Mas va ser el primer espiat amb Pegasus a Espanya, segons Citizen Lab

El conegut com a CatalanGate, el cas d’espionatge a líders independentistes amb el programa Pegasus, segueix en l’ordre del dia. Ahir es va saber que l’expresident de la Generalitat Artur Mas hauria sigut espiat durant cinc anys i que la infecció del seu telèfon mòbil hauria començat quan encara era president de la Generalitat. Concretament, va ser vigilat entre juliol del 2015 i maig del 2020. Això també el converteix en la primera víctima d’aquest tipus d’espionatge documentada a Espanya i la segona arreu del món, darrere de la periodista mexicana Carmen Aristegui.

Així es desprèn d’un nou informe del grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab, que ja va destapar el cas –que afecta uns 65 polítics i membres de la societat civil catalana–. Les novetats del cas es van fer públiques ahir, just el mateix dia en què l’exvicepresidenta del Govern central Soraya Sáenz de Santamaría i el mateix Mas compareixien en la comissió del Congrés que investiga l’operació Catalunya. A la Cambra baixa, Mas va anunciar que presentarà una querella criminal contra "totes aquelles persones que durant anys van causar un perjudici tan gran al sistema democràtic". L’expresident va assegurar que la democràcia espanyola ha quedat "lesionada" per aquest cas d’espionatge i per l’operació Catalunya, que va qualificar d’il·legal, immoral i injusta".

32 infeccions

Notícies relacionades

Sáenz de Santamaría nega l’existència d’una ‘policia patriòtica’

Illa aposta per centrals reversibles i interconnexions per evitar apagades

Segons l’informe de Citizen Lab, el mòbil de l’expresident hauria rebut 32 infeccions, coincidint amb actes o reunions polítiques importants durant el procés. La primera hauria sigut el 14 de juliol del 2015, el dia en què CDC i ERC van arribar a un acord per crear la llista conjunta de Junts pel Sí a les eleccions catalanes. Després n’hi va haver en dies clau: el 3 d’agost del 2015 –quan va anunciar les eleccions plebiscitàries–; el 27 de setembre –durant la jornada electoral–; o el 4 de juliol del 2016 –quan Mas es va reunir amb el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont–.

Artur Mas va indicar que no busca venjança amb la seva querella, sinó que es conegui la veritat "perquè és l’única manera de curar la greu ferida que va patir la democràcia espanyola" amb aquestes pràctiques, i que els seus responsables assumeixin les responsabilitats que els corresponguin pel dany que van causar, no a ell, ni a l’expresident del Barça Sandro Rosell, que va estar dos anys a la presó per delictes dels quals va ser absolt, sinó als "ciutadans" per "la manipulació" que van patir. "No es tractava d’eliminar terroristes, sinó sobiranistes; d’eliminar-nos políticament, civilment, portar-nos fins a la mort civil", va assegurar.