press

6
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +

Antxon Alonso, propietari de Servinabar -l'empresa que va obtenir adjudicacions d'obra pública a Navarra i que segons documentació confiscada per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil podria ser propietat en un 45 per cent del que va ser secretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán- ha confirmat aquest dilluns davant l'instructor del cas Koldo al Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, la versió de l'exdirigent socialista, i ha negat que Cerdán hagi tingut participació en la societat. Fonts jurídiques assenyalen que ha assegurat que el document es va signar pels mals resultats assolits pel partit socialista a Navarra, però que mai es va elevar a escriptura pública, perquè Cerdán mai li va pagar el pactat; l'expolític socialista va destruir la seva còpia i ell, la va guardar en un traster amb altres papers.

Alonso ha declarat davant el jutge Puente després de Fernando Merino, directiu d'Acciona Construcción a Navarra i La Rioja fins a 2021. Tots dos estan imputats en la causa que tracta d'aclarir si aquestes empreses van pagar comissions il·legals a canvi d'obtenir obra pública licitada pel Ministeri de Transports durant l'etapa com a ministre de José Luis Ábalos. El jutge els ha imposat la retirada del passaport i compareixences quinzenals, conforme havia sol·licitat el fiscal.

Com que Antxon Alonso només ha contestat a la seva advocada ningú li ha preguntat si havia actuat com interlocutor del PNB i Bildu per a Santos Cerdán, com ha declarat aquest davant el jutge Puente. La seva declaració s'ha centrat a negar irregularitats i a tractar d'explicar certs aspectes continguts en l'informe de la UCO. En aquesta línia s'emmarquen respostes, com que fins a 2017 va pagar comissions a Koldo García per informar-lo d'obra pública privada.

També ha admès un pagament de 4.500 euros a la Fundació Fiadelso, que acaba cobrant a través de Koldo la filla d'Ábalos, i ho ha justificat en què li interessava el seu objectiu, com fa amb altres ONG, i també desgrava fiscalment. La UCO sosté que era una transferència periòdica per encobrir comissions, extrem que l'imputat ha negat. Sí ha admès que quan va venir a Madrid Cerdán -que va dir d'ell que era un "bon amic"- li va pagar l'apartament, perquè aquest estava malament de diners i ell venia amb molta periodicitat.

A més, segons les fonts jurídiques consultades, ha negat que algú l'anomenés "Guipuchi" o "Gui", perquè se'n va anar fa molts anys a Biscaia, així com que les obres en què va formar UTE amb Acciona estiguin sent investigades. Les ha concretat en les de Navarra Arena, Arxiu de Navarra, Col·legi a Albizu (en què la UTE també figurava una altra empresa), 62 habitatges de VPO en un barri de Pamplona i el Túnel de Belate (en què també concorria una altra empresa). Ha sostingut que ell s'ocupava de riscos laborals.

Des de 2015

En aquest punt, l'altre imputat, Fernando Merino, ha coincidit amb Antxon Alonso i ha admès davant el magistrat que era obligatori formar una UTE amb empreses locals, motiu pel qual va començar la col·laboració entre totes dues empreses, amb la mina de Muga. L'empresari, que va explicar que el 2019 va patir un infart i Acciona el va traslladar al sud, va situar en aquest projecte, el 2015, el moment en què va conèixer Koldo i Alonso. Ha precisat que se'ls va adjudicar abans que Servinabar entrés a la UTE.

Sobre la constitució de les UTE, l'exdirectiu d'Acciona ha descarregat la responsabilitat en els seus superiors. Preguntat per obres concretes, sobre el Navarra Arena ha assenyalat que l'empresa Servinabar aportava els tècnics en riscos laborals. En el 99% de les obres, segons aquest exdirectiu, Acciona necessita i utilitza socis locals. Preguntat pels pagaments que la seva empresa pogués realitzar a Koldo, ha afirmat que ho desconeixia.

Merino ha negat amb un tallant "mai" haver pagat comissions, i ha negat poder de decisió sobre les adjudicacions a què es presentava Acciona. Preguntat pels pagaments que la seva empresa pogués realitzar a Koldo, ha afirmat que ho desconeixia, però sí li va enviar una fotografia amb ofertes per a obres de la línia de tren a Extremadura, cosa que encara que quedés lluny de la seva destinació a Navarra ho va veure interessant per als interessos d'Acciona, ja que Koldo estava al Ministeri.

També ha reconegut haver posat en contacte Koldo amb els seus cunyats Antonio i Daniel Fernández Menéndez (d'Obres Públiques i Regadius), ja que esperaven cita al Ministeri. "Només ho vaig fer per presentar-los, res més", ha reconegut Merino en seu judicial, així com haver enviat alguna foto de modificacions d'obra de l'empresa dels seus cunyats, però només per saber en quina situació es trobava l'expedient.

Agents socials

Preguntat per Cerdán, Merino ha narrat que quan s'arriba a un lloc el normal és organitzar trobades i conèixer "agents socials". Així va conèixer l'exsecretari d'Organització del PSOE, quan estava a l'oposició. Va afirmar no recordar en concret cap sopar amb ell, però sí van poder prendre's algun 'pintxo'. També se li ha preguntat per factures del bar Franky, que, segons els investigadors podrien ser falses i respondre a serveis no prestats, extrem que ha negat.

Puente es va dirigir contra Alonso, Merino, i també contra els empresaris José Ruz (Levantina Ingeniería y Construcción) i els germans Daniel i Antonio Fernández Menéndez (Obres Públiques i Regadius) després de rebre l'informe policial que va destapar la presumpta trama i que es recolza en converses i missatges intercanviats entre tots els implicats que Koldo va conservar i que es van produir entre 2019 i 2023.

El contracte de Servinabar

Una de les evidències clau la va trobar la Guàrdia Civil en registrar l'habitatge d'Alonso. Es tracta del contracte privat de compravenda en què consta que Cerdán adquiriria per 6.000 euros unes 1.350 participacions -el 45%- d'aquesta empresa, que segons la UCO es va fer amb obres del Govern navarrès per més de 75 milions d'euros. El document, "signat en les seves quatre pàgines" per Cerdán i per Alonso i que assenyalava que aquest venia quelcom menys de la meitat de les seves participacions a l'excàrrec socialista per 6.000 euros, és segons la defensa "un mer contracte privat que no es va arribar a elevar a públic" i, per tant, "no va tenir ni ha tingut efecte jurídic algun".

Notícies relacionades

En la seva declaració, Cerdán va declarar que coneixia Alonso des de 2006 però que cap a 2011 tenien ja "una relació bastant forta d'amistat" perquè parlaven "molt" de política. De fet més tard s'ha conegut que va intermediar amb PNB i Bildu en nom de Cerdán per obtenir suports per al PSOE. No obstant això, l'exdirigent de Ferraz va negar qualsevol relació amb Servinabar i va lligar el contracte privat que el PSOE acabava de collir "el pitjor resultat de la història" a Navarra i va pensar "abandonar la política", moment en què Alonso li hauria ofert ser el seu soci encara que finalment ho va descartar.

La UCO també inclou en el seu informe que Servinabar i Acciona van participar en una Unió Temporal d'Empreses (UTE) que es va presentar a diverses adjudicacions públiques de Navarra, una d'elles les obres del túnel de Belate, que van aconseguir per 76 milions d'euros. El Suprem va exigir tota la documentació relativa a les cinc obres públiques de què va resultar adjudicatària Acciona Construcción --quatre d'elles en el marc d'una UTE-- per import global de 537 milions d'euros: dues a Múrcia, una a Logroño (La Rioja), una a Sevilla (Andalusia) i una a Sant Feliu de Llobregat (Catalunya).